Font: Betevé
Més dels 85 % dels exemplars analitzats contenien microplàstics al sistema digestiu. Fins ara s'havien fet estudis sobretot a l'àmbit marí
Ja fa temps que es parla de la problemàtica dels microplàstics al medi ambient, sobretot en el cas dels oceans i els animals marins. Si bé ja s’han realitzat nombrosos treballs en el cas de les aus marines, fins ara pràcticament no s’havien fet estudis en el cas de les aus en l’àmbit terrestre. Un treball realitzat recentment per l’associació GREFA s’ha centrat en aquest grup i ha trobat el que tothom temia: presència generalitzada també de microplàstics al sistema digestiu de les aus terrestres.
Un estudi que analitza el contingut de plàstics de tres grups d’aus terrestres
Fernando González és veterinari i director de l’hospital de fauna salvatge de l’associació GREFA, a la Comunitat de Madrid, considerat l’hospital més gran i de major activitat d’Europa en la seva especialitat. L’expert en fauna explica que, veient la problemàtica d’animals que ingressaven a l’hospital, bé per problemes relacionats amb l’ingesta de plàstics, o bé per impactació directa d’aquests, van decidir iniciar un projecte pioner —només amb un referent similar realitzat amb aus rapinyaires als EUA— el qual pretenia conèixer quin era el paper dels microplàstics (fragments inferiors a 5 mm) a les aus terrestres. L’estudi ha estat finançat pel Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico.
Per això van realitzar la necròpsia de les aus que ingressaven cadàvers, o bé que morien a l’hospital i se’n va analitzar el contingut gastrointestinal. Per a l’estudi van escollir diversos grups d’aus control per cobrir d’aquesta manera un bon espectre del conjunt d’aus: primer garses —aus oportunistes i sovint urbanes—, petits rapinyaires tals com xoriguers, xots o d’altres mussols —situats a dalt de la cadena alimentària en una posició similar a la dels humans— i, finalment, aus insectívores, pel fet d’estar en contacte directe amb els insectes i el sòl.
El resultat de les analítiques va ser sorprenent pel fet que en més d’un 80 % dels exemplars d’ocells analitzats de tots els grups es van trobar presència de microplàstics. Concretament: el 87 % de les garses, el 92 % dels rapinyaires i més del 85 % en el cas dels ocells insectívors.
Què indiquen els resultats de l’estudi?
Microplàstic trobat al sistema digestiu de les aus de l’estudi. Font: GREFA
En el cas dels ocells insectívors la presència de microplàstics demostra que hi ha presència de microplàstics al sòl, els quals passen als cucs i altres insectes que hi circulen pel damunt abans de ser depredats per aquest tipus d’ocells.
En el cas de les garses, aus oportunistes, l’entrada de plàstic és per ingesta directa, sobretot quan van als abocadors. Una altra dada mostra que els colors dels plàstics trobats a l’estómac són sobretot de color blau, seguit del vermell i el groc, entre molts d’altres.
Finalment, en el cas de les aus rapinyaires, els resultats indiquen que la seva font d’aliment també portava microplàstics, concretament petites aus o micromamífers, base de la seva dieta.
L’estudi prova, doncs, el que ja s’intuia: presència de microplàstics en aus salvatges i, de retruc, en tots els animals que hi ha per sota la cadena alimentària, entre els quals els insectes, que poden interactuar finalment amb l’home. De fet, ja se sap des de fa temps, en aquest sentit, que la mel pot contenir microplàstics. I tot això a banda de peixos, crustacis i d’altres animals que ingerim directament els humans.
El següent pas, determinar com afecten els microplàstics a la salut de les aus
Fernando González explica que ara que ja s’ha confirmat la presència, el següent pas serà determinar com afecta la presència de microplàstics a les aus.
Es tractarà de veure les diferències entre aus en els digestius de les quals s’han detectat microplàstics, amb les que no se n’han detectat, i veure com les afecta. És per això que s’han agafat mostres d’altres parts de l’organisme (fetge, respiratori i les plomes), així com mostres de sang per tal d’analitzar-les.
González explica que això s’està duent a terme dins d’un grup multidisciplinari que s’anomena GEMAS (Grup d’Estudi de Medicina de la Conservació d’Animals Salvatges) integrat entre altres per GREFA i el SERTOX com a grup de toxicologia que s’encarregarà d’intentar trobar aquesta relació, es a dir, si els òrgans de les aus amb microplàstics estan més afectats que els altres.
A banda, afegeix, que també volen comprovar i estudiar com el microplàstics actuen de vehicle per afavorir altres tòxics, com els metalls pesants. De fet, convé recordar en aquest sentit que s’ha demostrat que les partícules de plàstic poden ser en si tòxiques, però que, a més, poden servir de vehicle per transportar contaminants al medi ambient. Per exemple, alguns contaminants presents als rius o a l’aigua del mar poden acumular-se al plàstic a causa de les propietats físiques i químiques dels plàstics.
La problemàtica dels microplàstics al medi marí
La presència de plàstics suposa un greu problema ambiental a escala global. L’afectació és especialment greu en el cas dels ecosistemes aquàtics, pel fet de ser el destí final de molts d’aquests residus.
Aquestes petites partícules arriben al mar en bona mesura a través del clavegueram, pel fet de no quedar retinguts als filtres de les depuradores. Aquests poden procedir del trencament de trossos grans o haver estat fabricats directament així, tal com passa en el cas de les microesferes presents en productes de neteja (pasta de dents, detergents, exfoliants, etc).
Estudis recents han observat que la ingesta de microplàstics per part d’animals marins provoca bloquejos intestinals i alteracions en els patrons d’alimentació i reproducció. Els microplàstics acaben finalment a l’organisme pel fet de transferir-se a través de la cadena alimentària.
Es calcula que a l’estat espanyol més de 4,8 milions de tones de plàstic procedents de terra ferma van a parar al mar.
La presència de plàstics al Mediterrani és molt alta, en bona mesura pel fet de ser una conca semitancada i per ser una regió altament poblada, amb molt turisme i tràfic marítim comercial i de lleure molt intens. Segons diversos models, es calcula que entre el 21 i el 54 % dels microplàstics del planeta es troben a la conca del Mediterrani, un tant per cent variable depenent del model d’estimació usat.
Com afecten els plàstics de mida gran a la fauna marina i terrestre?
Els plàstics de mida gran presenten problemes ecològics ja coneguts (degraden els hàbitats naturals), però també tenen una incidència especial a la fauna salvatges. Els grans fragments poden enredar-se als animals (terrestres o marins) i causar-los danys considerables o asfixiar-los.
Un ham enganxat al cap d’una au. Font: GREFA
També poden ser confosos per menjar en alguns casos com poden ser les tortugues marines, que els confonen amb meduses. En ser ingerits directament pot causar obstrucció del tracte digestiu. Les aus també se’n veuen afectades, per exemple les cigonyes, les quals sovint ingereixen grans quantitats de gomes elàstiques que confonen amb cucs de terra.
Gomes elàstiques contingudes dins l’estómac d’una cigonya. Font: GREFA
Font: Troy Mayne (WWF)
La problemàtica dels plàstics i microplàstics suposen una gran amenaça pel planeta. El civisme i la responsabilitat individual és bàsica a l’hora de minimitzar o reduir l’ús de plàstics en el nostre dia a dia.
