Els conreus transgènics han augmentat un 12% en l'àmbit mundial entre 2006 i 2007

La Fundació Món Rural debat al voltant dels organismes genèticament modificats
Font: FMR
25/11/2008 - 00:00

"Els conreus de transgènics han augmentat un 12% en l'àmbit mundial entre 2006 i 2007", va assegurar Jaime Costa, de l'Associació Espanyola de Bioempreses (Asebio), durant un jornada de debat sobre organismes modificats genèticament (OGM) organitzada per la Fundació del Món Rural (FMR). L'acte, celebrat la setmana passada,  va aplegar a diversos ponents entre els quals podíem trobar opinions favorables i contràries als organismes modificats genèticament. Hi van participar Robert Jaimejuan, de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC); Miquel Vallmitjana de la plataforma Som lo que sembrem; el periodista José Luís Gallego; Cinta Barrachina, de l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC) i Mònica Ros, Assocació Catalana de Fabricants de Pinso (ASFAC).

Cinta Barrachina, de l'OCUC, va afirmar que la seva organització, tot i que està oberta a tot tipus d'informació, mostra un rebuig cap als organismes modificats genèticament no ja tant per motius d'efectes en la salut i el medi ambient com pels efectes socioeconòmics que consideren que tenen. Des de l'OCUC aposten per un consum responsable i per un tipus de producció agrària ecològica i local i rebutgen els transgènics que consideren que perpetuen el model econòmic actual que centra els beneficis de la indústria agroalimentària en les multinacionals. Ha reivindicat la força del consumidor i ha demanat un etiquetatge més clar i que es garanteixi la lliure elecció del ciutadà a l'hora de decidir la compra.

Per la seva banda, des de "Som lo que sembrem", Miquel Vallmitjana va llegir un manifest en el qual va reivindicar "que la ciència avança replantejant-se teories i enfocaments" i va afirmar que determinades opinions científiques es configuren com a part interessada. Vallmitjana va demanar més pluralitat tant als comitès de bioseguretat oficials com als diferents debats que es realitzen sobre el tema, i va abandonar l'acte per discrepàncies amb l'organització.

Costa va citar el continu creixement dels conreus transgènics i l'aposta de molts productors de diferents països com un dels punts a favor d'aquest sistema de millora genètica i va recordar que a Europa hi ha un acurat sistema de control sobre els possibles efectes ambientals i sobre la salut que assegura que les varietats actualment en el mercat no suposen cap perill. També va ressaltar els beneficis que des del seu punt de vista tenen els organismes modificats genèticament, ja que redueixen el nombre de pesticides aplicats als conreus en 285,7 milions de kg i les emissions de CO2 en 14,7 milions de tones en els darrers deu anys.

Per la seva banda, Robert Jaimejuan, de l'associació pagesa JARC, va reclamar el dret del pagès a decidir quin tipus de conreu vol plantar i va destacar que no s'han demostrat encara que els OMG tinguin efectes negatius. Va afirmar que els transgènics suposen un avantatge per al pagès per augmentar la producció, reduir els costos i ser resistent de manera eficaç, en el cas concret del blat de moro, a la plaga del barrinador. També es v a mostrar favorable a una normativa de coexistència que garanteixi el dret del pagès a conrear producció modificada genèticament, ecològica o convencional.

El paper dels mitjans
De la seva banda, el periodista José Luis Gallego va ressaltar la importància dels mitjans de comunicació a l'hora d'explicar què són els transgènics, què impliquen, quins efectes tenen sobre la salut i el medi i per garantir que la pluralitat de discursos socials que es donen estiguin reflectits. Va realitzar una autocrítica dins del periodisme i va demanar rigor i coneixement acurat de la matèria per poder fer-li arribar a la societat aquest coneixement de manera entenedora. Gallego va afegir que calen fòrums de debat perquè les posicions més favorables i les més oposades (tant en el pla científic com en el polític) trobin punts de coincidència.

Dependència exterior
Finalment, Mònica Ros, d'ASFAC, va ressaltat que els estàndards de seguretat són alts a la Unió Europea i va explicar que el dels pinsos fabricats amb soja (que es pot comercialitzar però no conrear a Espanya) i blat de moro és un dels sectors amb major presència de transgènics. En aquest àmbit, a més, hi ha una creixent dependència de l'exterior ja que gran part s'importa perquè Catalunya és deficitària en la producció de matèria primera per a l'elaboració de pinsos. "Només un 5% dels pinsos que arriben al port de Barcelona contenen menys d'un 0,9% de contingut en OMG", va afirmar Ros, tot i que va indicar que està perfectament etiquetat. També va ressaltat que no cal etiquetar el producte carni que s'alimenta de transgènics perquè "aquesta modificació genètica no passa al consumidor".

Relacionats

Notícia

La Comissió Europea va adoptar aquest 22 de juny diverses propostes capdavanteres que tenen per objectiu restaurar els ecosistemes del continent i recuperar la natura i la biodiversitat, de les terres agrícoles als mars, els boscos i els entorns urbans. A més, la CE també proposa reduir l’ús i els riscos dels plaguicides químics en un 50% el 2030 com a molt tard. Unes propostes fermes per continuar en el camí del Pacte Verd Europeu per millorar la resiliència i la seguretat del subministrament d’aliments a la UE i al món.

Opinió

Per un país petit, amb una producció audiovisual feble, i sovint acomplexada, haver guanyat un premi de prestigi mundial com l’Ós d’or del Festival de Berlin hauria d’haver estat un estímul per a tota mena d’iniciatives, entre les quals, com a mínim, una discussió pública sobre autonomia energètica i alimentària. 

Entrevista

Productor i fill de productors de fruita, Josep Lluís Escuer, coneix en profunditat el sector agrícola i els seus reptes. Parlem amb Escuer, com a representant de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, la qual aglutina unes 200 cooperatives repartides per tot el territori, amb un facturació de 1.700 milions, dona feina a uns 4.500 treballadors a les centrals i 35.000 pagesos. Defensor de la producció integrada, en aquesta entrevista analitza alguns factors que contribueixen al malbaratament alimentari, així com algunes solucions.

Butlletí