Els municipis, actors de primer ordre en un nou escenari energètic

Les presentacions institucionals han constatat la velocitat amb què avancen els esdeveniments en l'àmbit energètic i la necessitat de prendre la iniciativa que això comporta. Ernest París, regidor delegat de l'àrea de Medi Ambient de l'ajuntament de Reus, ha dit que "fa només uns anys energia i món local eren dos conceptes que simplement no es trobaven".

Per la seva banda Juanjo Esobar, director de l'àrea de Relacions Institucionals i Comunicació de l'Institut Català d'Energia (ICAEN) ha afirmat que "no li toca propera generació, sinó a la nostra, fer la transició cap a un model energètic sostenible". 

El context general i el rol dels municipis
El director d'ERF, Ramon Folch, ha pronunciat una conferència sobre la naturalesa i l'aprofitament de l'energia, tant des del punt de vista històric com de la perspectiva futura. Folch ha recordat que la clau per afrontar l'avenir més immediat és una combinació entre eficiència, estalvi i suficiència, que "ens pot ajudar a retardar el peak oil i guanyar temps per desenvolupar i consolidar les alternatives".

Ramon Folch ha recordat que, cada cop més, els combustibles fòssils s'enrariran i s'encariran "i ho faran probablement a un ritme superior al desenvolupament de les fonts alternatives". No es podrà disposar de les mateixes de les quantitats d'energia que hem tingut al llarg segle XX. En conseqüència s'imposa la gestió de la demanda.

Seguint aquest argument, el director d'ERF ha apuntat que els municipis poden arribar a reduir la demanda energètica en el seu territori utilitzant els instruments de què disposen. També ha lamentat que, malgrat els anys de discussió sobre qui ha de prendre les decisions, no s'hagi parlat encara prou de quines coses s'han de fer de manera concreta perquè les emissions baixin.

Gestió local de l'energia: canvi de paradigma
Aquest apartat temàtic s'ha encetat amb una conferència del director de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona, Salvador Rueda, que ha recordat que el paradigma encara vigent,  per créixer i competir econòmicament, es basa en consumir més sòl més materials i més energia.

Davant d'aquesta opció, que ha portat a la crisi, Rueda ha reclamat la necessitat d'adoptar una nova estratègia basada en una millor capacitat d'organització. Segons Rueda, "és obligatòria una reducció dràstica del consum d'energia però perquè sigui possible abans cal canviar l'organització urbana i el model territorial". El nou model s'ha de basar en factors com la defensa d' una ciutat densa amb una barreja d'activitats, front a la ciutat dispersa que incrementa el consum energètic en especialitzar funcionalment les àrees, de manera que acaba generant més mobilitat obligada.

Salvador Rueda proposa desvincular el creixement econòmic del consum de recursos tan com sigui possible i formular solucions en què els municipis siguin el més autosuficients possible en aliments, energia i altres recursos. La fórmula per assolir aquest objectiu s'ha de basar en la informació i el coneixement. En aquest sentit ha indicat que "aquell municipi que sigui capaç d'organitzar-se millor tenint en compte aquests paràmetres és el que cobrarà avantatge competitiu". El director de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona ha recordat que "en la natura només sobreviuen aquells organismes que són capaços de mantenir o  incrementar la seva complexitat sense consumir més energia".

Com a exemple de la viabilitat d'aquests plantejaments, Salvador Rueda ha parlat del cas de Vitoria-Gasteiz, municipi per al què l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona ha treballat en diversos projectes. Per a la capital basca s'han explorat escenaris d'autosuficiència energètica que, teòricament, permetrien cobrir molts dels sectors de demanda de la ciutat al 100% amb oferta d'energia generada localment.

Agències locals d'energia
A continuació s'han presentat les experiències de diverses agències locals d'energia: la de Lleida, a càrrec del seu director Emili Llonca; la de les Terres de l'Ebre,  que ha fet la seva responsable Marga Estorach; i la de Reus, portada a terme pel seu responsable, Ramon Castellví.

Tots tres han fet un balanç de les actuacions que tenen com a objectiu conèixer els consums energètics, intentar reduir-los i en algun cas promoure empreses de serveis energètics. A les Terres de l'Ebre,  Camarles, Amposta i Tortosa són els municipis que hi estan més interessats.  S'ha calculat que a Camarles es podria obtenir un 45% d'estalvi amb una empresa d'aquestes característiques.

Avaluar la gestió energètica
L'avaluació és un aspecte fonamental de la gestió. Iñaki Gili, secretari tècnic de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, ha explicat la gran quantitat de metodologies de càlcul d'emissions de gasos d'efecte hivernacle disponibles. Cadascuna respon i és útil per a diferents objectius. Algunes serveixen per als inventaris d'emissions locals, com els inclosos en un PAES.

El tècnic de la Gerència de Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, Enric Coll, ha presentat el programa Desgel una eina per mitigar el canvi climàtic i de suport al seguiment dels compromisos del Pacte d'alcaldes i alcaldesses, elaborada pel Grup de treball d'Energia i Canvi Climàtic de la Xarxa.

Per la seva banda el gerent del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, Jordi Pujol, ha dit que "després d'implementar una política pública cal monitoritzar i avaluar que és el que ens permet reformular la política i donar-li el valor" en referència en aquest cas a un pla d'energia local.

Dificultats i oportunitats pels municipis
Els blocs finals de la primera jornada del 1er Congrés Món local i canvi climàtic. La gestió energètica en el món local  s'han centrat en com vèncer dos tipus d'obstacles amb què es troben els municipis en relació a l'energia.

D'un costat, s'ha discutit la necessitat de reconeixement dels drets dels municipis que tenen grans infraestructures energètiques en els seu terme ja siguin nuclears, hidroelèctriques o renovables. Han participat en aquest debat Rafael Vidal membre de la Comissió Directiva de la Asociación de Municipios en Áreas de Centrales Nucleares i alcalde d'Ascó; Javier Gonzalo, assessor jurídic de la Federación Nacional de Asociaciones y Municipios con Centrales Eléctricas y Embalses i Ruben Labella, secretari general de la Asociación de Municipios con Energías Renovables.

Per altra banda, s'ha exposat la capacitat dels petits municipis de portar a terme projectes innovadors en l'àmbit energètic, malgrat les limitacions de tenir poca població i recursos. Núria Albà, alcaldessa de Senan (Conca de Barberà) i fundadora de l´Associació de Micropobles de Catalunya (AMC) i Maria Crehuet, alcaldessa d'Ordis (Alt Empordà) han explicat les seves experiències. També ho ha fet Laura Megias, tècnica del servei de desenvolupament rural del Consorci del Lluçanès, que ha detallat el projecte de biomassa en aquesta zona.

Anteriorment, el cap de l'Àrea d'Aprofitaments Fusters i Biomassa del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) Pere Navarro ha exposat el paper que pot tenir la biomassa en el món local com a alternativa davant de possibles pujades de preus de les energies fòssils, a més de ser una solució que contribueix a mitigar el canvi climàtic i a desenvolupar econòmicament el territori, creant llocs de treball i mantenint les estructures rurals.

 

Notícies relacionades: 

Com accedir al finançament de l’energia des del món local