Els municipis busquen com mesurar les emissions de gasos a escala local

La gran majoria dels municipis, i especialment els que ja s'han adherit al pacte d'alcaldes i alcaldesses per la mitigació del canvi climàtic, tenen una ferma voluntat per reduir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, inclòs el CO₂. El seu paper és molt important, perquè poden actuar sobre les emissions difuses (les que es generen a habitatges i per mobilitat), que suposen gairebé el 60% del total.

Però, com fer-ho? D'entrada caldria poder quantificar les emissions per saber com cal actuar i per poder comprovar l'efectivitat de les mesures que es posin en marxa. Però no és una tasca gens senzilla: no hi ha cap eina per poder mesurar les emissions a escala local. L'ajuntament de Cerdanyola ha realitzat una jornada tècnica per tractar de posar en comú diverses propostes de càlcul, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, la Generalitat i la Universitat Autònoma de Barcelona. Els resultats d'aquesta trobada s'enviaran a la Unió Europea perquè es tinguin en compte els criteris expressats aquí a l'hora d'elaborar el model comú de mesura a tots els països.

Com i què mesurar?
Actualment s'utilitzen diversos mètodes de mesura d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, però cap d'ells sembla adequat per l'escala local. El primer que cal definir és què cal mesurar. És a dir, quines emissions són imputables a un municipi i quines no. Així, per exemple, sembla clar que el que es deriva de les autopistes, aeroports o altres grans infrastructures que pugui haver en un terme municipal no s'han de comptabilitzar com a emissions locals. Però al mateix temps, no es poden descomptar les emissions vinculades al tractament de residus d'un municipi si es porten a un abocador situat a una altra població, per exemple.

Una opció de càlcul seria la guia que està elaborant l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic i que distingeix entre emissions imputables directes, com ara el canvi a bombetes de baix consum en instal·lacions municipals, les emissions indirectes, com ara la influència que pot tenir en l'emissió de gasos la separació de la matèria orgànica, i també les anomenades emissions associades, derivades de triar o no fer compra pública verda, per exemple. El problema és que tret de les emissions directament imputables, la resta són molt complicades de quantificar. 

Des de la Diputació de Barcelona s'ha creat el programa informàtic DESGEL, que ajuda a fer aquests càlculs, però és molt complex -inclou 333 variables- i precisa introduir dades que molts municipis no tenen a l'abast. Altres models són més bàsics, però poden servir per fer-se una primera idea aproximada de les emissions d'un municipi. 

En qualsevol cas, el que és important és marcar uns criteris bàsics que permetin poder comparar l'evolució al llarg del temps, i que el càlcul estigui segmentat per categories, per poder actuar amb més eficàcia. 

L'experiència de Saragossa
L'ajuntament de Saragossa fa anys que va posar en marxa un sistema de càlcul que contempla les emissions de 18 contaminants, i així es mesura l'efecte hivernacle però també la qualitat de l'aire. Javier Celma, director de l'agència de medi ambient i sosteniblitat de la capital aragonesa, va explicar que es basen en la metodologia europea Corinair, que han modificat per afegir les emissions que es deriven dels sistemes de climatització.

Les dades comparatives entre 1996 i 2005 mostren que han augmentat les emissions derivades dels sistemes de calefacció i del trànsit, mentre que les de la indústria han baixat de manera considerable. Segon Celma, "això mostra que les mesures, que fins ara s'han aplicat a la indústria, funcionen. Ara el que cal és actuar sobre el sector residencial i la mobilitat".

En acabar les ponències, Xavier Martí, cap de l'àrea d'estudis de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge, conductor i moderador de la jornada, va remarcar la participació conjunta d'ajuntaments, entitats supramunicipals i empreses privades. "Això mostra que estem ben situats, que hi ha un ampli fòrum amb interès per aquests aspectes, i com a regions n'hi ha poques que estiguin fent el que fem aquí", va concloure.