Els ocells aquàtics hivernants a la demarcació de Lleida disminueixen en 1.250 exemplars

Les dades de l’últim cens d’ocells aquàtics hivernants a les comarques de Lleida, elaborat per personal tècnic del Departament de Territori i Sostenibilitat, del Cos d’Agents Rurals i voluntaris, mostra una disminució de 1.250 aus respecte del 2020. Concretament, les prospeccions realitzades durant el mes de gener a 44 localitzacions diferents, situen el total d’aus aquàtiques hivernants en 14.302 exemplars, enfront dels 15.552 del 2019. Respecte d’altres anys anteriors, aquestes xifres confirmen una tendència a la baixa iniciada el 2018, quan es va arribar als 19.266 individus.

Les localitzacions que més aus aquàtiques concentren a les comarques de Lleida són, en primer lloc, l’Estany d’Ivars i Vila-sana, amb 3.937 exemplars, i també les localitats del tram baix del riu Segre entre Lleida i l’Aiguabarreig Segre-Cinca. Pel que fa al recompte per espècies, el cens no inclou la fredeluga, la gavina vulgar i la daurada grossa perquè són espècies que no només es troben en zones humides i comprometrien la fiabilitat del resultat final. D’aquests s’han detectat 4.780 exemplars, 1.297, i 1, respectivament.

Observador d'ocells | Toni Llobet

De les espècies que sí formen part del cens d’aus aquàtiques, l’esplugabous és la més nombrosa, amb 4.227 exemplars, 327 més que el 2019. Representa el 85% dels 4.929 ardeids identificats de 5 espècies diferents. Aquesta família manté les xifres de població dels últims anys, entre 4.000 i 5.000 exemplars. Pel que fa als anàtids, s’han comptabilitzat 4.333 exemplars de 14 espècies diferents. L’espècie més nombrosa d’aquesta família és l’ànec collverd, amb 3.772 individus, que representa el 87% del total d’anàtids i cignes identificats.

La xifra suposa una disminució de l’11% respecte del 2019, i del 40% respecte del 2018, un dels millors dels últims anys. Aquest any 2020 se situa com el pitjor per a aquesta espècie a Lleida des del 2007. A més de l’ànec collverd, les altres dues espècies d’anàtids més comuns a Lleida també experimenten una disminució clara de població. Són el xarxet comú, amb 262 individus, 192 menys que l’any passat, i l’ànec xiulador, amb 4 exemplars, 7 menys. Tanmateix, algunes espècies experimenten lleugers increments, com el cabusó emplomallat, amb 313 exemplars, 31 més. Com a curiositat, s’ha trobat per primer cop a Lleida un cigne negre, d’origen desconegut, probablement d’un particular.

La disminució de població que més preocupa el personal expert té a veure amb dues espècies que es troben en recessió a tot Europa: la fotja vulgar i el corb marí gros. La primera compta amb 245 exemplars, 121 menys que el 2019. L’espècie, que va arribar a assolir poblacions de 700 exemplars el 2009, pràcticament ha desaparegut en indrets com els pantans del Segrià, el pantà d’Utxesa o l’estany d’Ivars Vila-sana. La causa més plausible és la desaparició de plantes i algues que li serveixen de sustent en moltes ubicacions. Per la seva banda, el corb marí gros manté una població de 1.571 individus, 153 menys que l’any passat. Fa deu anys que aquesta espècie es troba en davallada, des que el 2010 va assolir 3.241 exemplars. Tanmateix, el seu màxim es va registrar el 2003, amb 4.309 individus. També ha baixat notablement la població de gavià argentat, fins als 574 individus, 780 menys que el 2019, xifra que se situa lluny dels més de 1.500 del 2018.

El cens, que semmarca en el recompte europeu coordinat per Wetlands International, ha permès localitzar 47 espècies, 3 més que l’any passat, amb la participació de més d’una vuitantena de persones, entre les quals voluntàries del Grup Natura del Solsonès i l’associació EGRELL. S’han propectat més d’una trentena de dormidors, i més d’una quarantena d’àrees amb pantans, arrossars, basses i altres zones humides, a 10 comarques (Alta Ribagorça, Alt Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Solsonès, Noguera, Pla d’Urgell, Urgell, Segrià i Garrigues).