Ambientòleg i periodista, X3 Estudis Ambientals
Tal com va recordar el director del CADS, Ramon Arribas, els PSA han entrat a l'agenda pública com un mecanisme innovador per a la conservació de la natura. Com a prova d'això, va citar l'informe final de l'estudi TEEB (Economia dels ecosistemes i la biodiversitat), que proposa promoure els PSA i que es va presentar durant la COP 10 sobre el Conveni de Diversitat Biològica, celebrada recentment a Nagoya (Japó). A Catalunya, l'Avantprojecte de llei de la biodiversitat i el patrimoni natural (maig 2010) pretén incentivar els PSA, i a principi d'octubre es va celebrar el Congrés internacional de PSA, organitzat pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) (vegeu-ne aquí les conclusions).
Què són els PSA? Casos pràctics
El taller va començar amb la presentació de l'estudi El Pagament per serveis ambientals: una eina per a la conservació dels recursos naturals a Catalunya, coordinat per l'economista Daniella Russi i promogut pel CADS. Russi va iniciar la seva ponència explicant que els PSA permeten traduir els serveis que els ecosistemes proporcionen gratuïtament en incentius financers per a la conservació. Aquests PSA van dirigits a propietaris i gestors dels recursos naturals amb l'objectiu d'incentivar-los a dur a terme actuacions més sostenibles mitjançant una transferència de recursos (econòmics o en espècies).
L'experta va posar alguns exemples de PSA, com ara el programa de l'empresa Vittel al departament dels Vosges (França). Aquest programa, engegat als anys 90 per Vittel per preservar la qualitat de l'aigua envasada -amenaçada per la presència de nitrats i plaguicides associats a la ramaderia i a pràctiques agrícoles intensives-, va establir un paquet d'incentius per als agricultors que es comprometessin a realitzar pràctiques agroecològiques en les seves finques. En aquest cas el "comprador" de serveis és privat (l'empresa), tot i que en molts programes de PSA solen ser-ho administracions públiques. És el cas dels altres d'exemples que va donar Russi, com el Programa per reduir la salinització a l'estat de Victòria (Austràlia), impulsat pel govern australià, o els contractes agraris de la Reserva de la Biosfera a Menorca, promoguts pel Consell Insular de Menorca.
En el context català, Russi va destacar que no existeix cap exemple de programa que s'hagi creat sota la perspectiva explícita de PSA, si bé hi ha casos que tenen elements de PSA. Entre aquests destaquen els acords de custòdia del territori, signats entre propietaris de terres i entitats públiques o privades per garantir la conservació de finques, o la creació de reserves forestals en boscos madurs, un programa impulsat per la Diputació de Girona per remunerar a propietaris forestals que es comprometin a mantenir aquests boscos durant 25 anys.
Russi va concloure que els PSA poden actuar de contrapès als incentius econòmics que afecten negativament l'entorn, permeten mobilitzar recursos addicionals per a la conservació del patrimoni natural i són una eina per fer evident a la societat la importància dels serveis ambientals. Tot i això, va advertir del risc associat a mercantilitzar la natura, el possible desincentiu a conservar-la si els preus dels PSA baixen i el repte d'evitar crear desigualtats entre territoris i grups socials beneficiats -i no beneficiats- per PSA.
La visió dels PSA des de la recerca, les entitats i l'Administració
Irina Prokofieva, investigadora de l'Àrea d'Economia Forestal del CTFC, va aportar la seva visió des del món de la recerca. Així, va constatar que els PSA són mecanismes que complementen altres instruments existents, i que difícilment poden garantir un finançament suficient per a la conservació dels recursos naturals. Va considerar que són més eficients quan s'apliquen a petita escala per tractar problemàtiques específiques i va donar a conèixer dos projectes pilot en els que participa el CTFC (anomenats NEWFOREX i SYLVAMED) per estudiar i aplicar els PSA en l'àmbit forestal. Pel que fa al futur, va reclamar la creació de nous PSA a Catalunya -més que reanomenar instruments existents similars- en base a un estudi dels serveis ambientals prioritaris que es decideixin conservar.
La visió de les entitats no lucratives la va oferir Jordi Pietx, director de la Xarxa de Custòdia del Territori (xct), tot i que va reconèixer que des del tercer sector ambiental no s'havia reflexionat prou sobre els PSA. Segons va dir, des del moviment de la custòdia del territori els PSA es consideren com un tipus particular d'acords entre entitats i propietaris. En el context català, va considerar imprescindible actualitzar el marc legal de conservació de la natura -mitjançant una nova llei de biodiversitat- abans de promoure els PSA. Així mateix, va constatar que els ajuts per a la conservació d'espais naturals són significativament més baixos que els destinats a mesures agroambientals, els quals tenen efectes perversos que caldria evitar, segons va dir.
José Valero, cap de la Secció de Gestió de Boscos Privats del Departament de Medi Ambient i Habitatge, va aportar la visió de l'Administració ambiental. Valero es va preguntar si moltes de les mesures de suport que promou l'Administració per conservar els recursos naturals es podrien considerar o no PSA. Entre aquestes hi ha les subvencions per a la gestió forestal sostenible, les inversions directes en projectes i actuació d'interès públic (com els pagaments a propietaris forestals afectats per les nevades), o les indemnitzacions per danys provocats per fauna salvatge (ós bru als Pirineus, flamencs al delta de l'Ebre, etc.) a finques agràries.
Aportacions finals
Durant el debat final, es van posar sobre la taula alguns dels reptes de futur per impulsar els PSA a Catalunya. Es va constatar la necessitat d'explicar molt bé a la ciutadania la utilitat dels PSA i què li costa a la societat que els serveis oferts per la natura estiguin malmesos. Així mateix, es va reclamar la necessitat d'implicar els ajuntaments i altres ens locals en l'ús dels PSA.
Des de l'àmbit de la recerca es va demanar establir indicadors precisos per aplicar PSA, i explorar nous sectors econòmics als quals vincular PSA (com el del turisme o el de l'energia) més enllà dels clàssics (forestal, gestió de recursos hídrics). En definitiva, el taller va servir per començar a debatre l'aplicació dels PSA a Catalunya i constatar que potencialment són un mecanisme útil però que s'han d'analitzar molt bé abans de desplegar-los.
