Els Pirineus són l'habitat d'uns tritons únics al món

Investigadors del Departament de Producció Animal de la Universitat de Lleida (UdL) han descobert una població de tritons única al món en un llac d'alta muntanya del Pirineu, a la província d'Osca, a 2.100 metres d'altitud. Segons que ha informat aquest dimarts la universitat lleidatana, els experts han localitzat un grup de Calotritron Asper, conegut popularment com a tritó pirinenc, que ha evolucionat de forma diferent a altres individus de l'espècie, inclosa en una categoria catalogada com a "gairebé amenaçada".

La característica peculiar dels tritons trobats a l'estany pirinenc és que aconsegueixen la maduresa sexual sense completar la metamorfosi, cosa que es denomina neotènia. Els investigadors han analitzat les característiques morfològiques, ecològiques i genètiques de la població de tritons, que reuneix uns 400 exemplars, i han comprovat que la seva adaptació a unes condicions de vida extremes els diferencia bastant dels seus congèneres. El professor Delfí Sanuy ha explicat que, probablement, aquesta és l'única població neotènica del tritó del Pirineu que existeix en l'actualitat, ja que la introducció de peixos per a la pesca esportiva en rius i llacs els ha fet desaparèixer. Sanuy ha afegit que "tenint en compte que durant l'última glaciació els massissos pirinencs eren massa freds per ser habitats per l'espècie, aquest procés únic de neotènia adaptada a la vida dels llacs s'ha produït en menys de 8.000 anys".


Espècie diferenciada
Els tritons neotènics descoberts pels experts de la UdL són sempre aquàtics, presenten brànquies en diversos graus de desenvolupament, tenen la pell llisa i un aspecte esvelt. La seva maduració sexual és ràpida, però viuen molt menys temps que la resta de tritons del Pirineu, que arriben als 25 anys. Aquestes característiques els diferencien tant dels tritons de torrent com d'altres poblacions neotèniques en general.

Aïllament neotènic
El més sorprenent, segons Delfí Sanuy, "és que hi ha una reducció del fluix genètic entre la població del llac i la del torrent". Això demostraria que "la neotènia com a mitjà per adaptar-se a un hàbitat molt diferent de l'original hauria produït un cert aïllament respecte a altres poblacions de tritons pròximes".

Estudi del procés evolutiu
Els científics continuaran investigant per tota la zona per seguir comparant aquesta població de tritons del Pirineu amb altres pròximes i per estudiar-ne el procés evolutiu. "La pregunta que queda en l'aire és com aquests animals s'han adaptat a unes condicions de vida extremes, diferenciant-se d'altres individus de la seva espècie tant morfològica com genèticament", finalitza Sanuy. El projecte ha comptat amb la col·laboració de l'Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra i el Museu de Ciències Naturals de Granollers.