Els poders locals actuen davant del repte del canvi climàtic

No fa tants anys un divertit personatge televisiu va popularitzar la frase 'els petits canvis són poderosos'. Dia a dia se'n constata la seva vigència i per aquest motiu la Diputació de Barcelona ha organitzat una jornada tècnica al Castell de Montesquiu per mostrar les estratègies que des de municipis i comarques s'inicien davant del repte que suposa el canvi climàtic. Es tracta d'accions que òbviament necessiten desenvolupar-se en marcs territorialment superiors però que resulten necessàries no només per la seva efectivitat sinó com a exemple pels ciutadans que tenen en aquestes administracions el seu referent més directe. De fet, Iñaki Gili, secretari tècnic de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha volgut recordar que l'impacte sobre el conjunt de l'economia -i per tant de les emissions de gasos d'efecte hivernacles- dels poders locals és major del què sovint ens pensem. En aquest sentit no només cal tenir en compte l'activitat directe -transport urbà, edificis i equipaments municipals, enllumenat, gestió de residus...- sinó sobretot l'indirecte ja que les administracions dinamitzen el conjunt de l'economia a partir de la contractació d'operadors privats. Per Gili, les principals accions a desenvolupar en la mitigació del canvi climàtic des dels poders locals passen per afavorir l'estalvi i l'eficiència energètica en els seus edificis; la utilització d'energies renovables i de combustibles alternatius en vehicles; la compra verda i especialment la introducció de criteris de minimització de les emissions de gasos d'efecte hivernacle en els plecs de contractació. Així mateix assenyala que en l'actual context cal prioritzar aquells elements que aportin cobeneficis -les denominades estratègies win win- (per exemple la creació de llocs de treball o el desenvolupament rural) ja que 'encara no hem arribat en un escenari de grans sacrificis'; 'fins ara no hem fet res' assenyala de manera contundent Gili. Per aconseguir una reducció d'emissions el responsable de l'Oficina considera que existeixen tres grans condicionants: un compromís polític clar -aposta a mig i llarg termini per aconseguir invertir les tendències així com dedicar-hi partides elevades-; el reconeixement de les polítiques desenvolupades; i finalment, fer-ne 'marca' per catalitzar una certa 'competència' positiva entre els diversos municipis. Tanmateix, una de les principals problemàtiques és avaluar l'efectivitat d'aquests programes. Actualment, els denominats inventaris d'emissions encara no estan prou desenvolupats i d'aquesta manera, segons Gili, accions valentes que prenen ajuntaments, consorcis o consells comarcals passen desapercebudes i el seu cost no queda compensat. 'Cal que la Catalunya rural s'escalfi amb llenya' Un dels exemples més interessants que s'han exposat a la jornada tècnica de Montesquiu ha estat l'aposta per a la biomassa que s'ha realitzat des del Consorci del Lluçanès. Bernat Vilarassau, tècnic de desenvolupament local d'aquest ens supramunicipal, entén que la seva comarca -rural i amb poca població- no poden realitzar grans aportacions però que en canvi tenen una gran responsabilitat en la gestió dels embornals de carboni. 'Cal que la Catalunya rural s'escalfi amb llenya' afirma; per Vilarassau 'no té sentit que cremem gasoil de l'Orient Mitjà mentre als nostres boscos s'acumula combustible'. D'aquesta manera, la utilització de la biomassa com a font energètica és una bona opció per la comarca tant pel balanç neutral d'emissions -sempre que el procés es produeixi a escala local- i per la millora de la qualitat i de la productivitat del bosc així com la reducció del risc d'incendi. Tal i com es va constatar en el II Congrés Forestal Català (més informació aquí) Vilarassau recorda que un foc de grans dimensions suposa la pèrdua d'embornals de carboni i l'emissió de gran quantitat de gasos d'efecte hivernacle. Des del Consorci del Lluçanès es considera necessari potenciar la instal·lació de calderes d'estelles ja que els pellets -de gran homogeneïtat- són molt difícils d'obtenir a partir de l'explotació forestal. En aquest sentit, la gran problemàtica de l'estella és la la dificultat que suposa per a la gestió del combustible la seva heterogeneïtat. En el cas del Lluçanès es va prendre com a model l'experiència de Bois Energie 66 a la vila de Mosset (el Conflent) que a banda de promocionar i assessorar l'aprofitament energètic de la biomassa forestal valoritza anualment unes 6.000 Tm d'estelles per a la generació de calor. D'aquesta manera, es va reproduir el seu model i es va iniciar la instal·lació de calderes tant a edificis privats (granges, establiments d'agroturisme...) com públics (ajuntaments, la seu del consorci del Lluçanès i escoles). Així mateix, s'ha tirat endavant un sistema de district heating (calefacció central) que dóna servei a tres equipaments de Santa Eulàlia de Puigoriol (municipi de Lluçà): el seu ajuntament, l'escola i el centre cívic. Actualment, la potència instal·lada és de 0,74 MW tot i que l'any vinent es preveu ampliar fins a 1,7 dels quals la meitat seran alimentats amb estelles i la resta amb pellets. Vilarassau assenyala com a principals inconvenients la important inversió inicial -el doble que una caldera convencional-, la manca de formació d'instal·ladors però també d'arquitectes i aparelladors i la insuficient consolidació del mercat de biocombustibles. Tanmateix, hi ha altres elements que n'equilibren la balança, especialment el preu del KWh procedent de la biomassa. Si aconseguir una unitat d'energia calorífica a partir de la xarxa elèctrica costa 0,097 euros, fer-ho a partir de cremar gasoil es rebaixa fins a 0,066. En canvi, en el cas de les estelles d'extracció forestal el preu se situa en tan sols 0,027 euros. Cal recordar però que aquests preus són possibles a partir d'una xarxa de distribució estrictament local, tant en el procés que mena el producte de l'explotació forestal a la planta d'estellat, com posteriorment al consumidor final. Mobilitat i eficiència energètica: elements clau Els municipis de Sant Feliu i Sant Boi de Llobregat han dedicat bona part dels seus esforços en la mobilitat i l'eficiència energètica respectivament. En el primer cas l'estratègia global per avançar cap a un model de mobilitat sostenible i segura té diversos eixos. Un dels més importants és afavorir l'ús racional del cotxe: compartir automòbils privats entre diversos ciutadans -carpooling- i el lloguer ràpid de cotxes públics -carsharing- Un altre dels elements claus a Sant Feliu -repte que comparteix amb bona part de les ciutats mitjanes i poblacions metropolitanes- és l'accés als polígons industrials. En aquest sentit, han elaborat un Pla de mobilitat sostenible per accedir al Polígon del Pla que consisteix en enllaçar amb autobús les diverses empreses i les tres estacions de ferrocarril de la zona. En aquest sentit, Sant Feliu de Llobregat participa en el programa Gesmopoli impulsat per administracions, sindicats i empreses. Aquesta experiència -finançada també com a projecte LIFE- té com a proves pilot a banda de Sant Feliu zones industrials de Vic, Vilobí d'Onyar, Lleida, Reus i Santa Perpètua de la Mogoda. Respecte als vianants, un dels modes de transport percentualment més importants a les ciutats, s'han iniciat mesures com la millora dels itineraris escolars, la definició d'itineraris preferents pel conjunt dels ciutadans, l'ampliació de voreres així com l'augment del període de prioritat semafòrica. Moltes d'aquestes mesures s'han complementat amb el Pla de pacificació del trànsit que pretén dificultar la utilització de l'automòbil. Amb aquest objectiu s'implementen accions com la creació de passos elevats, plataformes úniques, zones 30 o canviar els sentits dels carrers per evitar que es converteixin en vies ràpides. Tal com recorda Carles Soriano, regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament feliuenc, el pla ha suposat reduir el nombre d'accidents en el període 2002 - 2006 de 219 a 195. En el cas de Sant Boi, la tradicional preocupació dels gestors de manteniment per tal de reduir el consum elèctric per qüestions econòmiques i d'abastament s'hi ha afegit la creixent consciència ambiental. D'aquesta manera, al llarg de la darrera dècada s'han implementat diverses mesures d'estalvi en l'enllumenat -làmpades de baix consum, models que evitin la contaminació lumínica, control de l'energia reactiva i l'optimització del període de funcionament a partir d'un rellotge astronòmic-. Tots aquests elements han suposat que s'hagi compensat l'augment de punts de llum -de 7.500 a 9.230- amb la reducció del seu cost unitari de 100 a 58 euros. Segons Carme Ruiz, directora de l'Àrea de Territori i Ciutadania de Sant Boi, la implementació d'aquestes mesures ha suposat l'estalvi de 762.000 euros.