Font: Generalitat de Catalunya
L'Assemblea creada aquest 5 de novembre és un òrgan integrat per totes les administracions i representants del teixit ciutadà i econòmic que s'encarregarà d'elaborar i validar l'Agenda Urbana de Catalunya. Serà la guia per al desenvolupament sostenible de les ciutats durant les properes dècades i per superar els problemes endèmics que va deixar l'explosió urbana del segle passat.
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presidit la constitució i la primera reunió de treball de l'Assemblea Urbana de Catalunya, presidida pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i copresidida per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. L'acte ha estat conduit pel secretari d'Habitat Urbà i Territori, Agustí Serra.
En finalitzar la sessió, els 60 membres de l'Assemblea, juntament amb els 29 observadors que la integren, han signat la Declaració per una Agenda Urbana de Catalunya. A la sessió també hi ha estat present Joan Clos, anterior director executiu d'ONU-Hàbitat, el programa de Nacions Unides sobre els assentaments urbans, i Carmen Sánchez-Miranda, la cap de l'Oficina d'ONU-Hàbitat a Espanya.
Un món en procés d'urbanització
L'Agenda catalana deriva de la Nova Agenda Urbana (NAU) aprovada per l'ONU el 2016, on es constatava que el món viu un procés d'urbanització irreversible i les poblacions, les activitats econòmiques, les interaccions entre societat i cultura, aixf com les repercussions ambientals i humanitàries es concentren cada cop més en les ciutats.
Actualment, el 54,60% de la població mundial viu en àmbits urbans i es preveu que la xifra arribi al 66% el 2050. En el cas de la Unió Europea, el 74% dels seus habitants viu en àrees urbanes i a Catalunya ho fan 8 de cada 10 ciutadans. És un territori amb un dens entramat de ciutats mitjanes i petites amb una potent àrea metropolitana, on les àrees urbanes estenen la seva influència més enllà dels seus límits físics o administratius.
Les ciutats generen riquesa i ocupació. El 54% de la població mundial, la que viu en entorns urbans, genera més del 80% del PIB planetari. A Catalunya, les 8 comarques amb economies no agràries generen el 77,66% del PIB català (2015). No obstant, l'expansió i el creixement de les ciutats amb el model característic del segle XX, basat en el consum de sòl i en un urbanisme expansiu, ha provocat una sèrie de problemes endèmics. Així, Catalunya ha d'abordar les consequències d'una urbanització extensiva que ha fomentat la dispersió de la població i la seva dependència del vehicle privat, així com de les energies fòssils, altament contaminants. Els problemes en l'accés a l'habitatge, la desigualtat, la seguretat o la cohesió social i l'accés als serveis bàsics són alguns dels reptes de les ciutats catalanes actuals.
Tot i que Catalunya disposa de bons instruments legislatius, que s'han anat adaptant als canvis socials, cal un altre model urbà que doni resposta a les noves tendències que ja són una realitat i que busquen el seu espai en les ciutats:
- Revolució tecnològica: comerç electronic i increment de la mobilitat associada al seu transport, mobilitat autònoma i connectada, smart cities, ús de drons i realitat ampliada.
- Nous impactes ambientals: efecte illa de calor a les ciutats, regressió del litoral, canvi climàtic, contaminació, sobirania alimentària o arribada de refugiats climàtic.
- Canvi del model energetic: vehicles electrics i necessitats de les infraestructures associades, installacions d'energia solar o fotovoltaica.
Un disseny de futur
L'Agenda Urbana de Catalunya serà un acord estratègic de país, entre tots els actors que influeixen sobre el territori, per dissenyar els habitats urbans del futur tenint en compte aquests impactes. Representa, per tant, una oportunitat per la modernització del país i una contribució a la sostenibilitat del planeta.
Tindrà 6 eixos temàtics:
1. Hàbitats urbans saludables: Dels 1,8 milions de desplagaments diaris a l'àrea metropolitana de Barcelona, un 44,2% es realitza en vehicle privat. Parallelament, el 60% de la població pateix frequents episodis de contaminació atmosfèrica. Aquest eix proposarà accions per garantir entorns saludables, amb un servei de sanejament i subministrament d'aigua adequat, un aire net, i la producció i consum d'energies no basades en combustibles fòssils.
2. Benestar de les persones: A Catalunya, la proporció de persones en rise de la pobresa ha passât del 19,2% l'any 2010, al 20,9% el 2014. L'Agenda vol garantir eiutats segures, diverses, inclusives i amb espais eolleetius que permetin la interaeeió entre els eiutadans. Fomentar l'art i la eultura i eradiear l'exelusió i la diseriminaeió.
3. Qualitat urbana: El 56% del sòl urbà està ocupat per un model de ciutat jardf que només representa el 10% del total d'habitatges. D'altra banda, l'habitatge representa més del 70% de l'us del sòl a la majoria de eiutats. A més, només el 57% de la població catalana disposa de la superfìcie d'espais lliures reeomanada per l'Organitzaeió Mundial de la Salut (OMS). Es volen aeonseguir eiutats que garanteixen l'aeeés a l'habitatge, que siguin compactes, mixtes i amb unes densitats adequades.
4. Prosperitat econòmica: El turisme aporta el 12% del PIB de Catalunya i el 15% de l'ocupació, però la seva massificació i la proliferació d'allotjaments turístics provoca efectes nocius. L'Agenda vol cercar un model turístic sostenible, explorar nous models productius amb alt valor afegit (start-ups, biotecnologia), promocionar els clústers de coneixement i l'economia verda i circular.
5. Dimensió territorial: L'any 2100, el nivell del mar pujará entre 90 centimetres i 1,8 metres. L'erosió de les platges a Catalunya és, de mitja, de 90 centímetres anuals. Aquest eix persegueix millorar la gestió dels riscos associats al canvi climátic i incrementar la capacitat d'adaptació als seus efectes tant dels sistemes naturals com dels sectors socioeconòmics. També treballarà per unes ciutats ben connectades amb els seus territoris i abordará l'impuls dels corredors biològics i les infraestructures verdes, la protecció d'àrees estratègiques, la sobirania alimentària o la protecció de sòls amb valor agrícola.
6. Bon govern: Un 65% del pressupost de despesa pública de les administracions correspon a l'Estat. La Generalitat, amb nombroses competències amb dimensió urbana, té assignat el 25%, mentre que els ajuntaments només gestionen el 10%. En aquest punt, l'Agenda aposta per revisar el finangament dels governs locals i la distribució dels recursos financers, fomentar la participació dels ciutadans en la presa de decisions, millorar el control de la despesa pública i garantir la descentralització i la subsidiarietat.
Procés consensuat, estratègic i vinculant
Per abordar tots aquests reptes, l'Agenda Urbana de Catalunya necessita del compromís i la participació de tots els actors que influeixen en el territori. Per garantir el seu exit, el Govern aposta per un procés d'elaboració basat en un ampli consens, estratègic en les seves conclusions i vinculant per a totes les administracions. És per això que s'ha impulsat la creació de l'Assemblea Urbana de Catalunya, un òrgan adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat, que redactará i validarà l'Agenda abans que el Govern l'aprovi.
La integren 60 membres: 15 en representació de tots els departaments del Govern de Catalunya; 25 més procedents d'ajuntaments, diputacions i entitats municipalistes, amb criteris de representació territorial i de pes demogràfic, i altres 2o membres del teixit associatiu ciutadà i del sector productiu (universitats, sindicats, tercer sector, fundacions). L'Assemblea treballarà en grups de treball formats per experts acreditats i amb la collaboració d'observadors convidats pel seu coneixement de la matèria.
El procés d'elaboració de l'Agenda Urbana se sotmetrà a tres fases de participació ciutadana. Així, inicialment s'elaborarà una diagnosi de la situació actual oberta a les aportacions de la ciutadania i dels experts. Després, cada grup de treball de l'Assemblea elaborarà el seu document de mesures generals i estratègies, que també es posarà a l'abast de la ciutadania. El document final d'actuacions concretes que en resulti serà validat per l'Assemblea, aprovat pel Consell Executiu del Govern i sotmès a informació pública. La previsió és aprovar l'Agenda el 2020.
Per garantir que els acords continguts a l'Agenda Urbana s'apliquin, s'elaboraran indicadors de seguiment de la seva aplicació i l'Assemblea funcionarà com a òrgan de control. A més, s'elaboraran informes periòdics de valoració.
