Espanya ha d'apostar clarament per l'energia eòlica marina si vol que el 2020 el 20% de l'energia que es consumeixi al país sigui renovable: l'objectiu fixat per la UE. Una meta en la qual aquests molins marins tindran un paper essencial, segons el president de Associació Eòlica de Catalunya (EolicCat), Ramon Carbonell.
El mapa eòlic marí presentat fa uns dies pels ministeris de Medi Ambient i Indústria com a zones aptes per instal·lar els futurs parcs sobre el mar representa prop del 3% de la superfície del litoral espanyol i evita els espais naturals protegits o d'interès turístic i zones de trànsit de vaixells i activitat pesquera.
Segons Carbonell, existeix ja interès suficient per part dels grups empresarials perquè els parcs poguessin estar en marxa en un parell d'anys si no es produeixen demores administratives, encara que altres fonts creuen que els primers molins sobre el mar no es veuran abans de 2012 o 2013. De moment, Espanya no compta amb cap parc eòlic marí, que proliferen en països com Dinamarca o el Regne Unit, malgrat ser la tercera potència del món en energia eòlica, amb 17.000 megawatts instal·lats.
El principal problema amb el qual es troba el desenvolupament dels parcs marins en el Mediterrani és l'escassa plataforma continental, que provoca que a dos quilòmetres de la costa hagi profunditats de centenars de metres, cosa que dificulta ancorar amb seguretat els aerogeneradors perquè a partir de 30 metres de fons els costos es disparen.
Segons el president d'EolicCat, les zones de Catalunya amb més possibilitats per acollir els aerogeneradors són punts de la Badia de Roses i el Delta de l'Ebre. Les desembocadures dels rius, per les seves àrees sedimentàries, són els punts de menor profunditat, com passa amb el Ter i l'Ebre, però caldrà realitzar estudis per determinar els efectes dels parcs sobre la flora i fauna.
Més rendibles, però més cars
Altres aspectes que s'ha de tenir en compte és la instal·lació i manteniment dels parcs marins, els molins dels quals seran més potents (cinc megawatts) i eficients, però molt més cars que els terrestres (entre 2,4 i 2,6 milions d'euros per megawatt). "No és un tema de costos, perquè és una energia altament rendible", apunta Carbonell.
A més dels aspectes tècnics i costos, els parcs marins hauran de tenir en compte activitats com la pesca i el turisme. "Com més s'endinsin en el mar, menys problemes hi haurà", sempre que sigui viable tecnològicament.
