Fer front al canvi climàtic és una qüestió de drets humans

Foto: © UNICEF/Juan Haro. Un nen davant del centre d'acollida d'UNICEF al districte de Rajanpur, província de Panjab.

Durant una sessió del Consell de Drets Humans dedicada a l'Impacte advers del canvi climàtic sobre la plena realització del dret a l'alimentació, va instar els governs a prendre mesures urgents per frenar-lo i als tribunals de tot el món a exigir responsabilitats.

Volker Türk va indicar, a més, que es preveu que el canvi climàtic posi en risc de patir gana fins a 80 milions de persones més a mitjans d'aquest segle; una xifra que se sumaria als 828 milions de persones que van passar gana el 2021.

Prometen actuar i després…

L'Alt Comissionat va assenyalar que els dirigents han expressat en nombroses ocasions la seva intenció de prendre mesures per frenar el canvi climàtic i prometen actuar, però que després “s'encallen a curt termini”.

Segons estimacions de les Nacions Unides, si no es prenen provisions urgents, l'augment mitjà de la temperatura a finals d'aquest segle seria de 3°C, cosa que faria que els ecosistemes, l'aire, els aliments, l'aigua i la vida humana, fossin irreconeixibles. Els fenòmens meteorològics extrems, i els desastres tant sobtats com graduals causats pel canvi climàtic, arrasarien collites, ramats, pesqueries i ecosistemes sencers.

“Enormes territoris desapareixerien sota la pujada dels oceans, o es tornarien pràcticament inhabitables, a causa de la calor i la manca d'aigua. El mes d'agost passat, la temperatura a Bàssora, al sud de l'Iraq, va pujar fins als 52,6 °C. Viatjaré a l'Iraq a finals d'aquest any, en part per posar en relleu els riscos d'aquest futur distòpic”, va emfatitzar Türk.

A escala mundial, s'ha produït un augment del 134% en els desastres relacionats amb inundacions provocades pel clima entre el 2000-2023. I una freqüència de repetició d'aquests fenòmens cada vegada més gran fa impossible que les comunitats es puguin reconstruir i mantenir a si mateixes.

Seguretat alimentària

Segons el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, els fenòmens meteorològics extrems relacionats amb el canvi climàtic ja han fet malbé la productivitat de tots els sectors agrícoles i pesquers , amb conseqüències negatives per a la seguretat alimentària i els mitjans de vida de les persones.

Actualment, aquestes repercussions són pitjors per als petits agricultors i per a la població d'Àfrica subsahariana; de tota Àsia, dels petits Estats insulars i d'Amèrica Central i del Sud.

“A mesura que s'acceleri l'escalfament global, aquestes repercussions seran cada cop més àmplies i intenses. Cap país no sortirà indemne. Els més afectats seran els habitants de països on ja hi ha inseguretat alimentària i on els sistemes de protecció no són prou sòlids per respondre eficaçment a les pertorbacions climàtiques”, va declarar Volker Türk.

Tot i això, sovint, els més afectats són països que es van beneficiar poc del desenvolupament industrial i no van contribuir gairebé res als processos industrials que estan acabant amb el medi ambient i violant els drets. “Si això no és una qüestió de drets humans, què ho és?”, va preguntar.

La tecnologia més potent de la història

Per al màxim representant dels drets fonamentals, es pot fer front als reptes actuals utilitzant “les eines tecnològiques més potents de la història”, posant fi a la indústria dels combustibles fòssils i canviant les energies verdes.

Així, Volker Türk va instar els tribunals de tot el món a exigir responsabilitats a les empreses i als governs i a transformar les institucions internacionals de desenvolupament i finançament en motors de l'acció climàtica, de manera que els països i les persones més afectats tinguin accés als recursos necessaris per fer-hi front.

“Si s'adopten mesures per defensar la bona governança de manera que quan el finançament estigui disponible, aporti suport i remei a les persones més afectades, aleshores podrà tenir lloc una transició justa cap a una economia verda, a escala nacional i mundial”.

El món exigeix ​​que ja s'actuï

Türk es va referir a la pròxima trobada sobre canvi climàtic, la COP28 que tindrà lloc el desembre del 2023, com un moment decisiu per prendre les decisions adequades per fer realitat el dret universal a l'alimentació i defensar el dret a un medi ambient net, sa i sostenible.

“No hem de lliurar aquest futur de gana i patiment als nostres fills i als seus fills. No hem de fer-ho. Demano a tots els membres d'aquest Consell que portin aquest missatge clar fora del Palau de les Nacions ia tots els aspectes del seu treball. Fer front al canvi climàtic és una qüestió de drets humans. I el món exigeix ​​que ja s'actuï”, va finalitzar.