[FORESTAL 2007] Gestió forestal i biodiversitat, dos elements complementaris

Els congressos forestals han estat tradicionalment 'territori' d'enginyers. Professionals que sempre havien vist el bosc tan sols des del prisma productiu. Tanmateix, al llarg dels anys s'han incorporat en aquest tipus d'esdeveniments disciplines molt diverses per la necessitat de sumar esforços que permetin gestionar un hàbitat que ha esdevingut multifuncional. Els ecòlegs són, juntament amb geògrafs, economistes, sociòlegs i ambientòlegs, part d'aquests 'nous' col·lectius. Al II Congrés Forestal Català un dels elements de debat va ser la gran relació i complementarietat entre el tipus de gestió forestal que es desenvolupa i la necessària preservació de la biodiversitat. En aquest sentit en els darrers anys han aparegut projectes que intenten avaluar la biodiversitat forestal i especialment relacionar-ho amb les diverses tècniques de gestió. L'objectiu és evident, aconseguir reprendre l'explotació dels nostres boscos però al mateix temps afavorir al màxim la preservació de les seves espècies ja que es tracta del 60% del territori. Un atles de les espècies forestals Un d'aquests projectes és l'Atles d'espècies llenyoses de Catalunya que ha desenvolupat el Centre de Recerca i Aplicacions Forestals (CREAF) a partir de l'Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya (IEFC). Per tal de simplificar l'anàlisi d'aquest estudi, en el qual hi han treballat ecòlegs de prestigi com Jaume Terrades i Francisco Lloret, es van triar aquelles espècies (arbòries i arbustives) presents en un mínim de 50 parcel'les de les 1866 analitzades. Es pretenia determinar les preferències ecològiques de les 74 espècies considerades abundants. Quatre dels elements analitzats han estat l'altitud, la temperatura mitjana, la precipitació anual i l'orientació. En el primer cas la gran varietat altitudinal a Catalunya provoca segons els autors una 'clara segregació en la distribució de les espècies'. De fet, en un mateix hàbitat, la composició d'espècies també depèn de l'altitud. Per exemple, en boscos mediterranis de distribució àmplia el llentiscle es localitza a altituds baixes i l'arboç o l'aladern a una major altitud. Com qualsevol altra variable, l'altitud presenta un rang òptim per a cada espècie. Aquest rang pot ser més o menys ample, mentre la bruguerola té desviacions estàndard superiors a 400 m altres espècies com l'alzina surera no arriben a 200. Aquest factor explica el fet que l'explotació del suro estigui tant localitzada en municipis molt concrets. En el cas de la temperatura, i com és sabut, presenta una correlació negativa molt elevada amb l'altitud: a major altitud, menor temperatura. En aquest sentit, per sota de 10ºC les espècies mediterrànies ja no poden viure, i per sobre de 13ºC les eurosiberianes tampoc. Respecte a la precipitació de nou és un factor limitant, ja que els rangs són bastant estrets especialment en casos com l'alzina surera, el pi pinyer o el faig. Finalment, l'anàlisi de l'orientació aporta segons els autors una dada interessant: malgrat ser un país mediterrani, la major riquesa d'aquest tipus d'espècies se situen a les obagues. De fet, 41 de les 74 prefereixen orientació nord, mentre que la resta no tenen una preferència nord - sud clara. Riquesa d'ocells forestals i gestió sostenible dels boscos Davant la manca de coneixement de la influència de la gestió dels boscos mediterranis sobre la biodiversitat forestal; investigadors com Lluís Brotons del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i de l'Institut Català d'Ornitologia han analitzat, han analitzat les diferents característiques que relacionen composició i estructura del bosc amb riquesa d'espècies forestals. El projecte ha creuat dades ja existents: l'Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya i el Tercer Inventari Forestal Nacional. Els resultats mostren, segons Brotons, que elsocells especialistes necessiten majors superfícies de bosc que els generalistes i que també es veuen més influenciats per les característiques de bosc. Concretament, els ocells especialistes es veuen afavorits per una major diversitat d'espècies arbòries, tot i que a l'igual que per als generalistes, estats de desenvolupament propers a la perxada i al fustal fan que s'abasti la màxima riquesa. L'objectiu del projecte es donar directrius per a la gestió forestal. En aquest sentit s'apunta que 'cal prioritzar la conservació de la superfície de bosc existent i promoure la diversitat d'espècies forestals en boscos reduïts així com afavorir certs rodals extensos amb estats de desenvolupament de perxada i fustal'. Els autors consideren el mètode d'ordenació per rodals com a eina molt interessant, ja que permet una planificació integral dels recursos forestals al mateix temps de conservar el patrimoni natural i cultural. Tanmateix, de nou, ens trobem amb la problemàtica que suposa l'estructura de la propietat forestal a Catalunya. El fet que el 80% dels boscos siguin privats i amb una extensió mitjana de 20 ha en dificulta la gestió sostenible. Brotons aposta per gestionar de forma cooperativa grans extensions de bosc per aconseguir les característiques idònies que afavoreixin les espècies d'ocells forestals. El programa de seguiment En una línia similar al treball impulsat pel CTFC i l'ICO, el Centre de la Propietat Forestal de Catalunya (CPFC) -organisme de la Generalitat encarregat d'assessorar a la gestió de les forests privades- juntament amb la consultoria Minuàrtia van engegar fa dos anys un programa de seguiment de la biodiversitat als boscos de Catalunya. De fet, es tracta del segon gran hàbitat després dels rius (més informació aquí) en el qual s'intenta monitoritzar la biodiversitat de diversos grups faunístics i florístics de manera conjunta. Cal recordar que la major part de programes de seguiment són monotaxonòmics: papallones diürnes, senglars, amfibis, odonats... Aquest programa pretén avaluar els canvis en la biodiversitat i la seva relació amb el tipus de gestió forestal que es desenvolupa. Segons Roser Campeny, una de les responsables del projecte, es basen en el seguiment de grups biològics amb valor com a indicadors funcionals. Els treballs es desenvolupen en alzinars, suredes, fagedes, boscos de pinassa, pinedes de pi blanc i pi roig, rouredes, pollancredes i vernedes. Els resultats mostren que els gradients que més diferencien les parcel·les d'un determinat tipus de bosc són generalment els associats a la posició geogràfica i topogràfica; mentre que els gradients ecològics associats a la gestió forestal presenten un pes menor en la variabilitat entre parcel·les. Tanmateix cal tenir en compte que la poca correlació entre resultats i formes de gestió s'atribueix a dos factors: a la realització de només dues campanyes (es tracta d'un seguiment a llarg termini); i per altra banda, encara no es disposa de suficient informació sobre les actuacions silvícoles tant en les parcel·les del seguiment com en finques properes. Els autors, consideren que els Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) esdevindran una bona oportunitat per aplicar els resultats del seguiment de la biodiversitat per tal d'aconseguir optimitzar l'equilibri entre aquest aspecte i la productivitat de l'explotació.