23/01/2019 - 11:52
Entre les accions que s'acaben de dur a terme hi ha la instal·lació de 68 caixes-niu, 58 per a ocells i 10 per a ratpenats i dues rampes en basses per facilitar el cicle biològic dels amfibis. Aquestes mesures formen part d'un pla global per protegir la biodiversitat a la ciutat.
Instal·lació de 68 caixes-niu per afavorir que ocells i ratpenats actuïn com a depredadors naturals d'insectes
El passat mes de desembre l'Ajuntament de Granollers, a través dels tècnics de Medi Ambient i Espais Verds, ha instal·lat a diferents parcs de la ciutat 68 noves caixes-niu, 58 per a ocells i 10 per a ratpenats. Aquesta iniciativa respon a la necessitat d'eliminar l'aplicació d'elements químics utilitzats per controlar organismes nocius i afavorir la presència dels depredadors naturals dels insectes. Ocells i ratpenats necessiten unes condicions per niar i trobar refugi que moltes vegades no tenen a la ciutat, ja que necessiten cavitats en arbres madurs, i n’hi han pocs. Per aquest motiu, s’opta per la col·locació de caixes-niu.
El passat mes de desembre l'Ajuntament de Granollers, a través dels tècnics de Medi Ambient i Espais Verds, ha instal·lat a diferents parcs de la ciutat 68 noves caixes-niu, 58 per a ocells i 10 per a ratpenats. Aquesta iniciativa respon a la necessitat d'eliminar l'aplicació d'elements químics utilitzats per controlar organismes nocius i afavorir la presència dels depredadors naturals dels insectes. Ocells i ratpenats necessiten unes condicions per niar i trobar refugi que moltes vegades no tenen a la ciutat, ja que necessiten cavitats en arbres madurs, i n’hi han pocs. Per aquest motiu, s’opta per la col·locació de caixes-niu.
Els ratpenats ajuden a lluitar contra el mosquit i altres insectes perniciosos com les arnes voladores. Fan, entre el 60 i el 80% de les seves captures, en les dues primeres hores de la nit. Un sol ratpenat pot menjar més de 3.000 insectes, o sigui, una colònia d'una cinquantena de ratpenats pot devorar en un estiu uns 15 kg. d'insectes. Cada nit poden menjar fins el 50% del seu pes en insectes.
Pel que fa als ocells, s'han instal·lat 30 caixes-niu per a la mallerenga, un dels ocells que habita a les ciutats i que són devoradores implacables d'insectes que ens poden afectar. Per exemple, la mallerenga és capaç de menjar-se la processionària del pi. A més també menja petits insectes, pugó i aranyes. Aquest ocell té la particularitat d'alimentar massivament les seves cries amb erugues (una niuada d'entre 5 i 9 ous consumeix uns 10 quilos d'erugues). Les caixes-niu instal·lades també oferiran refugi a altres ocells insectívors com el pit-roig, la cotxa fumada i el cargolet o raspinell. Aquest últim és un autèntic desparasitador d’arbres ja que recorre troncs i branques menjant-se tots els insectes que hi troba amagats.
A més també s'ha instal·lat un niu per a gamarús i un altre per a mussol comú, ja que aquestes espècies ajuden en el control de rosegadors, com rates i ratolins. Un gamarús pot caçar uns 12 rosegadors cada nit.
Una de les rampes instal·lades per facilitar el pas als amfibis
Rampes en basses per facilitar el cicle biològic dels amfibis
D'altra banda, l'Ajuntament de Granollers també ha instal·lat rampes a les basses de reg properes als horts municipals (entre el passeig Fluvial i el carrer de Marconi) i al passeig Fluvial, prop del camí de Can Bassa, per facilitar la sortida de la fauna.
D'altra banda, l'Ajuntament de Granollers també ha instal·lat rampes a les basses de reg properes als horts municipals (entre el passeig Fluvial i el carrer de Marconi) i al passeig Fluvial, prop del camí de Can Bassa, per facilitar la sortida de la fauna.
De moment només s'han construït aquestes dues rampes, però la intenció és que totes les làmines d'aigua naturalitzades de la ciutat, comptin amb la seva rampa, si és que la fauna no disposa d'un accés natural.
Aquestes rampes, de fusta tractada, les han construït els alumnes de la Unitat d’Escolarització Compartida de Jardineria i Horticultura de Parc Estudi de Granollers. Un dels extrems de la rampa està ancorat a la tanca perimetral de la bassa, mentre que l'altre extrem disposa d'una boia que permet que la rampa s'adapti a les oscil·lacions de nivell de la bassa i, alhora, no s'enfonsi.
L'objectiu d'aquestes rampes, es dotar la làmina d'aigua d'un accés artificial per tal que els amfibis puguin completar el seu cicle biològic, en part fora de l'aigua, i també facilitar la sortida dels animals que hi puguin caure accidentalment.
Els amfibis són molt interessants en aquests microecosistemes aquàtics dins de la ciutat, ja que són grans consumidors d'insectes. Tenint en compte que molts mosquits busquen les basses per dipositar els seus ous, el amfibis en converteixen en controladors d’aquests insectes tan molestos.
Les espècies que podem trobar en aquests espais de Granollers són la granota verda, la reineta, el gripau corredor i el tòtil. Aquests animals, associats al medi aquàtic necessiten passar temporades fora de l'aigua, ja sigui per passar l'hivern, com en el cas de la granota verda, per la reproducció, el tòtil o el gripau corredor, o perquè són de costums arborícoles com la reineta. A l’hivern no és habitual veure-les però a la primavera i l’estiu, es poden sentir fàcilment raucar al parc del Lledoner i, fins i tot, les podem veure prenent el sol.
Categories:
