Guipúscoa no compta, ni de lluny, amb les infraestructures necessàries per tractar les 538 mil tones de residus que generen cada any els seus ciutadans. A més, alguns dels abocadors d'aquesta històrica província basca estan saturats. Per això la Diputació i les 8 mancomunitats guipuscoanes acaben d'aprovar un nou pla que preveu la construcció de tres plantes de compostatge -una de les quals va ser inaugurada el passat mes de juny a Azpeitia-, d'una incineradora, un planta de biosecat i una altre de reciclat d'escòries.
En total, una inversió de 300 milions d'euros durant els propers quatre anys. I és que les institucions guipuscoanes s'han marcat l'ambiciós objectiu de reciclar i compostar el 57% dels residus el 2016. El nou pla -anomenat Document de Progrés, i que actualitza els objectius fixats fa anys per el Pla Integral de Gestió de Residus Urbans de Guipúscoa- també preveu reduir en 60 mil tones anuals el volum de brossa, reciclar 289 mil tones cada any -més de la meitat del total de residus que genera la província- i multiplicar per 10 les actuals xifres de compostatge, passant de les 6 mil tones del 2007 a 60 mil el 2016.
A més, el 43% dels residus seran sotmesos a un procés de biosecat. Això permetrà, segons assegura el diputat de Desenvolupament Sostenible, Carlos Ormazabal, reduir fins a un 30% la brossa destinada a la incineradora que s'ha de construir al barri donostiarra de Zubieta. "L'estratègia marcada significarà abocar zero residus orgànics i molt menys brossa a la nova incineradora", destaca Ormazabal. Diputació i resta d'institucions de la província intenten apaivagar així la forta oposició de col·lectius veïnals i ecologistes a la futura incineradora; no obliden que unes 2 mil persones van recórrer a mitjans de juny els carrers del centre de Sant Sebastià per manifestar la seva oposició a la construcció de la polèmica planta a Zubieta.
Tot i que la incineradora encara no té el vist i plau definitiu de les institucions, fonts de l'ajuntament de la capital donostiarra afirmen que aquesta entrarà en funcionament d'aquí a uns quatre anys. Això permetrà que Guipúscoa deixi d'enviar brossa a la veïna Biscaia. Les diputacions de les dues províncies -ambdues presidides pel Partit Nacionalista Basc (PNB)- van acordar el passat mes de maig que tres abocadors biscains rebran durant els propers cinc anys unes 25 mil tones de brossa guipuscoana, a canvi d'1.760.000 euros a l'any.
L'abocador de San Marcos, el principal de la província de Guipúscoa, ubicat a Rentería, a molts pocs quilòmetres de Sant Sebastià, rebia fins al passat 2007 prop de 130 mil tones de brossa a l'any. Un acord entre la Diputació, les 8 mancomunitats guipuscoanes que gestionen els residus i l'ajuntament de la capital donostiarra va permetre començar a portar totes aquestes tones de brossa als abocadors de Lapatx (Azpeitia), Urteta (Zarautz) i Sasieta (Beasain) des del passat mes de març. A canvi, Sant Sebastià es va comprometre a acollir dins del seu terme municipal -concretament al tranquil barri de Zubieta- una incineradora que, a partir del 2012, ha de tancar de forma definitiva la gestió de residus urbans de tota la província. És a dir, ha de permetre complir amb l'estratègia marcada en el Document de Progrés.
Però la incapacitat dels abocadors de Lapatx, Urteta i Sasieta per assumir tot el volum de brossa provinent de San Marcos, on -tot i que està al límit des de fa anys- s'han seguit depositant residus, va obligar al Consorci de Residus a buscar nous emplaçaments per enviar la brossa dels ciutadans de Guipúscoa. Finalment, i després de negociar també amb ajuntaments de la província d'Àlaba, l'acord amb la Diputació de Biscaia per transferir 25 tones de residus a tres dels seus abocadors permetrà tancar San Marcos abans de la propera tardor. "És una aportació de Biscaia a favor del medi ambient del nostre país", afirma el diputat general biscaí, el penebista José Luis Bilbao.
Els grups ecologistes bascos han criticat amb duresa "el tràfic de residus" d'una província a l'altre. Segons Ekologistak Martxan, la polèmica mesura és fruit de "la improvisació i la imposició", i només pretén "guanyar temps per posar en marxa la incineradora de Zubieta i, de pas, accelerar els plans de la segona línea d'incineració a Zabalgarbi". També els grups polítics han carregar contra la decisió pressa per sorpresa de tothom pel PNB. El Partit Socialista d'Euskadi (PSE) considera que Biscaia no ha de pagar "els errors històrics" sobre residus comesos per Guipúscoa, i critica que tot i la transcendència de la decisió aquesta s'ha pres sense informar als grups de la oposició. Per la seva banda, Ezker Batua (EB) creu que la brossa guipuscoana que gestionarà Biscaia "saturarà" els abocadors biscains.
