Investigadors de la UAB han identificat a la desembocadura del riu Besòs un bacteri del gènere Dehalogenimonas, que té capacitat per transformar certs compostos contaminants organoclorats tòxics en d'altres innocus. Els experts han aconseguit caracteritzar i cultivar aquest bacteri per primer cop a Europa, el que obre les portes a la seva producció i aplicació a aqüífers contaminats.
Aquest gènere bacterià es va descriure fa relativament poc -al 2009- i fins ara només s'han aconseguit aïllar dos soques en aqüífers contaminats amb cloroalcans a Louisiana (Estats Units). Tot i que s'han identificat seqüències del seu genoma a diferents localitzacions geogràfiques, com a l'Oceà Àrtic, Mar Bàltic, Canadà, Xina, Alemanya, Hongria, Espanya, Taiwan o Estats Units, aquest és el primer cop que s'ha descrit la caracterització i el cultiu d'una Dehalogenimonas a Europa.
Es tracta d'un bacteri que només pot utilitzar compostos organoclorats com a font d'energia durant el seu procés de respiració, transformant-los en productes menys clorats, més biodegradables i, en alguns casos, innocus.
A partir dels sediments del riu Besòs i després de tres anys d'investigació, els investigadors han obtingut un cultiu bacterià estable i han demostrat la seva capacitat per transformar alguns dels hidrocarburs alifàtics clorats que es troben de forma freqüent als aqüífers, tals com l'1,2-dicloroetà i l'1,2-dicloropropà, en productes innocus com l'etè i el propè, respectivament.
Els investigadors també han utilitzat una tècnica analítica per determinar el fraccionament dels isòtops estables d'un d'aquests contaminants, que permet demostrar in situ que els bacteris contribueixen a la desaparició dels contaminants estudiats, distingint-la així d'aquella provocada per processos fisicoquímics d'origen natural - dilució del contaminant degut a pluges; adsorció a la matèria orgànica o la seva volatilització-.
L'obtenció del consorci bacterià obre les portes a la seva producció i posterior aplicació a aqüífers contaminats, mitjançant l'estratègia de bioaumentació, que consisteix en l'addició de bacteris amb capacitats catabòliques específiques per eliminar aquests contaminants. Tot i que aquesta tecnologia no ha estat utilitzada a Catalunya, es considera una tècnica madura amb centenars de casos d'èxit a Estats Units i Canadà.
"Poder cultivar aquests bacteris a Europa permet abaratir significativament els costos per a la seva aplicació, ja que les empreses que els comercialitzen es troben majoritàriament a Amèrica del Nord. Això, sumat al fet que aquest bacteri creix de forma òptima en les condicions anòxiques dels aqüífers i que la bioaumentació és una tecnologia econòmica, eficient i compatible amb altres tractaments de remediació podria afavorir fins i tot la seva aplicació en origen, en les pròpies plantes industrials", explica Ernest Marco, coordinador de la recerca.
Un greu problema ambiental
La contaminació dels aqüífers amb compostos organoclorats és un dels problemes ambientals més greus al nostre país i a la resta d'Europa. Aquests contaminants s'han usat àmpliament a la indústria i arriben a les aigües subterrànies per accidents o per una mala disposició dels seus residus. Un cop als aqüífers, poden acumular-se durant anys degut a la seva baixa biodegradabilitat, suposant un perill per la seva elevada toxicitat. Segons les dades de l'Agència de Residus de Catalunya, un 8% dels sòls contaminats censats l'any 2014 contenen compostos organoclorats, dels quals 77 superaven les concentracions màximes de referència.
L'estudi dirigit pel Dr. Ernest Marco-Urrea i publicat a Environmental Science & Technology, s'ha dut a terme a la Universitat Autònoma de Barcelona (Departament d'Enginyeria Química i Departament de Genètica i Microbiologia) en col·laboració amb la Universitat de Barcelona (Grup de recerca de Mineralogia Aplicada i Geoquímica de Fluids) i el Helmholtz-Centre for Environmental Research -UFZ (ISOBIO) de Leipzig (Alemanya).
Referència: Martín-González et al. (2015). Stable Carbon Isotope Fractionation During 1,2-Dichloropropane-to-Propene Transformation by an Enrichment Culture Containing Dehalogenimonas Strains and a dcpA Gene. Environ Sci Technol. 21; 49(14):8666-74. doi: 10.1021/acs.est.5b00929.
