Font: Betevé i Govern.cat
La primera Cimera Catalana d’Acció Climàtica ha refermat el compromís de col·laboració entre institucions i el sector econòmic de Catalunya per reduïr les emissions de CO2 i en conjunt, tendir a la descarbonització de la societat. Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat ha afirmat haver elaborat un document “amb compromisos generals i uns de sectorials on tothom s’hi podrà adherir”.
L’objectiu de la cimera, que neix amb la vocació de tenir continuïtat en el temps amb noves edicions, és crear sis compromisos globals i una serie de sectorials als quals empreses privades i entitats s’hi puguin adherir de manera voluntària.
Els sis compromisos globals passen per assolir la neutralitat de carboni el 2050; aprofundir en el coneixement de l’impacte climàtic de l’activitat de l’empresa o organització; divulgar i fomentar el compromís climàtic; impulsar la transició energètica, per exemple, amb un pla d’eficiència energètica en il·luminació i climatització o amb un contracte energètic d’origen renovable; reduir l’impacte climàtic de la mobilitat -renovació de la flota, foment del transport públic o vehicles compartits entre els treballadors, reunions telemàtiques que evitin desplaçaments, entre altres- i adoptar els principis de l’economia circular.
El Departament de Territori i Sostenibilitat s’encarregarà de fer el seguiment sobre el compliment d’aquests compromisos. Aquesta informació es publicarà en un web. Posteriorment, es crearan tres comissions de seguiment, que verificaran si, amb el temps, es compleixen els compromisos adquirits. Així, en futures edicions de la cimera, es podran fiscalitzar.
A banda d’aquests compromisos d’abast general, els diferents sectors poden reduir les emissions amb accions concretes contingudes en 11 àmbits. En el cas de l'administració local, es proposen compromisos concrets que passen per declarar l’emergència climàtica, endegar mesures de resiliència davant el canvi climàtic al seu àmbit territorial, incorporar els aspectes climàtics en la planificació urbanística, revisar les ordenances municipals adaptant-les a la situació d’emergència climàtica, regular la mobilitat urbana amb criteris de minimització d’emissions, adequarà els pressupostos públics a les prioritats de l’emergència climàtica, vetllar per les situacions de vulnerabilitat personal vinculades a la pobresa energètica i contribuir a l’empoderament dels ciutadans i associacions per a fer front al canvi climàtic.
▶ La 1a Cimera Catalana d’Acció Climàtica interpel·la societat civil, organitzacions i institucions a passar a l’acció davant l’#emergènciaclimàtica. A comprometre’s i a actuar. #AccióClimàticaCat pic.twitter.com/FG7VUOMdMh
— Territori (@territoricat) January 17, 2020
Tres taules de debat
La Cimera Catalana d’Acció Climàtica d’aquest divendres s’ha estructurat en tres taules. Una primera dedicada al món local amb representants de l’Ajuntament, de l’AMB, de les Diputacions i de l’Associació Catalana de Municipis. Ha estat en aquest context on Janet Sanz, tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, ha recordat les accions radicals que ha emprès l’Ajuntament de Barcelona, com les superilles o la voluntat de protegir dues-centes escoles de la contaminació atmosfèrica i acústica dels cotxes. Una segona s’ha centrat en la innovació amb representants de Seat, la Universitat Autònoma de Barcelona o Aigües de Barcelona, entre d’altres. I una darrera dedicada al món empresarial, amb, entre d’altres Bonpreu, Fira de Barcelona o Port de Barcelona. En aquesta taula, la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, ha manifestat el compromís de reduir les emissions de CO2 del port a la meitat els propers 10 anys.
Protestes a les portes del TNC
En paral·lel a la cimera, entitats ecologistes que no hi participaran com Fridays for Future o Ecologistes en Acció han convocat una protesta davant les portes del Teatre Nacional de Catalunya. Han criticat la seva absència a la Cimera i han aprofitat per presentar la seva pròpia agenda de mesures, 11 concretament, que a parer seu són les més urgents i eficaces per fer front a la situació d’emergència climàtica.
Més calor i menys precipitacions la darrera dècada
L’objectiu de la cimera és aconseguir compromisos que condueixin a avançar en la reducció de les emissions de CO2 com més aviat millor. Les dades de la darrera dècada, facilitades pel Servei Meteorològic de Catalunya, són més que preocupants. La temperatura mitjana anual ha crescut 0,25 graus, mentre que les precipitacions anuals s’han reduït en un 1,4 %. El nivell del mar, a més, ha augmentat 3,3 centímetres.
Prioritats i compromisos
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat que fer front al canvi climàtic “és una de les nostres prioritats bàsiques”, però també un “repte que ens implica a tots com a país: Govern, ajuntaments, institucions públiques, empreses, organitzacions econòmiques, socials i professionals”. El cap de l’Executiu ha pronunciat aquestes paraules durant la cloenda de la primera Cimera Catalana d’Acció Climàtica. La cimera ha estat un punt de trobada per acordar un full de ruta, a curt i mig termini, que permeti afrontar l’emergència climàtica amb compromisos, no només del Govern sinó també des de la societat civil i els agents socioeconòmics. És una de les mesures que va aprovar l’Executiu en declarar l’emergència climàtica. Una declaració amb la qual es posava de manifest la plena consciència del greu risc que comporta l’escalfament global, la necessitat d’introduir modificacions significatives al model socioeconòmic i la urgència que les decisions crítiques s’adoptin de manera eficaç dins la pròxima dècada.
En aquesta mateixa línia, Quim Torra ha detallat, a més de la declaració d’emergència climàtica per part del Govern, algunes iniciatives, com ara la creació del nou Programa de resposta de Salut Pública front l’emergència climàtica; la Zona de Baixes Emissions a Barcelona, o l’impost del CO2 per als vehicles aprovat pel Parlament, que permetrà nodrir el Fons Climàtic amb 150 milions d’euros per fer accions en aquesta matèria.
Per la seva part, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha admès durant la seva intervenció que “algú es pot preguntar quant ens costaran els canvis, tot i que el que ens hem de preguntar és què ens costarà no fer-los”. Perquè, ha afegit,“amb infraestructures obsoletes o processos de producció obsolets, la xifra serà probablement molt superior”. Calvet també ha assenyalat que “seguirem emmirallant-nos en Europa, com hem fet històricament, i estarem molt atents a l’European Green Deal, que es proposa destinar el 25% del pressupost del conjunt dels seus programes a accions vinculades amb el canvi climàtic”. “Nosaltres volem el mateix per al nostre país”, ha afegit. I ha conclòs que “acció ràpida i compromís és el camí a seguir. I avui Catalunya passa a l’acció”.
