La política actual de biocombustibles empitjora la seguretat alimentària i la inflació als països més pobres, i no és la solució al canvi climàtic ni a la crisi del petroli. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe Una altra veritat incòmoda, presentat per Intermón Oxfam.
"Les polítiques de biocombustibles contribueixen a accelerar el canvi climàtic i a agreujar la pobresa i la fam. L'increment de la demanda de biocombustibles per al seu ús en el transport als països rics fa que es dispari la producció de biocombustibles a costa de l'augment de preus dels aliments", assegura José A. Hernández de Toro, portaveu d'Intermón Oxfam per a agricultura i canvi climàtic.
"Si un cultiu val més com combustible que com aliment, serà utilitzat per produir combustible. I això és exactament el que està passant per culpa dels subsidis i les deduccions fiscals a favor dels biocombustibles, mentre les reserves mundials de cereals es troben en l'actualitat en nivells molt baixos".
Segons aquesta organització, els països rics estan donant suport a la seva pròpia producció de biocombustibles no només mitjançant subsidis i deduccions fiscals, sinó també amb metes de consum i aranzels a les importacions. Aquestes mesures actuen com un nou "impost sobre els aliments". "És un impost regressiu perquè afecta sobretot a les poblacions més pobres perquè el que gasten en aliments representa una gran part dels seus ingressos", denúncia Hernández de Toro.
Revisió de polítiques i objectius
Intermón Oxfam reclama que els països rics revisin les seves polítiques de biocombustibles. Fins i tot en països pobres on els biocombustibles poden oferir algun avantatge, els costos potencials són greus i deuria procedir-se amb precaució, assegura. "Els països rics es van gastar l'any passat 15.000 milions de dòlars en ajudes als biocombustibles mentre obstaculitzaven la comercialització de l 'etanol del Brasil, més barat i menys perjudicial per a la seguretat alimentària global. És la mateixa quantitat de diners que Intermón Oxfam considera que es necessita per ajudar als països pobres a abordar les crisis dels aliments", explica Hernández de Toro.
A més, aquesta ONG assegura que els biocombustibles que es produeixen avui dia no són una resposta efectiva al canvi climàtic. Per contra, estan ocupant terrenys de cultiu i forçant l'agricultura a expandir-se cap a terres que actualment són embornals de carboni, com boscos i aiguamolls. Això dispara l'emissió del CO2 contingut en la terra i la vegetació, que tardarà dècades a compensar-se. Oxfam calcula que cap al 2020, com a conseqüència de la meta de la UE de cobrir amb biocombustibles un 10% de de les necessitats energètiques del sector de transport, les emissions de carboni procedents del canvi d'ús de la terra per produir oli de palma podrien ser gairebé 70 vegades més que l'estalvi energètic anual que la UE confia en alcanzar amb l'ús de biocombustibles.
Segons Oxfam, una forma d'estalviar moltes més emissions de CO2 (fins a en un 30 %) seria exigint majors nivells d'eficiència energètica en els vehicles mitjançant l'aplicació de tecnologies ja disponibles o que ho estaran molt pròximament. Mesures de millora de l'eficiència i reducció del consum no només resultarien menys costoses, sinó que generarien un benefici econòmic derivat de l'estalvi en combustibles.
D'altra banda, Hernández de Toro sosté que els biocombustibles no satisfaran la necessitat d'independència energètica dels països rics: "Fins i tot si tot el gra i tot el sucre que es produeix en el món es convertís demà en etanol només seríem capaços de reemplaçar el 40% del nostre consum de gasolina i dièsel. Els governs dels països rics no haurien d'utilitzar els biocombustibles com una excusa per evitar decisions urgents sobre com reduir la seva demanda desbocada de gasolina i gasoil".
--
Accediu a l'informe Otra Verdad Incómoda (PDF, en castellà)
