Font: A.S. Mon Planeta
Aquest dilluns, 29 de juliol, és el dia en què la Terra ha entrat en dèficit ecològic l'any 2019. Així doncs, avui és el que es coneix com "Overshoot Day" o "Dia de la Sobrecapacitat", la data que fixa cada any Global Footprint Network per indicar que els humans ja hem consumit tots els recursos que el nostre planeta és capaç de regenerar de manera natural en un any. Així doncs, estiguem parlant d'aigua, d'aliments, de combustibles fòssils, de fusta... el fet és que la humanitat fa servir tots aquests recursos molt més ràpid del que la Terra els produeix. És per això que, si unes societats humanes realment sostenibles farien que l'Overshoot Day fos el 31 de desembre, la seva ubicació actual, a finals de juliol, indica que consumim 1,75 cops més ràpid que la capacitat de regeneració dels ecosistemes del planeta.
L'ús d'un càlcul com el del Dia de la Sobrecapacitat serveix per mostrar de manera simple i impactant com d'excessiu és el nostre consum de recursos. El càlcul, però, segueix un mètode seriós consistent a dividir la biocapacitat del món -els recursos generats- entre la petjada ecològica humana arreu del món i multiplicar el resultat per 365. Aquesta petjada, tot i que és enormement desigual entre països, té un gran responsable: malgrat la influència que hi tenen les terres de cultiu, les pastures, la pesca, els canvis d'usos del sòl... el 60% continua sent atribuïble, directament, a les emissions de diòxid de carboni.
Es calcula que vam començar a consumir més del que la Terra pot produir -és a dir, l'Overshoot Day va arribar a 31 de desembre de l'any en curs- durant la dècada dels 70 del segle XX. A partir de llavors, tot es va anar accelerant: avui el moment ha arribat 3 dies més aviat que el 2018, 10 dies abans que el 2015, un mes i tres dies abans que el 2000, més de tres mesos abans que als anys 90... si seguim en aquesta línia, abans de 2050 haurem arribat al dia d'Any Nou, certificant que necessitaríem dues Terres per viure. Aquest avenç imparable, és clar, s'està fent notar en com el nostre planeta es degrada ràpidament: canvi climàtic, caiguda de les captures de pesca, extinció d'espècies...
Aquest tipus de càlcul sobre un calendari, però, també serveix per calcular com podria córrer enrere la data. Reduint el malbaratament mundial d'aliments a la meitat, guanyaríem 11 dies. Fent servir el cotxe la meitat que a dia d'avui, en guanyaríem 10. Això, és clar, en cas que totes les persones del món actuessin de manera individual amb un objectiu comú, cosa molt complicada en un moment en què no ens sobra temps. Els Estats -que han adoptat els Objectius de Desenvolupament Sostenible i han signat l'Acord de París- han manifestat, si més no, la seva predisposició a prendre mesures, per bé que les que s'estan desplegant ho estan fent a un ritme i amb una intentistat que no són els desitjats. Les empreses, privades, és clar, també han de prendre part d'aquesta cursa per salvar el planeta i, de fet, els inversors les estan començant a pressionar molt seriosament en aquest sentit.
D'entre tots els recursos naturals, l'aigua és, probablement el més essencial de tots. Ja sigui de manera directa o com a element emprat en processos de fabricació, és present a tot arreu. El 92% de l'aigua mundial, de fet, es fa servir per a la producció d'aliments. Segons Water Footprint Network, calen 109 litres d'aigua per fer 125ml de vi; 560 litres per fer un quilogram de taronges o més de 4.300 litres per un aconseguir un quilo de carn de pollastre. La disponibilitat de l'aigua és més que necessària, doncs, i és per això que els qui s'encarreguen de gestionar-la han pres decisions o han emprès iniciatives molt diverses a tot el món per garantir-ne tant la disponibilitat com que la seva obtenció sigui el menys costosa possible per al medi ambient en tots els aspectes. A casa nostra, per exemple, la petjada de carboni d'Aigües de Barcelona ha baixat més d'un 40% en quatre anys: el foment de les renovables, la renovació de la flota amb vehicles elèctrics... són passes fetes per complir un dels objectius de l'empresa: reduir un 90% les emissions derivades del seu consum elèctric. Al cap i a la fi, el diòxid de carboni és el principal contribuent a l'avenç del Dia de la Sobrecapacitat.
Així doncs, i davant d'un problema que sembla que continua agreujant-se per molt que la conscienciació ha augmentat molt durant els darrers anys, tothom, dels ciutadans individuals a les empreses -petites o grans- i els Estats del món tenen una missió claríssima a l'hora d'enfrontar-nos a un repte en què cap d'aquests actors pot fallar.
