La Diputació de Barcelona és una de les administracions integrants de la 'Xarxa de governs locals + biodiversitat 2010'. En un acte celebrat en el marc del Congrés Mundial de la Natura de Barcelona han volgut mostrar, conjuntament amb altres diputacions i ajuntaments d'arreu de l'Estat espanyol, la importància de la "trinxera local" en la lluita per aturar la pèrdua de la biodiversitat.
Les administracions catalanes tenen un paper actiu al Congrés de la Natura de Barcelona. I el seu missatge és clar: la importància de la conservació de la biodiversitat en els territoris antropitzats i el paper del món local en els debats ambientals a escala global. Dues idees que es converteixen en reivindicació en el context de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) que tradicionalment s'ha centrat en la preservació del wilderness i en abordar els problemes a escala planetària.
En aquesta línia, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, recordava dimarts que la delegació catalana treballa per tal que les resolucions recollissin la importància de "preservar la biodiversitat sota pressió", justament el lema del pavelló català. Ahir dimecres, en l'acte de presentació de la Xarxa de Governs Locals + Biodiversitat 2010, el diputat d'Espais Naturals de la Diputació, Josep Mayoral, afirmava que "la partida de la biodiversitat es juga a cada un dels nostres municipis". A més, va lamentar que "les grans cites internacionals hagin oblidat tradicionalment la trinxera local".
Una xarxa temàtica sobre la biodiversitat
Diuen que la unió fa la força i en aquest sentit Mayoral -que també és alcalde de Granollers- considera que "els municipis som forts quan treballem junts en xarxes temàtiques". En aquest sentit el desembre de 2006, en el marc de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), es va crear la Xarxa de Governs Locals + Biodiversitat 2010 formada actualment per 141 consistoris d'arreu de l'Estat espanyol i onze diputacions provincials. El diputat d'Espais Naturals va explicar que la iniciativa esdevé una "culminació a l'esforç per monitoritzar el treball del món local en totes les iniciatives de conservació i increment de la biodiversitat".
Es tracta per tant, de la translació a l'escala local del Compte Enrere 2010, un compromís internacional per frenar o reduir significativament la pèrdua de biodiversitat abans d'aquesta data. Precisament Felipe López, president de la Xarxa i de la Diputació de Jaén, va explicar que firmar la declaració del Countdown és, conjuntament amb designar un responsable tècnic i impulsar un Programa local per incrementar la biodiversitat, el requisit principal per formar-ne part. López va revelar que, en aquests moments, estan enllestint un sistema d'indicadors per avaluar les tendències en aquest vector a escala supramunicipal i local.
(P)
El cas de l'Ajuntament de Vitòria i de la Diputació de Barcelona
El taller celebrat al Congrés Mundial de la Natura va servir per donar a conèixer algunes de les experiències de les institucions associades a la Xarxa. És el cas de l'Ajuntament de Vitòria - Gasteiz que actualment redacta l'Estratègia per a l'estudi, la conservació i la millora de la biodiversitat a escala municipal. Luis Lobo, de l'àrea de Planificació i Programes, del consistori de la capital basca, va explicar que el document tindrà tres grans línies: l'estudi i els programes de monitoratge de la biodiversitat; un pla d'acció i un programa de comunicació i sensibilització. Tot plegat s'incorpora a una política iniciada l'any 1980 per crear una anella verda de 1.000 ha al voltant de la ciutat -actualment el 60% ja està consolidada-. L'objectiu d'aquesta xarxa d'espais d'interès natural de caràcter periurbà és, segons Lobo, "aconseguir una transició amable entre el medi urbà i natural i controlar els usos que, tradicionalment, s'instal·len de manera desordenada en aquestes àrees tampó".
Per part de la Diputació de Barcelona, el cap de l'oficina tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial, Carles Castell, va voler mostrar l'evolució del concepte de protecció que ha viscut la institució en els darrers trenta-cinc anys. Una evolució que, seguint els criteris de l'ecologia del paisatge, permet identificar tres etapes: la protecció de tessel·les (primers Plans especials a la dècada dels 70 per contenir els processos urbanitzadors); la importància dels connectors (la preservació d'espais de segon ordre que ajuden a crear una Anella Verda a nivell metropolità els anys 90) i, finalment, la posada en valor de la matriu territorial. Aquesta matriu correspon bàsicament a territoris de plana, que en les darreres tres dècades no havien rebut cap tipus de protecció però al mateix temps eren objecte de competència per part dels diversos usos.
"Hem entès el territori com a sistema", va explicar Castell exemplificant aquesta nova visió en els treballs de definició del sistema d'espais oberts del Pla territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona -actualment en exposició pública- a partir de la utilització d'una eina molt potent: el Sistema d'informació territorial de la xarxa d'espais lliures (SITXELL). Aquesta eina informàtica no només integra la informació territorial temàtica disponible sinó que, tal i com explicà Castell, va més enllà i "valora la importància d'un territori a partir de variables com el seu aprofitament agroforestal o les espècies i els hàbitats existents". Una de les aplicacions del sistema, a la reivindicada escala local, ha estat la definició de Plans especials per preservar i gestionar paratges naturals per part d'ajuntaments com el de Viladecavalls (el Vallès Occidental).
Objectius de la 'Xarxa de Governs Locals + Biodiversitat 2010'
-Promoure estratègies, plans, programes i projectes d'ordenació del territori municipal que, basats en el desenvolupament sostenible, garanteixin la funcionalitat i la dinàmica ecològica dels territoris naturals del municipi, permetent, quan sigui possible, la recuperació de sistemes danyats o destruïts en el passat.
-Promoure estratègies, programes i projectes per a la conservació i increment de la biodiversitat dels medis urbans.
-Educar i conscienciar a la ciutadania de la importància de disposar d'un medi ambient adequat i amb un grau elevat de diversitat biològica, com a elements essencials de la salut humana i la preservació del patrimoni natural propi.
