Font: Generalitat de Catalunya
13/11/2018 - 12:52
L’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) ha presentat aquest 12 de novembre a Saragossa el segon informe sobre els impactes, les vulnerabilitats i l’adaptació dels Pirineus al canvi climàtic. El document de l’OPCC, on hi participa la Generalitat a través de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i del Servei Meteorològic de Catalunya, l’ha elaborat un equip científic format per cent persones en el marc del programa europeu POCTEFA, en col·laboració amb la Comunitat de Treball dels Pirineus. L’informe detalla recomanacions per a cadascun dels sectors d'activitat més afectats: el turisme, l'agricultura i la ramaderia, la silvicultura, la gestió de l'aigua, la biodiversitat i els ecosistemes, els riscos naturals, la salut humana i les infraestructures, la indústria i la producció d'energia.
Afrontar els extrems climàtics
La comunitat científica coincideix en què al llarg d'aquest segle augmentaran els fenòmens climàtics extrems com pluges torrencials, sequeres severes, onades de calor i onades de fred. De fet, entre 1959 i 2010, la temperatura mitjana anual al Pirineu ha pujat 1,2ºC, a raó de 0,20ºC per dècada; pel que fa a les precipitacions, s’han reduït un 2,5% per dècada, mentre que en els darrers 32 anys han desaparegut la meitat de les glaceres. Per tant, el Pirineu és un massís que ja està patint els impactes del canvi climàtic com a conseqüència de l’escalfament global d’origen antropogènic.
La comunitat científica coincideix en què al llarg d'aquest segle augmentaran els fenòmens climàtics extrems com pluges torrencials, sequeres severes, onades de calor i onades de fred. De fet, entre 1959 i 2010, la temperatura mitjana anual al Pirineu ha pujat 1,2ºC, a raó de 0,20ºC per dècada; pel que fa a les precipitacions, s’han reduït un 2,5% per dècada, mentre que en els darrers 32 anys han desaparegut la meitat de les glaceres. Per tant, el Pirineu és un massís que ja està patint els impactes del canvi climàtic com a conseqüència de l’escalfament global d’origen antropogènic.
Segons les projeccions climàtiques realitzades en el marc del projecte CLIM’PY, al llarg del segle XXI s’espera un augment significatiu de les temperatures màximes i mínimes diàries. Un augment que pot arribar a situar-se, a finals de segle, fins a entre 4,3ºC i 7,1ºC, detallen alguns escenaris. Per la seva banda, l’espessor mitjana de la neu a 1.800 metres d’alçada podria disminuir a la meitat l’any 2050 i el període de permanència de la neu podria reduir-se en més d’un mes.
Encarar els riscos naturals
El possible increment futur de pluges especialment intenses, unit a l’avançament del desglaç primaveral, podria incidir en un increment del risc d'inundacions, avingudes i esllavissades de terra, sobretot a finals de l'estació hivernal i començaments de la primavera.
El possible increment futur de pluges especialment intenses, unit a l’avançament del desglaç primaveral, podria incidir en un increment del risc d'inundacions, avingudes i esllavissades de terra, sobretot a finals de l'estació hivernal i començaments de la primavera.
L’informe determina que caldrà potenciar estudis de caracterització local dels riscos; combinar solucions basades en la natura amb mesures estructurals i mesures de gestió; realitzar un inventari de mesures de prevenció i mapes de riscos naturals i crear eines d’ajut a la presa de decisions; a més de mantenir i optimitzar els actuals sistemes de seguiment per millorar la monitorització.
Preveure l'escassetat hídrica i les sequeres
Els principals models climàtics preveuen un augment en la intensitat i freqüència de les sequeres en les pròximes dècades. De fet, en els darrers cinc decennis, els cabals circulants entre el 1950 i el 2010 a les capçaleres de les conques dels rius del Pirineu –conca de l’Ebre– s’han reduït en percentatges significatius en més d’un 50% de els estacions d’aforament analitzades. És previsible que aquests canvis s’incrementin tant en termes de subministrament –quantitat i qualitat– com des del punt de vista de la demanda –necessitats d'aigua–.
Els principals models climàtics preveuen un augment en la intensitat i freqüència de les sequeres en les pròximes dècades. De fet, en els darrers cinc decennis, els cabals circulants entre el 1950 i el 2010 a les capçaleres de les conques dels rius del Pirineu –conca de l’Ebre– s’han reduït en percentatges significatius en més d’un 50% de els estacions d’aforament analitzades. És previsible que aquests canvis s’incrementin tant en termes de subministrament –quantitat i qualitat– com des del punt de vista de la demanda –necessitats d'aigua–.
Les crisis hídriques afecten diversos sectors socioeconòmics i biofísics alhora, causant impactes en l'agricultura i l’agropastoralisme –menor disponibilitat hídrica per al reg, menor productivitat i qualitat del farratge–, en la producció d’electricitat hidroelèctrica, en el desenvolupament del turisme i en la salut dels ecosistemes.
Garantir la qualitat de les aigües superficials i subterrànies
El canvi climàtic i els canvis en els usos del sòl han afectat, i es preveu que afectin en un futur, els cabals dels rius pirinencs i la qualitat de les aigües. Les sequeres i els períodes d'estiatge redueixen el factor de dilució dels contaminants que arriben als rius, donant lloc a un augment en la concentració de contaminants i al conseqüent empitjorament de la qualitat de l'aigua. D'altra banda, les inundacions promouen l'arrossegament i la remobilització de contaminants retinguts en els sediments. L’increment de les temperatures, en sinergia amb la major concentració de contaminants, sovint altera els processos químics i biològics. Caldrà, doncs, adoptar una visió integradora de la gestió del territori, que replantegi la distribució territorial de l’ús de l’aigua i els usos del sòl.
El canvi climàtic i els canvis en els usos del sòl han afectat, i es preveu que afectin en un futur, els cabals dels rius pirinencs i la qualitat de les aigües. Les sequeres i els períodes d'estiatge redueixen el factor de dilució dels contaminants que arriben als rius, donant lloc a un augment en la concentració de contaminants i al conseqüent empitjorament de la qualitat de l'aigua. D'altra banda, les inundacions promouen l'arrossegament i la remobilització de contaminants retinguts en els sediments. L’increment de les temperatures, en sinergia amb la major concentració de contaminants, sovint altera els processos químics i biològics. Caldrà, doncs, adoptar una visió integradora de la gestió del territori, que replantegi la distribució territorial de l’ús de l’aigua i els usos del sòl.
Mantenir l'atractiu turístic dels Pirineus
El canvi climàtic podria ser decisiu en la determinació de les condicions necessàries per a la pràctica de certes activitats turístiques als Pirineus. En particular, la major variabilitat en el gruix i durada de la coberta de neu podrien suposar un desafiament per a les estacions d'esquí alpí, que hauran d’adaptar-se per mantenir operatives les estacions i assegurar la sostenibilitat de la seva activitat. Tot i així, l'increment de les temperatures podria afectar positivament el turisme de muntanya, allargant la temporada i afavorint l’elecció de destinacions de muntanya relativament frescos en detriment de les zones de sol i platja.
El canvi climàtic podria ser decisiu en la determinació de les condicions necessàries per a la pràctica de certes activitats turístiques als Pirineus. En particular, la major variabilitat en el gruix i durada de la coberta de neu podrien suposar un desafiament per a les estacions d'esquí alpí, que hauran d’adaptar-se per mantenir operatives les estacions i assegurar la sostenibilitat de la seva activitat. Tot i així, l'increment de les temperatures podria afectar positivament el turisme de muntanya, allargant la temporada i afavorint l’elecció de destinacions de muntanya relativament frescos en detriment de les zones de sol i platja.
Aspectes com la presència o no de certes espècies de fauna i flora emblemàtica, la qualitat dels ecosistemes i l'estat de les formacions naturals com les glaceres podrien veure’s afectats pel canvi climàtic, resultant en una pèrdua d’interès turístic. La recomanació és readaptar els models de desenvolupament turístic per potenciar la resiliència del sector.
Fer front als canvis en els cultius
La disminució del període de gelades i l’increment de les temperatures mitjanes podria afavorir l'expansió de cultius no habituals als Pirineus, com d’àmbit mediterrani o els d'origen subtropical. En canvi, altres cultius principalment de secà podrien veure restringida la seva àrea de distribució potencial a causa d'una major variabilitat en el règim de les precipitacions i les temperatures extremes. D'altra banda, la major freqüència i intensitat de les sequeres i onades de calor podria afectar la ramaderia extensiva a través de canvis en la composició i productivitat del farratge, mentre que l'estrès tèrmic podria impactar en l'estat de salut del bestiar a les explotacions intensives de muntanya mitjana.
La disminució del període de gelades i l’increment de les temperatures mitjanes podria afavorir l'expansió de cultius no habituals als Pirineus, com d’àmbit mediterrani o els d'origen subtropical. En canvi, altres cultius principalment de secà podrien veure restringida la seva àrea de distribució potencial a causa d'una major variabilitat en el règim de les precipitacions i les temperatures extremes. D'altra banda, la major freqüència i intensitat de les sequeres i onades de calor podria afectar la ramaderia extensiva a través de canvis en la composició i productivitat del farratge, mentre que l'estrès tèrmic podria impactar en l'estat de salut del bestiar a les explotacions intensives de muntanya mitjana.
La solució passa, en part, per afavorir un ús sostenible dels recursos hídrics, a més de limitar l’abandonament del sector i incentivar-ne la modernització i la diversificació.
Lluitar contra la pèrdua de biodiversitat
El canvi climàtic afavoreix la pèrdua de biodiversitat i l'extinció d'espècies a través de canvis en la fisiologia i fenologia de plantes i animals, canvis en la durada de la temporada de creixement, canvis en la distribució de les poblacions i l'increment del risc de disseminació d'espècies exòtiques. L'acció combinada dels impactes antròpics i els impactes del canvi climàtic pot ocasionar la modificació d'alguns processos ecològics clau en els ecosistemes d'alta muntanya, fet que podria limitar la seva capacitat per proveir béns i serveis a més de comprometre la seva pròpia pervivència a llarg termini.
El canvi climàtic afavoreix la pèrdua de biodiversitat i l'extinció d'espècies a través de canvis en la fisiologia i fenologia de plantes i animals, canvis en la durada de la temporada de creixement, canvis en la distribució de les poblacions i l'increment del risc de disseminació d'espècies exòtiques. L'acció combinada dels impactes antròpics i els impactes del canvi climàtic pot ocasionar la modificació d'alguns processos ecològics clau en els ecosistemes d'alta muntanya, fet que podria limitar la seva capacitat per proveir béns i serveis a més de comprometre la seva pròpia pervivència a llarg termini.
Les recomanacions apunten a promoure les xarxes d’observació de la biodiversitat d’alta muntanya; integrar les consideracions relatives a l’adaptació al canvi climàtic en els actuals plans i programes; limitar la fragmentació dels hàbitats garantint la connectivitat ecològica; i promoure l’intercanvi d’informació entre els organismes competents en els sectors involucrats.
Preveure canvis irreversibles del paisatge
S’està accelerant el procés de degradació d'alguns paisatges icònics com les glaceres, els llacs o les torberes d'alta muntanya. Això i altres canvis ambientals com els de la distribució d'algunes espècies d'animals, boscos i vegetació alpina, sovint actuen en sinergia amb l'acció humana com els canvis en els usos del sòl, generant alteracions sovint irreversibles en els paisatges típicament pirinencs.
S’està accelerant el procés de degradació d'alguns paisatges icònics com les glaceres, els llacs o les torberes d'alta muntanya. Això i altres canvis ambientals com els de la distribució d'algunes espècies d'animals, boscos i vegetació alpina, sovint actuen en sinergia amb l'acció humana com els canvis en els usos del sòl, generant alteracions sovint irreversibles en els paisatges típicament pirinencs.
Noves realitats energètiques
L'augment de la variabilitat en la distribució espacial i temporal de les precipitacions, la reducció del cabal dels rius i els canvis en el calendari del desglaç podrien incidir de manera negativa en la capacitat de producció hidroelèctrica en els Pirineus. Respecte a la demanda, és previsible que el canvi climàtic incideixi en la seva estructura al llarg de les estacions de l'any: l'augment de les temperatures podria reduir la demanda d'energia per a calefacció a l'hivern i tardor.
L'augment de la variabilitat en la distribució espacial i temporal de les precipitacions, la reducció del cabal dels rius i els canvis en el calendari del desglaç podrien incidir de manera negativa en la capacitat de producció hidroelèctrica en els Pirineus. Respecte a la demanda, és previsible que el canvi climàtic incideixi en la seva estructura al llarg de les estacions de l'any: l'augment de les temperatures podria reduir la demanda d'energia per a calefacció a l'hivern i tardor.
La solució passa per la diversificació de les fonts d’energia prioritzant les renovables; optimitzar la gestió dels recursos hídrics en la producció elèctrica; fomentar un ús energètic racional; i adequar la gestió energètica a les variacions de la demanda.
Coordinació transfronterera
L’OPCC constitueix una eina estratègica comuna al conjunt dels set territoris pirinencs: Andorra, Aquitània, Aragó, Catalunya, Euskadi, Navarra i Occitània. Amb el suport d’un consell científic amb membres d’una expertesa reconeguda a nivell internacional, que produeix dades de gran qualitat i proporciona els indicadors que permeten anticipar els impactes del canvi climàtic al massís, els territoris de l’OPCC estableixen estratègies d’adaptació per ser menys vulnerables als impactes del canvi climàtic.
L’OPCC constitueix una eina estratègica comuna al conjunt dels set territoris pirinencs: Andorra, Aquitània, Aragó, Catalunya, Euskadi, Navarra i Occitània. Amb el suport d’un consell científic amb membres d’una expertesa reconeguda a nivell internacional, que produeix dades de gran qualitat i proporciona els indicadors que permeten anticipar els impactes del canvi climàtic al massís, els territoris de l’OPCC estableixen estratègies d’adaptació per ser menys vulnerables als impactes del canvi climàtic.
Etiquetes:
