"El pic del petroli no és una teoria, és la realitat", assegurava aquest dilluns Kjell Aleklett, president d'ASPO Internacional, en la inauguració de la trobada a Barcelona d'aquesta associació dedicada a l'estudi del zenit del petroli. I la veritat és que tots els participants en aquests dos intensos dies de ponències i debats presentaven fets i dades contrastades, evidències físiques que el món està a punt -si no ho ha fet ja- de sobrepassar el màxim de producció de petroli, punt a partir del qual la disponibilitat d'aquest valuós recurs no farà més que minvar.
Haguem passat o no aquest punt -l'única incertesa està en la quantitat de reserves disponibles a l'Orient Mitjà-, el marge de maniobra per a la reacció és tan petit que no abordar aquest problema de forma decidida i urgent suposa pràcticament un "suïcidi col·lectiu". Al menys per al món occidental, aquest mateix que gràcies a dècades de petroli abundant i barat ha aconseguit unes cotes de desenvolupament mai vistes abans en la història de la Humanitat.
Dues crisi són massa
Segons Aleklett, "87 milions de barrils al dia és probablement el màxim al que arribarem, prop de l’any 2010". El món consumeix ara mateix uns 85 milions de barrils de petroli cada dia. Però a aquesta crisi energètica s'ha vingut a afegir ara una altra de financera, i que tindrà efecte sobre el consum d'energia global. Jean Laherrère, fundador de l'associació, va explicar que la contracció econòmica reduirà la demanda d'energia, retardant el pic uns quants anys, probablement cap a l'any 2015. I si la crisi és realment greu, potser fins el 2020.
Aquest retard no s'ha de prendre però com una bona notícia, ja que la recessió econòmica també afectarà les inversions en energies renovables o en la millora de l'eficiència, de manera que les possibles solucions per quan falti el petroli simplement no existiran. Tal com va afirmar Daniel Gómez, president d'ASPO a Espanya, "els polítics són incapaços de tractar amb dues crisis al mateix temps", de manera que més que un alleugeriment temporal a la pressió sobre els recursos disponibles, aquesta crisi econòmica endurirà encara més la caiguda quan arribi el moment en què la demanda sobrepassi l'oferta d'energia.
(P)
Un futur incert
"El repte és d'una escala tan brutal, que caldran solucions més enllà de la nostra imaginació", va assegurar l'ex governador general canadenc Edward Schreyer, per a qui "tot això té a veure amb la sostenibilitat, però la forma en què es parla de polítiques energètiques en el món no ho és, de sostenible". Schreyer va parlar del seu país, on el 50% de la producció de petroli es basa ja en les sorres bituminoses, amb unes conseqüències mediambientals ben conegudes.
Però perquè importa tant que s'acabi el petroli? Segons Chris Skrebowski, editor de la revista Petroleum Review, un cop comenci el declivi "haurem de repensar com vivim i com ens transportem". El 80% del transport mundial depèn del petroli, i només cal veure què va passar en els supermercats a principis d'estiu -quan l'augment del preu del combustible va posar el transport en peu de guerra- per tenir una idea del que està per arribar. És la dura llei de l'oferta i la demanda: quan s'assoleixi el pic en la producció, els preus del combustible pujaran inexorablement.
Addictes al creixement
Colin Campbell, president honorari d'ASPO i un dels grans teòrics del pic del petroli, va afirmar sense dubtar que ens trobem en un moment clau en la història de la Humanitat, el final de l'anomenada era del petroli. "Som addictes a l'energia barata", va assegurar, i ara necessitem establir "un protocol per gestionar el declivi del petroli". Al ritme de consum actual, va explicar Campbell, el subministrament de petroli en 2050 donarà per a sostenir a 2.300 milions de persones, moltes menys dels 6.700 milions que habiten el planeta ara mateix.
Tanmateix, per Bob Lloyd, director dels estudis energètics de la Universitat d'Otago (Nova Zelanda), no es tracta de que l'home sigui addicte al petroli, sinó que és addicte al creixement. "No sé si podrem fer la transició energètica a temps", va comentar, "però sí que estic segur que no podrem mantenir l'actual ritme de creixement". Amb la seva intervenció, Lloyd va intentar explicar perquè l'home es nega a acceptar tant el pic del petroli com el canvi climàtic: "perquè són una amenaça al creixement econòmic". De fet, Lloyd considera obscè parlar fins i tot de "creixement sostenible", ja que és impossible créixer en un sistema finit com ho és el nostre planeta.
--
Breu explicació sobre el pic del petroli (PDF)
Pàgina web d'ASPO Espanya
Algunes dades presentades a ASPO VII
-El món consumeix més de 85 milions de barrils de petroli cada dia.
-El declivi en la producció, segons ExxonMobil, és ara mateix del 4-6% anual.
-A tot el món, cada persona consumeix una mitjana de 4,8 barrils de petroli cada any. Als EUA, aquesta mitjana és de 25 barrils per persona i any; a la UE, 10,6 barrils; a la Xina, 2,5.
-El petroli subministra l'energia necessària per moure el 80% del transport global.
-El 70% de la producció de petroli depèn de pous de més de 30 anys d'antiguitat.
