Font: Mon Planeta
La calor que queda atrapada a l’atmosfera del nostre planeta s’ha multiplicat per dos en només quinze anys. Així ho afirma un estudi conjunt de la NASA i l’Administració Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units. El desequilibri que permet que el nostre planeta no sigui un erm glaçat s’està accentuant i això pot tenir conseqüències molt greus.
La calor que queda atrapada a l’atmosfera del nostre planeta s’ha multiplicat per dos en només quinze anys. Així ho afirma un estudi conjunt de la NASA i l’Administració Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units els resultats del qual han estat publicats a la revista ‘Geophysical Research Letters’ i que defineix aquesta calor atrapada com la diferència entre l’energia del Sol que arriba el planeta i la que és rebotada altra cop cap a l’espai. Així doncs, el desequilibri que permet que el nostre planeta no sigui un erm glaçat s’està accentuant i això pot tenir conseqüències molt greus, ja que s’hi està acumulant massa energia com perquè no tingui efectes en l’augment de les temperatures del planeta i la fusió de les capes de neu i els casquets polars del món, cosa que resultarà en una pujada del nivell del mar i, en definitiva, a tots els efectes negatius i molt perillosos de què s’ha anat advertint durant els darreres dècades.
Els canvis que pot provocar aquest augment de la quantitat d’energia solar que és retinguda per la Terra, però, poden anar molt més enllà dels esmentats i ser molt més complexos. La circulació de les masses d’aigua i els núvols també pot canviar per l’augment de temperatura, causant esdeveniments extrems com ara grans sequeres. A més, l’estudi tambe indica que aproximadament el 90% de l’energia de més que està captant el planeta acaba sent absorbida pels oceans, que s’estan escalfant i, per tant, acidificant-se, cosa que té conseqüències molt importants per a tots els animals que hi viuen, dels peixos fins als petits crustacis i bivalves, les closques dels quals són molt sensibles a l’acidesa de l’aigua i que, a llarg termini, podrien morir en quanitats enormes.
La causa d’aquest desequilibri energètic creixent són les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’origen humà, és clar, però hi ha alguns processos que han entrat en bucle a causa d’això i que molt probablement ja funcionarien per sí mateixos encara que demà no emetéssim ni un àtom més de CO2 ni de metà. Així, per exemple, les concentracions de vapor d’aigua a l’atmosfera han augmentat, cosa que contribueix a que pugi la temperatura, i la desaparició de la neu i el gel del planeta, que reflecteixen l’energia solar cap a l’espai, també fan que s’acumuli a la Terra. Acabar amb les emissions contribuïria a frenar aquests processos a llarg termini, probablement, però durant les properes dècades o segles no sembla que això hagi de canviar en absolut.
