La UPC proposa mesures per frenar l'efecte illa de calor a la regió metropolitana de Barcelona

L'efecte illa de calor implica un increment de la temperatura al centre de les àrees urbanes, en contrast amb la perifèria o els espais rurals circumdants, especialment en hores nocturnes. És un fet que s'agreuja en situacions d'onada de calor, i per tant tindrà un paper destacat en un futur marcat per un escalfament global que portarà més episodis de calor extrema.

Les principals causes de l'illa de calor són la falta de vegetació, la impermeabilització del sòl i l'ús de materials com l'asfalt i el formigó, que a la nit desprenen la calor acumulada durant el dia, com també fan els vehicles i els sistemes d'enllumenat i de climatització.

L'equip coordinat pel CPSV, i encapçalat per Josep Roca Cladera, professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), ha analitzat el règim de temperatures de la superfície terrestre, de l'aire (LSAT) i de transferència de calor a l'atmosfera, amb dades obtingudes a a través de satèl·lit i també de les estacions meteorològiques gestionades per la Generalitat i l'Estat.

Els punts més càlids  

Els punts més càlids de dia i més frescos de nit són les zones industrials. En el cas de Barcelona, l'àrea del recinte firal de Montjuïc i les zones amb grans centres comercials, que habitualment tenen cobertes metàl·liques. Són punts que es refreden en les hores nocturnes, quan no hi ha activitat.

Alhora, carreteres i zones residencials compactes assoleixen una temperatura més elevada que la mitjana de la regió metropolitana de Barcelona. Per això, els carrers i la zona més edificada mantenen encara de nit la calor acumulada durant tot el dia. En cas de Barcelona, l'Eixample i Ciutat Vella encapçalen els districtes més càlids. Per contra, les zones verdes de la ciutat són les més fresques, seguides de les àrees de cases unifamiliars dels afores.

Efectes en la salut

El projecte de recerca també avalua els efectes en la salut de l'illa de calor. Entre els anys 1950 i 2016, les temperatures mitjanes nocturnes d'estiu han pujat 2,14 °C. Entre els anys 2016 i 2050 s'estima un increment addicional de 2,4 °C.

Els models desenvolupats estimen que passar d'una mitjana nocturna de 20 ºC a una de 25 °C representa un increment de 3.000 morts addicionals. És l'horitzó previst per a l'any 2050.

L'estudi identifica Sant Andreu, Nou Barris i la zona del Raval de Barcelona com les zones de més vulnerabilitat al canvi climàtic, atès que concentren una quantitat més gran d'edificis de més baixa qualitat, i també per que hi ha més densitat de població i més envellida.

Mesures de refredament

El CPSV proposa introduir diferents elements i bones pràctiques en la planificació urbana i territorial, amb l'objectiu de fer baixar 2 °C la temperatura mitjana a les ciutats.

Per exemple, es proposa augmentar l'ús de paviments urbans que siguin permeables i evitin inundacions, integrar cossos d'aigua artificials on retenir l'aigua de pluja, o canviar el tipus i el colors i materials dels paviments i façanes d'edificis, per modificar el grau de reflexió de la radiació solar. És preferible evitar els colors foscos, que acumulen més temperatura.

També proposen fomentar la ventilació urbana, tenint en compte la morfologia de la ciutat i analitzant el disseny i la disposició dels edificis, de manera que es faciliti la circulació de l'aire, o incrementar les àrees verdes, incloses les cobertes i les façanes dels edificis. Es recomana no dispersar les zones verdes, implantar espècies vegetals caducifòlies i que generin copa (per fer ombra).

Per últim, l'estudi parla de limitar l'expansió urbana i fomentar l'ús del vehicle elèctric. Podeu trobar més detalls d'aquest projecte al comunicat de premsa de la UPC.