La Xarxa aprova la Declaració de Montcada i Reixac per uns espais naturals propers, sostenibles, saludables i resilients en la seva 22a Assemblea

27/06/2022 - 15:09

La 22a Assemblea General de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, ha estat sens dubte la del retrobament amb la presencialitat. Els ja 317 ens locals associats han aprovat la Declaració de Montcada i Reixac per uns espais naturals propers als entorns urbans, sostenibles, saludables i resilients, la qual cosa els compromés a avançar cap a unes ciutats i uns pobles més connectats amb la natura i promoure la naturalització i el verd urbà per millorar el benestar de les persones. Cal destacar també que a l’acte s’ha dedicat un espai on s’han pogut compartir experiències i projectes sobre gestió de residus i transició energètica i s'ha aprovat l’adhesió a la Declaració del II Congrés d’educació ambiental.

La 22a Assemblea General de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, ha estat sens dubte la del retrobament amb la presencialitat. Després de dos anys, s’ha retornat a aquest espai de trobada i intercanvi municipal a Montcada i Reixac, ciutat que havia d’acollir el passat març del 2020 l’encontre anual dels tècnics i representants dels governs locals, i que aquests anys de pandèmia s’han trobat de manera virtual.  

Així doncs aquesta assemblea ha tornat a posar de relleu la necessitat, sigui de manera virtual o presencial, de poder disposar d’un espai on poder compartir i intercanviar experiències i coneixement, bones pràctiques, encerts i petits fracassos en un àmbit tot complex i multidimensional com és la sostenibilitat. En aquest sentit, s’ha aprovat la incorporació dels ajuntaments de les Masies de Roda, Palafrugell Sant Martí d'Albars, Sant Sadurní d'Osomort i Santa Cecília de Voltregà, i l’EMD de Valldoreix, arribant als 317 ens locals associats

Amb l’aprovació de la Declaració de Montcada i Reixac per uns espais naturals propers als entorns urbans, sostenibles, saludables i resilients, es posa en valor aquest indrets per la seva funció social, de lleure i de salut, una lliçó apresa també durant la pandèmia. Així amb aquesta declaració, els membres de la Xarxa han acordat avançar cap a unes ciutats i uns pobles més connectats amb la natura i promoure la naturalització i el verd urbà per millorar el benestar de les persones.

El president de la Xarxa i diputat d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, en referència a la Declaració, ha reivindicat davant l’assemblea la importància de tenir uns entorns urbans connectats amb la natura «uns espais sobre els quals, i arran de la pandèmia i el confinament, hem canviat la nostra visió i l’ús que en fem els ciutadans, uns espais que són fonamentals per a la nostra salut i que, com a infraestructures verdes i blaves, han de fer-nos també més resilients davant els reptes del canvi climàtic».

Una altra de les accions en aquesta Assemblea ha estat aprovar l’adhesió a la Declaració del II Congrés d’educació ambiental, per posar en valor la importància de l’educació ambiental com a eina per passar de l’acció individual a la transformació col·lectiva, i com a eina per la planificació i la gestió ambiental municipal. Aquest document marca el full de ruta a seguir en l’educació ambiental per a un canvi de model en la relació de la societat amb el medi i poder fer front a crisis globals com la climàtica. Actualment, la Declaració compta amb 180 adhesions, entre elles la de la Diputació de Barcelona.

 

Gestió de residus i transició energètica. Dues línies prioritàries per als municipis

A l’acte s’ha dedicat un espai on s’han pogut compartir experiències i projectes sobre gestió de residus, en línia amb l’espai que s’ha iniciat a la Xarxa, coordinat amb l’Agència de Residus de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per intercanviar experiències per millorar la recollida selectiva a les ciutats i pobles; especialment en aquest moment de canvis en els sistemes de recollida, amb nous models d’individualització de la recollida amb sistemes porta a porta i amb contenidors tancats.

Ha comptat també amb un espai d’intercanvi d’experiències sobre transició energètica on ens locals han compartit bones practiques i han pogut compartir dubtes i projectes de futur. En relació al moviment de la transició energética Xesco Gomar ha assegurat : “Estem liderant clarament des del món local amb l’impuls a l’estalvi, l’eficiència en equipaments municipals o infraestructures com l’enllumenat públic, i les energies renovables: autoconsum fotovoltaic i biomassa, tant en l’àmbit públic com l’impuls de comunitats energètiques. Tot plegat com a base de la lluita contra el canvi climàtic i, sobretot, accelerar els canvis necessaris per assolir els objectius previstos per l’Agenda 2030 i per l’any 2050”

I ha declarat: “El mon local assumim la nostra responsabilitat enfront l’emergència climàtica i ens proposem no només complir els nostres compromisos europeus, sinó si també accelerar i assolir el més aviat possible la neutralitat climàtica, i avançar-nos a aquests compromisos, a través de l’acció

Les persones assistents a l’acte també han pogut visitar la Casa de les Aigües de Montcada i Reixac, una central d’extracció que va funcionar 100 anys, fins al 1978, convertida en un museu de referència sobre l’aigua.

 

Pla de treball 2022-2023

Inma Pruna, la cap de la Secretaria tècnica de la Xarxa, ha estat l’encarregada de presentar el Pla de treball 2022-2023, i per tant ha repassat l’activitat de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat des de la darrera trobada, a l’octubre de 2021. En els darrers nou mesos, s’han organitzat o coorganitzat 42 activitats que han aplegat 4.440 participants.

L’Assemblea general ha aprovat per unanimitat la proposta de treball fins a la propera trobada assembleària, que se celebrarà al febrer de 2023 a Mataró. El pla preveu assolir els objectius estratègics previstos per a aquest mandat amb espais monogràfics d’intercanvi d’experiències, que es desenvoluparan en els sis grups de treball ja existents: transició energètica local; adaptació al canvi climàtic; aire, soroll i mobilitat sostenible; educació ambiental; economia circular; i polítiques alimentàries sostenibles.

Paral·lelament a les activitats dels grups de treball, la Xarxa seguirà oferint suport a iniciatives d’àmbit supralocal, com la Setmana Europea per a la Prevenció de Residus o la Setmana Europea de la Mobilitat. D’altra banda, des de la Xarxa es continuarà oferint als municipis membres l’Agenda Escolar del Medi Ambient i Desenvolupament, un recurs d’educació ambiental per a estudiants de secundària. Enguany, se n’han editat 74.000 unitats i té com a temàtica central la qualitat de l’aire.

La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat és una associació de municipis compromesos amb el medi ambient i el desenvolupament sostenible. Va ser creada el 1997 i constitueix una plataforma de cooperació i intercanvi on les localitats troben un marc adequat per debatre les seves inquietuds, necessitats i experiències i per promoure projectes d'interès comú.


Més informació i documentació a la web de la Xarxa


 

Etiquetes: 

Relacionats

Entrevista

Oriol Serratusell és regidor de Medi Natural, Salut Pública i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. Parlem amb ell de la Declaració de Montcada per uns espais naturals propers als entorns urbans, sostenibles, saludables i resilients aprovada per la Xarxa en la seva 22a Assemblea,. Ens explica la situació de Montcada amb la situació de barraquisme al Pla de Besos, i els aprenentatges que poden treure altres municipis de la seva experiència.

Notícia

La resolució demana als Estats, les organitzacions internacionals i les empreses que intensifiquin els esforços per garantir un entorn saludable per a tothom. 

Opinió

Un altre estiu els incendis es converteixen en un forçat element transformador del paisatge a tota la conca mediterrània.Si tothom té clar quines són les causes i les solucions de la situació actual, com és que cada estiu repetim les mateixes lletanies? Al meu entendre, el principal motiu d’aquesta situació és que surt més econòmic invertir, majoritàriament, en extinció, és a dir, en el cos de bombers, que en prevenció.

Butlletí