La Xarxa aprova la Declaració de Montcada i Reixac per uns espais naturals propers, sostenibles, saludables i resilients en la seva 22a Assemblea

27/06/2022 - 15:09

La 22a Assemblea General de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, ha estat sens dubte la del retrobament amb la presencialitat. Els ja 317 ens locals associats han aprovat la Declaració de Montcada i Reixac per uns espais naturals propers als entorns urbans, sostenibles, saludables i resilients, la qual cosa els compromés a avançar cap a unes ciutats i uns pobles més connectats amb la natura i promoure la naturalització i el verd urbà per millorar el benestar de les persones. Cal destacar també que a l’acte s’ha dedicat un espai on s’han pogut compartir experiències i projectes sobre gestió de residus i transició energètica i s'ha aprovat l’adhesió a la Declaració del II Congrés d’educació ambiental.

La 22a Assemblea General de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, ha estat sens dubte la del retrobament amb la presencialitat. Després de dos anys, s’ha retornat a aquest espai de trobada i intercanvi municipal a Montcada i Reixac, ciutat que havia d’acollir el passat març del 2020 l’encontre anual dels tècnics i representants dels governs locals, i que aquests anys de pandèmia s’han trobat de manera virtual.  

Així doncs aquesta assemblea ha tornat a posar de relleu la necessitat, sigui de manera virtual o presencial, de poder disposar d’un espai on poder compartir i intercanviar experiències i coneixement, bones pràctiques, encerts i petits fracassos en un àmbit tot complex i multidimensional com és la sostenibilitat. En aquest sentit, s’ha aprovat la incorporació dels ajuntaments de les Masies de Roda, Palafrugell Sant Martí d'Albars, Sant Sadurní d'Osomort i Santa Cecília de Voltregà, i l’EMD de Valldoreix, arribant als 317 ens locals associats

Amb l’aprovació de la Declaració de Montcada i Reixac per uns espais naturals propers als entorns urbans, sostenibles, saludables i resilients, es posa en valor aquest indrets per la seva funció social, de lleure i de salut, una lliçó apresa també durant la pandèmia. Així amb aquesta declaració, els membres de la Xarxa han acordat avançar cap a unes ciutats i uns pobles més connectats amb la natura i promoure la naturalització i el verd urbà per millorar el benestar de les persones.

El president de la Xarxa i diputat d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, en referència a la Declaració, ha reivindicat davant l’assemblea la importància de tenir uns entorns urbans connectats amb la natura «uns espais sobre els quals, i arran de la pandèmia i el confinament, hem canviat la nostra visió i l’ús que en fem els ciutadans, uns espais que són fonamentals per a la nostra salut i que, com a infraestructures verdes i blaves, han de fer-nos també més resilients davant els reptes del canvi climàtic».

Una altra de les accions en aquesta Assemblea ha estat aprovar l’adhesió a la Declaració del II Congrés d’educació ambiental, per posar en valor la importància de l’educació ambiental com a eina per passar de l’acció individual a la transformació col·lectiva, i com a eina per la planificació i la gestió ambiental municipal. Aquest document marca el full de ruta a seguir en l’educació ambiental per a un canvi de model en la relació de la societat amb el medi i poder fer front a crisis globals com la climàtica. Actualment, la Declaració compta amb 180 adhesions, entre elles la de la Diputació de Barcelona.

 

Gestió de residus i transició energètica. Dues línies prioritàries per als municipis

A l’acte s’ha dedicat un espai on s’han pogut compartir experiències i projectes sobre gestió de residus, en línia amb l’espai que s’ha iniciat a la Xarxa, coordinat amb l’Agència de Residus de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per intercanviar experiències per millorar la recollida selectiva a les ciutats i pobles; especialment en aquest moment de canvis en els sistemes de recollida, amb nous models d’individualització de la recollida amb sistemes porta a porta i amb contenidors tancats.

Ha comptat també amb un espai d’intercanvi d’experiències sobre transició energètica on ens locals han compartit bones practiques i han pogut compartir dubtes i projectes de futur. En relació al moviment de la transició energética Xesco Gomar ha assegurat : “Estem liderant clarament des del món local amb l’impuls a l’estalvi, l’eficiència en equipaments municipals o infraestructures com l’enllumenat públic, i les energies renovables: autoconsum fotovoltaic i biomassa, tant en l’àmbit públic com l’impuls de comunitats energètiques. Tot plegat com a base de la lluita contra el canvi climàtic i, sobretot, accelerar els canvis necessaris per assolir els objectius previstos per l’Agenda 2030 i per l’any 2050”

I ha declarat: “El mon local assumim la nostra responsabilitat enfront l’emergència climàtica i ens proposem no només complir els nostres compromisos europeus, sinó si també accelerar i assolir el més aviat possible la neutralitat climàtica, i avançar-nos a aquests compromisos, a través de l’acció

Les persones assistents a l’acte també han pogut visitar la Casa de les Aigües de Montcada i Reixac, una central d’extracció que va funcionar 100 anys, fins al 1978, convertida en un museu de referència sobre l’aigua.

 

Pla de treball 2022-2023

Inma Pruna, la cap de la Secretaria tècnica de la Xarxa, ha estat l’encarregada de presentar el Pla de treball 2022-2023, i per tant ha repassat l’activitat de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat des de la darrera trobada, a l’octubre de 2021. En els darrers nou mesos, s’han organitzat o coorganitzat 42 activitats que han aplegat 4.440 participants.

L’Assemblea general ha aprovat per unanimitat la proposta de treball fins a la propera trobada assembleària, que se celebrarà al febrer de 2023 a Mataró. El pla preveu assolir els objectius estratègics previstos per a aquest mandat amb espais monogràfics d’intercanvi d’experiències, que es desenvoluparan en els sis grups de treball ja existents: transició energètica local; adaptació al canvi climàtic; aire, soroll i mobilitat sostenible; educació ambiental; economia circular; i polítiques alimentàries sostenibles.

Paral·lelament a les activitats dels grups de treball, la Xarxa seguirà oferint suport a iniciatives d’àmbit supralocal, com la Setmana Europea per a la Prevenció de Residus o la Setmana Europea de la Mobilitat. D’altra banda, des de la Xarxa es continuarà oferint als municipis membres l’Agenda Escolar del Medi Ambient i Desenvolupament, un recurs d’educació ambiental per a estudiants de secundària. Enguany, se n’han editat 74.000 unitats i té com a temàtica central la qualitat de l’aire.

La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat és una associació de municipis compromesos amb el medi ambient i el desenvolupament sostenible. Va ser creada el 1997 i constitueix una plataforma de cooperació i intercanvi on les localitats troben un marc adequat per debatre les seves inquietuds, necessitats i experiències i per promoure projectes d'interès comú.


Més informació i documentació a la web de la Xarxa


 

Etiquetes: 

Relacionats

Entrevista

Oriol Serratusell és regidor de Medi Natural, Salut Pública i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. Parlem amb ell de la Declaració de Montcada per uns espais naturals propers als entorns urbans, sostenibles, saludables i resilients aprovada per la Xarxa en la seva 22a Assemblea,. Ens explica la situació de Montcada amb la situació de barraquisme al Pla de Besos, i els aprenentatges que poden treure altres municipis de la seva experiència.

Article

El 15 de novembre s'ha triat com a data simbòlica per marcar el dia que el planeta acollirà vuit mil milions d'habitants. 

Entrevista

Blanca Bayas és investigadora de l'Observatori del Deute en la Globalització i membre d'Acció Ecofeminista. Explorem amb ella què són els ecofeminismes i com es vertebren en la transició a la que globalment ens enfrontem. Com ella diu, al capdavall l'única alternativa és la lluita contra el sistema biocida que és hostil cap a les nostres vides, i ens caldrà trobar respostes que ens serveixin a totes, proveint-nos de recursos des del sector públic, en cooperació amb alternatives comunitàries.

Butlletí