L'acord de la COP28 assenyala el "principi de la fi" de l'era dels combustibles fòssils

COP28

Font: Nacions Unides

14/12/2023 - 08:44

La Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP28) ha conclòs amb un acord que assenyala el "principi de la fi" de l'era dels combustibles fòssils en asseure les bases per a una transició ràpida, justa i equitativa, recolzada per fortes retallades de les emissions i un augment del finançament.

En una demostració de solidaritat mundial, les i els negociadors de gairebé 200 parts s'han reunit a Dubai per accelerar l'acció climàtica abans del final de la dècada, amb l'objectiu general de mantenir el límit de l'augment de la temperatura global a menys d'1,5 °C a l'abast de la mà.

"Encara que a Dubai no hem passat pàgina a l'era dels combustibles fòssils, aquest resultat és el principi de la fi", segons Simon Stiell, secretari executiu d'ONU Canvi Climàtic, en el discurs de cloenda. "Ara tots els governs i empreses han de convertir aquests compromisos en resultats econòmics reals, sense demora".

El document anomenat "Balanç mundial" es considera el resultat central de la COP28, ja que conté tots els elements que s'estaven negociant i que ara poden ser utilitzats pels països per desenvolupar plans d'acció climàtica més sòlids per al 2025. El balanç reconeix que la ciència indica que les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle s'han de reduir un 43 per cent per al 2030, en comparació dels nivells del 2019, per limitar l'escalfament global a 1,5 ºC. Però assenyala que les parts no van per bon camí per assolir els objectius de l'Acord de París.

El balanç demana a les parts que prenguin mesures per aconseguir, a escala mundial, triplicar la capacitat de les energies renovables i duplicar les millores de l'eficiència energètica el 2030. La llista també inclou l'acceleració dels esforços cap a l'eliminació progressiva de l'energia del carbó, l'eliminació progressiva dels subsidis ineficients als combustibles fòssils i altres mesures que impulsin la transició cap a l'eliminació dels combustibles fòssils als sistemes energètics, d'una manera justa, ordenada i equitativa, amb els països desenvolupats al capdavant.

A curt termini, s'anima a les parts que presentin objectius ambiciosos de reducció d'emissions per a tota l'economia, que abastin tots els gasos d'efecte hivernacle, sectors i categories, i que estiguin alineats amb el límit d'1,5 ºC de cara a la propera ronda de plans d'acció climàtica per al 2025.

 

Ajudar els països a reforçar la seva resiliència davant el canvi climàtic

La conferència, de dues setmanes de durada, va començar amb la Cimera Mundial d'Acció pel Clima, que va reunir 154 caps i caps d'Estat i de Govern. Les parts van assolir un acord històric sobre la posada en marxa del fons de pèrdues i danys i els mecanismes de finançament: és la primera vegada que s'adoptava una decisió substantiva el primer dia de la conferència. Els compromisos per al fons van començar a arribar instants després que s'adoptés la decisió, amb un total de més de 700 milions de dòlars fins ara. 

Hi va haver més avenços a l'agenda de pèrdues i danys, amb un acord també aconseguit perquè l'Oficina de les Nacions Unides per a la Reducció del Risc de Desastres i l'Oficina de les Nacions Unides de Serveis per a Projectes acullin la secretaria de la Xarxa de Santiago per a Pèrdues i Danys. Aquesta plataforma catalitzarà l'assistència tècnica als països en desenvolupament especialment vulnerables als efectes adversos del canvi climàtic.

 

Augmentar el finançament per al clima

El finançament climàtic va ocupar un lloc central a la conferència, i Stiell va emfatitzar en el seu rol de "gran facilitador de l'acció climàtica". El Fons Verd per al Clima (GCF, per les sigles en anglès) va rebre un impuls en la seva segona reposició, amb sis països que van prometre nou finançament a la COP28, de manera que el total de les promeses ascendeix ara a la xifra rècord de 12.800 milions d'USD procedents de 31 països, i s'esperen noves contribucions. 

Vuit governs donants van anunciar nous compromisos amb el Fons per als Països Menys Avançats i el Fons Especial per al Canvi Climàtic per un total de més de 174 milions d'USD fins a la data, mentre que a la COP28 es van fer noves promeses de contribucions al Fons de Adaptació per un total de gairebé 188 milions d'USD fins avui. No obstant això, com es va posar en relleu en el balanç mundial, aquestes promeses financeres estan molt lluny dels bilions que es necessiten per donar suport als països en desenvolupament en la transició cap a energies netes, l'aplicació dels seus plans climàtics nacionals i els esforços de adaptació. 

Per aconseguir aquest finançament, el balanç mundial subratlla la importància de reformar l'arquitectura financera multilateral i d'accelerar l'establiment de noves i innovadores fonts de finançament.

A la COP28 van prosseguir els debats sobre l'establiment d'un "nou objectiu col·lectiu quantificat sobre el finançament de la lluita contra el canvi climàtic" el 2024, tenint en compte les necessitats i les prioritats dels països en desenvolupament. El nou objectiu, que partirà d'una base de 100.000 milions de dòlars a l'any, serà un element fonamental per al disseny i la posterior aplicació dels plans nacionals sobre el clima que hauran d'estar llests per al 2025. Amb vista a les transicions cap a economies i societats descarbonitzades que s'acosten, es va acordar que el programa de treball de mitigació, que es va posar en marxa a la COP27 l'any passat, continuarà fins al 2030, amb la celebració d'almenys dos diàlegs globals cada any.

 

Participació i inclusió a l'esdeveniment

A les i els líders mundials de la COP28 es van unir la societat civil, empreses, Pobles Indígenes, joves, filantropia i organitzacions internacionals en un esperit de determinació compartida per tancar les bretxes fins al 2030. Uns 85.000 participants van assistir a la COP28 per compartir idees i solucions, i crear associacions i coalicions. 

Les decisions adoptades també tornen a posar èmfasi en la importància fonamental de capacitar totes les parts interessades perquè participin en l'acció pel clima; en particular, a través del pla d'acció sobre l'acció per a l'empoderament climàtic i el pla d'acció de gènere.

 

De cara al futur

A la COP28, les parts també van acordar que l'Azerbaidjan acollirà la COP29 de l'11 al 22 de novembre de 2024, i que el Brasil allotjarà la COP30 del 10 al 21 de novembre de 2025.

Els propers dos anys seran crucials. A la COP29, els governs han d'establir un nou objectiu de finançament per al clima que reflecteixi l'escala i la urgència del desafiament climàtic. I a la COP30, han d'arribar preparats amb noves contribucions determinades a nivell nacional que abastin tota l'economia, cobreixin tots els gasos amb efecte d'hivernacle i estiguin plenament alineades amb el límit d'1,5 °C de temperatura.

"Hem de posar fil a l'agulla per aplicar plenament l'Acord de París", va afirmar Stiell. "A principis del 2025, els països han de presentar noves contribucions determinades a nivell nacional. Tots i cadascun dels compromisos -sobre finançament, adaptació i mitigació- ens han de posar en línia amb un món d'1,5 graus."

"El meu missatge final és per a la gent de tot el món que alça la veu pel canvi", va afegir Stiell. "Cadascun de vostès està marcant la diferència. En els propers anys crucials, les seves veus i la seva determinació seran més importants que mai. Els insto que no desisteixin. Seguim en aquesta carrera. Estarem amb vostès a cada pas del camí".

"El món necessitava trobar un nou camí. Seguint l'estrella que ens guia, hem trobat aquest camí", va declarar el president de la COP28, Dr. Sultan Al-Jaber, durant el seu discurs de cloenda. "Hem treballat molt dur per assegurar un futur millor per a la nostra gent i el nostre planeta. Hem d'estar orgullosos del nostre èxit històric".

 


 

Categories: 

Relacionats

Article
Notícia
Pòdcast de Crític

Notícia

La Diputació de Barcelona serà present a la 29a Conferència de les Nacions Unides sobre canvi climàtic (COP29), que se celebra de l'11 al 22 de novembre a Bakú, on subratllarà el paper primordial dels pobles i ciutats de la província per accelerar la descarbonització. 

Butlletí