La contaminació química i biològica i la disminució d'aliment a causa de la sobrepesca potencien la dispersió d'agents infecciosos en el medi marí i augmenten la seva patogenicitat en algunes espècies marines, segons alerta un estudi mundial que han dut a terme científics d'onze països, entre els quals, el catedràtic Àlex Aguilar del Departament de Biologia Animal de la UB. L'estudi, publicat l'octubre a la revista Diseases of Aquatic Organisms, descriu com aquest fet ha tingut un efecte significatiu en diverses espècies animals i, de manera particular, en les poblacions de cetacis i d'altres mamífers marins.
Entre els agents infecciosos, l'acció dels quals s'ha vist potenciada per les activitats humanes, hi ha diversos virus, com ara els causants del brom (Morbil·livirus) o la verola (Poxvirus); bactèries com les que provoquen la brucel·losi, el fong responsable de la lobomicosi i el protozou causant de la toxoplasmosi. Els principals factors que potencien els agents infecciosos són l'acció immunosupressora de determinats contaminants químics (bifenils policlorats o PCB, i altres productes organoclorats, etc.), la dispersió d'agents patògens produïda per la contaminació orgànica transportada per les aigües residuals i d'escorrentia, l'afebliment causat per la reducció en la disponibilitat d'aliment associada a la pesca excessiva, i l'estrès i les col·lisions causats pel tràfic marítim.
"El Mediterrani és un dels mars que més ha sofert l'impacte de les activitats humanes, i a més, presenta uns nivells elevats de contaminació i tràfic marítim, i pateix també una severa sobreexplotació dels recursos pesquers" comenta el catedràtic Àlex Aguilar (UB). "Això explica, per exemple, les epizoòties recurrents de Morbil·livirus que han produït mortaldat entre els dofins i les foques mediterrànies i la reducció de determinades espècies d'aus marines i peixos".
En la darrera dècada, també s'ha observat que l'augment de la temperatura de l'aigua del mar produït pel canvi climàtic pot modificar la distribució de les espècies transmissores i de les que actuen com a reservori, i d'aquesta manera, alterar els cicles de transmissió d'alguns agents patògens, com ara els fongs criptococs. Les espècies de mamífers marins predadores i que habiten aigües costaneres i d'estuaris són les que tenen un risc més elevat d'infecció a causa de la gran sensibilitat ecològica que presenten enfront d'aquest tipus d'impactes, i del fet que els seus hàbitats estan més a prop de terra ferma. Alguns d'aquests agents infecciosos poden ser transmesos als éssers humans, cosa que representa un problema si les espècies afectades es manipulen o es consumeixen sense aplicar els procediments adequats.
