Font: Xavier Duran. CCMA
Els canvis en la mobilitat han reduït les emissions (Efe/Chema Moya)mb mascareta circula en bicicleta per Madrid
Les emissions diàries de CO2 havien disminuït, a primers d'abril, un 17% respecte a la mitjana del 2019. La raó ha estat el confinament i la restricció de viatges per evitar l'expansió de la Covid-19. Així s'afirma en un estudi publicat a la revista Nature Climate Change.
Un equip encapçalat per Corinne Le Quéré, de la Universitat d'East Anglia, del qual forma part Pep Canadell, director del Global Carbon Project, ha estimat les emissions a sis sectors econòmics: energia, transport de superfície, indústria, edificis públics i comerç, habitatges i aviació.
Els resultats indiquen que a primers d'abril havien disminuït un 17% respecte al 2019 i que les emissions mitjanes per país havien baixat un 26%.
Els sectors amb més disminució haurien estat l'aviació, que hauria baixat un 60%, i el transport de superfície, amb un 36%. Aquest darrer, juntament amb l'energia i la indústria, són responsables del 80% de la reducció.
Promoure una altra moblitat
Tot i que es tracta d'estimacions i no de mesures directes, segons els autors l'estudi demostra la manera com el sector de transport de superfície respon a canvis polítics i econòmics. Per això, consideren que caldria seguir promovent que la gent camini o vagi en bicicleta a les ciutats:
"Per exemple, ciutats com Bogotà, Nova York, París i Berlín estan dedicant de nou espai per a vianants i ciclistes als carrers per permetre una mobilitat individual segura, i és probable que alguns canvis siguin permanents."
Els autors calculen que si l'activitat anterior a les restriccions es reprèn a mitjans de juny, a finals d'any hi haurà un 4% de disminució respecte al 2019. I si les restriccions es mantenen fins a final d'any, la disminució seria del 7%.
Però el que veuen és més aviat el risc d'un rebrot d'emissions, perquè alguns governs i indústries ja demanen endarrerir els programes del Green New Deal (Nou Acord Verd) o rebaixar els estàndards d'emissions dels vehicles.
No són els únics que veuen aquest perill. En tot cas, la disminució d'emissions no és una bona notícia per a ningú, afirma Joeri Rogelj, de l'Imperial College de Londres, que no ha participat en l'estudi.
Rigelj creu que és el símptoma d'una disrupció econòmica massiva provocada per la pandèmia, que té un impacte insignificant en el clima. I que la situació pot empitjorar: "S'estan anunciant mesures massives d'estímul econòmic i hi ha un risc elevat que aquesta mirada a curt termini faci que els governs perdin el rastre de la imatge general, per exemple posant els diners en sectors molt contaminants que no tenen lloc en una societat amb contaminació zero i carboni zero."
També pensa així Dave Reay, de la Universitat d'Edimburg, per a qui la solució no és, òbviament, mantenir el confinament: "Deu anys més de tancament mundial per assolir els objectius dels acords de París? No, gràcies. El canvi climàtic encara no s'ha aturat i es manté com l'amenaça més gran per a la nostra civilització en el segle XXI. I els propers anys definiran el futur del clima per a moltes generacions."
El futur de moltes generacions
Reay no sap si aquesta davallada d'emissions serà una etapa breu abans que es torni a promoure una economia basada en els combustibles fòssils. El que sí que veu clar és el que pot passar en el futur: "Sense una recuperació verda després de la Covid-19, els sacrificis i privacions del tancament no seran sinó un tast dels impactes que tota la humanitat haurà d'afrontar degut al canvi climàtic."
Els autors de l'estudi publicat aquest dimarts també ho tenen clar i conclouen així l'article: "L'abast que els líders mundials donin als objectius de zero emissions i als imperatius del canvi climàtic quan planifiquin les respostes econòmiques a la Covid-19 influiran, probablement, en el camí que les emissions de CO2 seguiran en les properes dècades."
