Les Illes Balears volen estar lliures de combustibles fòssils el 2050

És una Llei amb un contingut capdavanter en la lluita contra el canvi climàtic i fixa el camí per fer efectiva la transició cap a les energies netes. És una llei molt avançada en l’àmbit estatal i també europeu, que situa les Illes Balears a l’avantguarda, amb mesures valentes per fer possible un canvi de model amb l’horitzó d’unes illes 100 % netes el 2050.

Les mesures i els objectius que determina la Llei s’han pensat a mitjà i llarg termini i assolir-los requereix esforços públics i privats, així com la implicació de tota la societat. El canvi de model que suposa l’aplicació d’aquesta Llei comporta l’assumpció de les mesures que conté des de l’àmbit públic, empresarial, social i particular perquè efectivament sigui possible.

Aquesta Llei és la culminació d’un ampli procés de participació, amb més de 2.000 veus implicades (empreses, entitats socials, associacions i particulars) i aportacions, durant la seva tramitació, dels diferents grups parlamentaris.
L’horitzó que fixa la Llei és tenir unes illes lliures de combustibles fòssils i el 100 % d’energies renovables el 2050. Per a 2030 les previsions són disposar d’un 35 % de renovables, un 23 % de reducció del consum energètic i una minva del 40 % de les emissions contaminants.

Les mesures principals de la Llei són les següents:

1. Energies renovables

Potenciar l’ús generalitzat de les energies renovables és un dels principals objectius i es concreta en determinades obligacions, com la d’instal·lar plaques solars als grans aparcaments i a les noves edificacions.

En el cas dels aparcaments, s’han introduït modificacions respecte del plantejament inicial. Hi estan obligats els aparcaments nous de més de 1.000 m² i els existents de més de 1.500 m².

S’han d’instal·lar també plaques solars en els nous edificis de més de 1.000 m² o en aquells en què es faci un canvi d’ús o reforma integral, amb l’excepció de si la coberta és de fibrociment.

Les edificacions aïllades només es podran subministrar amb energies renovables.

2. Tancament progressiu de les centrals contaminants, que comença amb es Murterar a partir del 2020

La Llei defineix un pla de ruta clar que afecta es Murterar i també les centrals de Maó, Eivissa i Formentera.

3. Mobilitat sostenible

El 35 % de les emissions de CO₂ a les Illes Balears prové del trànsit rodat. Per tant, actuar en la mobilitat és clau per mitigar els efectes del canvi climàtic.

Algunes de les principals accions que preveu la Llei són disposar de 1.000 punts de recàrrega de vehicles elèctrics el 2025 i tenir el 100 % del parc mòbil descarbonitzat el 2050.

Aquests objectius impliquen un seguit de passes, com ara:

• Circulació de cotxes i motos dièsel just fins a l'any 2025 (excepte els ja existents a les Illes Balears, que podran continuar circulant).
• Circulació de cotxes, motos, furgons i furgonetes contaminants (inclou benzina) just fins al 2035 (excepte els ja existents a les Illes Balears).
• Incloure de manera progressiva i obligada vehicles elèctrics o no contaminants a les empreses de lloguer de vehicles a partir de 2020 (2 % inicial) fins a arribar al 100 % el 2035.

Pel que fa a les empreses de lloguer, s’introdueixen sistemes de control sobre la flota per garantir que es va produint aquest canvi. Així, un mes després de l’entrada en vigor de la Llei, aquestes empreses hauran d’informar l’Administració de la llista dels vehicles que tenen matriculats, dels que són d’emissions zero i de si són contaminants. Hi haurà un distintiu que identificarà la flota de lloguer i si són d’emissions zero.

La Llei incorpora també la possibilitat que els municipis en els quals hi hagi àrees en què se superin els valors límit de qualitat de l’aire fixats hagin d’establir restriccions de circulació als vehicles.

Finalment, també inclou la necessitat de fixar, d’acord amb l’Estat, mesures per reduir la contaminació dels vaixells, com ara la declaració de zones ECA (àrees en les quals s’estableixen límits per a les emissions de gasos dels vaixells), juntament amb la definició dels criteris mínims en matèria d’emissions i qualitat de l’aire, que hauran de complir les embarcacions en les proximitats del territori de les Illes Balears.

Igualment —també d’acord amb l’Estat— s’hauran de definir plans de sostenibilitat en relació amb les emissions lligades al transport aeri.

4. Eficiència energètica

Amb mesures com la que estableix que tot l’enllumenat públic ha de ser de baix consum el 2025 o d'altres com l’obligació de les grans i mitjanes empreses de calcular i registrar la petjada de carboni el 2020, així com el 2025 presentar i executar plans de reducció amb objectius vinculants.

Finalment, la Llei crea els organismes públics que han de garantir i vetlar per fer efectiva la transició energètica i la coordinació i l’aplicació de l’estratègia de lluita contra el canvi climàtic. Entre aquests organismes, hi ha el Consell Balear del Clima, que garantirà la participació permanent de la societat civil en la presa de decisions; el Comitè d’Experts, que graduarà i adequarà el compliment d’objectius a la situació real de cada moment, i l'Institut Balear de l’Energia (IBE).
Aquest Institut tindrà, com a finalitats bàsiques, el foment i l’execució d’actuacions en matèria d’eficiència, de gestió i d’estalvi energètics, i d’energies renovables, així com l’elaboració d’anàlisis i estudis relacionats amb el canvi climàtic i la transició energètica. Les funcions que està previst que desenvolupi l’IBE són les següents:

•  Promoure i gestionar sistemes de producció d’energia renovable, d’emmagatzematge o de gestió d’energia i sistemes de recàrrega dels vehicles elèctrics a les Illes Balears.
•  Crear o participar en societats mercantils per comercialitzar energia elèctrica en règim de lliure competència; gestionar la venda d’excedents energètics d’instal·lacions d’autoconsum, i participar en la gestió intel·ligent de la demanda i en altres serveis del sistema elèctric, tot això en l’àmbit dels edificis i les instal·lacions del sector públic.
•  Proporcionar suport tècnic als gestors energètics i a les unitats de contractació de les diferents administracions públiques, com ajuntaments i consells insulars.
•  Obrir a la participació ciutadana els projectes energètics que promogui l’entitat, tant en el disseny com en el finançament.

Accions del Govern de les Illes Balears paral·leles a la Llei

• S'ha de destacar que paral·lelament a l'aprovació de la Llei, el Govern de les Illes Balears ha anat adoptant mesures que preparen les nostres Illes per dur a terme aquesta transició energètica en condicions.
• S'han destinat més de 8,5 milions d'euros en ajudes a empreses, particulars i administracions locals per a la instal·lació de sistemes d'autoconsum (plaques fotovoltaiques majoritàriament).
• S'ha obert un concurs dotat amb 12 milions d'euros per instal·lar una xarxa de punts de recàrrega ràpids i semiràpids per a vehicles elèctrics que permetrà arribar als 1.000 punts de recàrrega si se sumen els ja existents.
• S'han destinat també ajudes per a la instal·lació de punts de recàrrega dirigides als col·lectius de l'hoteleria, tallers mecànics i rent a car. Actualment, la de les Illes Balears és la comunitat autònoma amb més punts de recàrrega per capita.
• El contracte de subministrament elèctric per al conjunt de les instal·lacions de la Comunitat Autònoma exigeix l'ús exclusiu d'energia procedent de fonts renovables.
• El Govern de les Illes Balears planteja un pla de tancament de les centrals energètiques contaminants i ha reclamat des de l'inici d'aquesta legislatura al Govern de l'Estat subhastes específiques d'energia per a les Illes, amb l'objectiu de potenciar la instal·lació de parcs fotovoltaics. S'han compromès 40 milions d'euros.
• La mateixa Administració de les Illes Balears està dotant progressivament de sistemes d'autoconsum els seus edificis, instal·lacions i serveis. S'ha passat en tres anys de 520 kW de potència instal·lats a 2.388 kW a finals de 2018.
• A les Illes Balears s'ha desenvolupat un pla específic per convertir l'illa de Menorca en territori capdavanter de la Unió Europea en energies renovables. L'estratègia Menorca 2030 implica la Unió Europea, el Govern d'Espanya, el Govern de les Illes Balears, el Govern insular i els ajuntaments, amb un pla d'acció que fixa una illa amb el 85% d'energia renovable el 2030, el que fa que s'avanci així als acords internacionals.