Les infraestructures de gestió de residus no seran suficients per atendre la demanda generada per l'augment de la població a Catalunya i es preveu que el 2013 hi hagi un excés de dos milions de tones anuals de residus municipals i dels de caràcter industrial no perillós. Aquesta és la principal conclusió d'un informe elaborat pel Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, on s'indica que, a curt i mitjà termini, només es podrà garantir el tractament necessari a través de la construcció de nous dipòsits i augmentant la capacitat d'incineració.
Per als enginyers industrials, la incineració és una de la millors tecnologies de tractament tèrmic disponible en aquests moments, ja que les estimacions apunten a que ja el 2010 el dèficit arribarà a les 900.000 tones de residus. Independentment de la solució escollida per fer front a aquest dèficit, caldrà un període d'entre tres i sis anys per posar-la en funcionament.
Objectius ambiciosos
L'estudi destaca que els objectius de recuperació fixats per la llei catalana són "més ambiciosos" que els de la directiva europea, ja que mentre Catalunya preveu assolir-los el 2012, en el cas europeu la data es prolonga fins al 2020. Aquests objectius inclouen un percentatge de reciclatge del 50% dels residus domèstics i similars, i d'un 70% dels de la construcció.
Actualment, el 16% dels residus que generen els set milions de catalans són municipals, un 24% industrials, un 45% de la construcció i el 15% restant, ramaders.
Augment de la recollida selectiva
Sobre els residus municipals, l'informe recull que el 2007 es va produir un augment del 6,6% de la recollida selectiva, un exercici en el qual va destacar l'orgànica, que va augmentar un 18,2% respecte al 2006, seguida del vidre (+10,1%), envasos (+9,5%) i paper i cartró (+2,7%).
Posada en valor dels residus
Els enginyers veuen essencial modificar el marc normatiu català per adaptar-lo a la nova directiva que dóna prioritat a la posada en valor dels residus davant la seva eliminació. En aquest sentit, reiteren que la incineració suposa una operació de recuperació energètica i no d'eliminació, i consideren que l'opció del dipòsit ha de ser l'últim recurs amb vista al tractament.
Als països en els quals es registren majors proporcions de reciclatge -Dinamarca, Alemanya, Suècia, Suïssa o Països Baixos- té major implantació la incineració com a base de la recuperació d'energia.
