Font: Harvard
La contaminació atmosfèrica provocada per la combustió dels combustibles fòssils és la responsable de més de 8 milions de morts arreu del l'any 2018 segons un estudi de la Universitat de Harvard.
Més de vuit milions de persones van morir el 2018 a causa de la contaminació per la crema de combustibles fòssils. Aquesta és una xifra significativament superior a la que investigacions anteriors suggerien.
Aquesta és la principal conclució d'una nova recerca de la Universitat de Harvard, en col·laboració amb la Universitat de Birmingham, la Universitat de Leicester i la University College de Londres. Els investigadors van estimar que l'exposició a partícules per emissions de combustibles fòssils va representar el 18% del total de morts mundials el 2018, una mica menys d'un de cada 5.
Gairebé un de cada cinc persones mortes al món el 2018 van tenir com a causa la contaminació atmosfèrica fruit de la crema de combustibles fòssils
Segons l'estudi publicat a la revista Environmental Research, les regions amb les concentracions més altes de contaminació atmosfèrica relacionada amb combustibles fòssils, incloses l'est d'Amèrica del Nord, Europa i el sud-est asiàtic, presenten les taxes de mortalitat més altes .
L'estudi augmenta considerablement les estimacions de les xifres de persones mortes a causa de la contaminació atmosfèrica. L’estudi sobre la càrrega global de les malalties, el més recent i més ampli sobre les causes de la mortalitat mundial, va situar en 4,2 milions el nombre total de morts globals per part de totes les partícules de l’aire a l’aire lliure (inclosa la pols i el fum dels incendis forestals i les cremades agrícoles).
Els resultats destaquen el greu impacte dels combustibles fòssils sobre la salut mundial.
Segons la professora associada del UCL, Eloise Marais "L'estudi s’afegeix a l’evidència creixent que la contaminació de l’aire derivada de la dependència dels combustibles fòssils és perjudicial per a la salut mundial. No podem, amb bona consciència, seguir confiant en els combustibles fòssils, quan sabem que hi ha efectes tan greus sobre la salut i alternatives més netes i viables."
Com van arribar els investigadors a un nombre tan elevat de morts causades per combustibles fòssils?
Investigacions prèvies es van basar en observacions de satèl·lit i superficials per estimar les concentracions anuals mitjanes globals de partícules transmeses per l’aire, conegudes com a PM 2.5 . El problema és que les observacions de satèl·lit i superficials no poden diferenciar les partícules d’emissions de combustibles fòssils i les de pols, fum d’incendis o altres fonts.
"Amb les dades del satèl·lit, només veiem peces del trencaclosques", explica Loretta J. Mickley , investigadora sènior en interaccions químiques-climàtiques a la Harvard John A. Paulson School of Engineering and Applied Sciences (SEAS) i coautora. de l’estudi. "És un repte per als satèl·lits distingir entre tipus de partícules i les dades poden contenir buits".
Per superar aquest desafiament, els investigadors de Harvard van recórrer a GEOS-Chem, un model tridimensional global de química atmosfèrica. Estudis previs han utilitzat GEOS-Chem per modelar els impactes sobre la salut de les partícules i els seus resultats han estat validats contra observacions basades en superfícies, avions i espais a tot el món.
"En lloc de confiar en mitjanes repartides en grans regions, volíem cartografiar on és la contaminació i on viu la gent, de manera que puguem saber més exactament què respira la gent", explica Karn Vohra, estudiant graduat a la Universitat de Birmingham i primer autor de l’estudi.
Per modelar el PM 2.5 generat per la combustió de combustibles fòssils, els investigadors van connectar a GEOS-Chem les estimacions d’emissions de múltiples sectors, inclosos el transport d’energia, indústria, vaixells, avions i terrestres, i van simular una química detallada d’oxidants-aerosols.
Un cop van tenir la concentració de combustible fòssil a l'aire lliure PM 2,5 , els investigadors van necessitar esbrinar com aquests nivells van afectar la salut humana. Els coautors Alina Vodonos i Joel Schwartz , professor d’Epidemiologia Ambiental a l’Escola de Salut Pública de Harvard TH Chan (HSPH), van desenvolupar un nou model d’avaluació del risc que relacionava els nivells de concentració de partícules de les emissions de combustibles fòssils amb els resultats per a la salut.
Aquest nou model va trobar una taxa de mortalitat més alta per l’exposició a llarg termini a les emissions de combustibles fòssils, fins i tot a concentracions més baixes.
"Esperem que, quantificant les conseqüències de la combustió de combustibles fòssils en la salut, puguem enviar un missatge clar als responsables polítics i als grups d'interès sobre els avantatges d'una transició a fonts d'energia alternatives", explica Joel Scwartz.
"Sovint, quan discutim els perills de la combustió de combustibles fòssils, és en el context del CO2 i del canvi climàtic i passem per alt el potencial impacte sobre la salut dels contaminants emesos conjuntaments amb els gasos d'efecte hivernacle", segons Schwartz. "Esperem que, quantificant les conseqüències de la combustió de combustibles fòssils en la salut, puguem enviar un missatge clar als responsables polítics i als grups d'interès sobre els avantatges d'una transició a fonts d'energia alternatives".
Dades a Espanya
Segons dades que publica El Periódico a partir de l'estudi, entorn de 44.600 persones majors de 14 anys moren cada any a Espanya a causa de la contaminació. Són uns 19.100 morts menys dels provocats fins ara per la pandèmia, però la primera xifra es repeteix, inexorablement, cada any i representa el 10,7% de les defuncions totals a Espanya en majors d’edat.
