Font: betevé
Els darrers estudis indiquen que algunes orenetes ja no marxen a passar l'hivern a l'Àfrica i que el passen en alguns sectors càlids costaners del sud de la península i fins i tot del delta de l'Ebre. De mitjana, les orenetes arriben a la península entre tres i quatre setmanes abans que a mitjan segle XX.
Les aus actuen com a bioindicadores de l'escalfament global i són una font d'informació reconeguda per les Nacions Unides.
Blas Molina, biòleg de SEO BirdLife, ha explicat a 'El matí de Barcelona', de betevé, que enguany a finals de gener ja se'n van observar al sud de la península, sobretot a les zones més càlides com les maresmes del Guadalquivir. Segons els darrers estudis de Seo BirdLife s'ha vist que hi ha exemplars que passen l'hivern a zones costaneres del sud de la península i també del Delta de l'Ebre.
Ja han arribat a Catalunya?
Aquests dies es veuen voleiar orenetes a la meitat sud de la península i a tot el litoral mediterrani i es manté l'arribada de nous exemplars. Ja han arribat, per tant, a Barcelona i el litoral català.
L'especialista en aus ha explicat que les orenetes solen entrar pel sud-oest de la península, per l'estret de Gibraltar, i que des d'allí progressen -tot resseguint el curs dels rius- cap a l'interior. A banda, hi ha una altra via d'entrada mar a través, tot creuant el Mediterrani occidental per l'entorn de les Balears.
La importància de les condicions meteorològiques
Quan el vent bufa fort a l'estret de Gibraltar les aus no poden travessar-lo i s'estanquen al nord d'Àfrica uns quants dies sense poder progressar, tot esperant que millorin les condicions meteorològiques. Aquest fet pot endarrerir l'arribada de les orenetes a la península. Una cosa similar sol passar en altres zones crítiques com els Pirineus o sectors de la costa atlàntica.
El programa Aus i clima de SEO BirdLife
Aquest programa es va iniciar l'any 2007 en col·laboració amb l'Agència Estatal de Meteorologia i té actualment més de 100.000 dades. Es duu a terme gràcies a les dades dels observadors ornitològics, qui anoten dades fenològiques com l'arribada, o la marxa, d'aquestes aus a la seva localitat. El registre d'aquest tipus de dades al llarg dels anys permet extreure conclusions i veure si hi ha hagut variacions significatives. L'explicació, en alguns casos, està lligada amb el canvi climàtic.
Molina ha explicat que, a banda, els observadors meteorològics de l'Agència Estatal de Meteorologia recullen dades de fenologia des de mitjan segle passat. En aquest sentit, un grup d'investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid ha determinat que les orenetes actualment arriben entre tres i quatre setmanes abans que a mitjan segle XX.
Podeu escoltar l'entrevista sencera realitzada a Blas Molina a 'El matí de Barcelona', a betevé 91.0 aquí
