Les superilles tenen efectes positius per a la salut i el benestar

09/09/2021 - 09:00

Les superilles de Barcelona afecten positivament la salut i el benestar del veïnat i les persones que en fan ús. Així ho conclouen diversos estudis observacionals, quantitatius i qualitatius realitzats, en el marc del projecte “Salut als carrers”, per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), que ha analitzat l’impacte en la salut i els seus determinants de les superilles implantades al Poblenou, a Sant Antoni i a Horta.

En general es percep com un guany en benestar, tranquil·litat, qualitat del son, reducció del soroll, reducció de la contaminació i interacció social i mobilitat. Aquests efectes, segons l’evidència científica, poden contribuir a prevenir trastorns de salut crònics, com les malalties cardiovasculars o respiratòries, la diabetis, l’obesitat, el càncer, la depressió o l’ansietat. Per tot això, l’ASPB conclou que aquestes mesures tenen un impacte en el benestar del veïnat i també un gran potencial d’impacte positiu en la salut de la població, si s’implanten de manera extensiva.


Resultats de la superilla de Sant Antoni

A la superilla de Sant Antoni s’ha fet una avaluació quantitativa dels nivells de contaminació, un estudi qualitatiu i un estudi observacional.

S’ha pogut quantificar la millora de la qualitat de l’aire, amb un descens de les concentracions dels contaminants atmosfèrics NO2 (un 25% menys) i PM10 (un 17% menys) des de la implantació de la superilla.

La superilla és valorada molt positivament per totes les persones entrevistades, que li van donar una puntuació d’entre 8 i 10, i que hi perceben més tranquil·litat, seguretat i satisfacció, més descans i més socialització. A més, hi ha disminuït la percepció de soroll i de contaminació arran de la reducció de cotxes.


Resultats de la superilla d’Horta

A la superilla d’Horta s’ha fet una avaluació quantitativa dels nivells de contaminació, una enquesta de salut que van respondre més de vuit-centes persones i enquestes a peu de carrer.

Pel que fa a la qualitat de l’aire, globalment els nivells de NO2 i de partícules s’hi mantenen baixos i no han variat amb la intervenció.

Segons els resultats de l’enquesta de salut, el 45% de les dones i el 56% dels homes consideren que el benestar ha augmentat als carrers intervinguts. El 60% de les dones i el 66% dels homes consideren que la comoditat per caminar hi ha augmentat, i el 68% de dones i el 74% d’homes valoren que hi ha millorat l’accessibilitat per als cotxets.

Pel que fa a la mobilitat, els enquestats creuen que ha millorat, especialment en la intervenció de Chapí – Feliu Codina. A més, consideren que aquesta intervenció afavoreix l’estada i la conversa al carrer.


Resultats de la superilla del Poblenou

A la superilla del Poblenou s’ha realitzat un estudi qualitatiu, amb sis grups de discussió.

La valoració general és que la intervenció ha estat positiva i ha provocat una reducció del nombre de vehicles motoritzats, la qual cosa ha implicat una millora de la qualitat de l’aire i una reducció de la contaminació, tant ambiental com acústica.

Pel que fa a l’ús de l’espai i la mobilitat, es percep una millora en la mobilitat a l’interior de la superilla gràcies a la reducció de vehicles motoritzats, tot i que preocupa el possible impacte als carrers dels voltants. A més, es detecta un ambient més relaxat i una disminució de l’estrès i es valora que l’espai de la superilla aporti tranquil·litat i faciliti poder caminar, així com la interacció entre veïns i veïnes, cosa que afavoreix les relacions i les xarxes socials i, alhora, beneficia la salut mental. Algunes dones esmenten aquesta zona com una zona deserta i hi perceben una certa inseguretat, mentre que altres hi perceben tot el contrari, perquè és un espai obert.

L’estudi complet es pot consultar al web de l’ASPB.


 

Municipis: 
Etiquetes: 

Relacionats

Article

El projecte EdiCitNet, finançat per la Unió Europea i amb una durada prevista de 5 anys, va néixer amb l'objectiu de demostrar que la implementació d'infraestructures verdes no ornamentals pot augmentar la producció sostenible d'aliments a nivell local, així com regenerar espais urbans apostant per una millora de la inclusió social.  Sant Feliu és l'únic municipi participant de l'estat espanyol.

Article

La campanya vol sensibilitzar la ciutadania sobre el paper clau del transport públic en la mobilitat del futur, així com posar de relleu que no podem tornar enrere amb una mobilitat de fums i soroll que perjudiqui la nostra salut. També recorda el servei que ofereix la xarxa de transport públic de l’àrea metropolitana i els esforços realitzats per continuar oferint servei i incrementant l’oferta.

Article

Fins ara, aquest títol, creat per l’AMB l’any 2017 per fomentar una mobilitat més sostenible, ha permès desballestar 10.613 cotxes i 1.735 motos sense distintiu ambiental de la DGT, els més contaminants, a canvi de tres anys de transport públic gratuït. L’objectiu d’aquesta targeta és promoure un canvi d’hàbits en la ciutadania cap a una mobilitat més neta per disminuir la contaminació atmosfèrica i millorar la qualitat de l’aire.

Butlletí