Font: ISGlobal
"Resituar les persones al centre de les polítiques urbanes ". Aquesta va ser la idea que, d'una manera o una altra, es va anar repetint, com si fos un lema, a la II Jornada Entorn Urbà i Salut, que va tenir lloc a Barcelona el 14 de novembre de 2018. L'esdeveniment, co-organitzat per la Diputació de Barcelona i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), va reunir a càrrecs polítics i a professionals de l'administració, de la universitat i del sector privat que treballen en l'àmbit de la salut. El tema central sobre el qual van pivotar les diverses ponències va ser el model de ciutat com a eina de salut.
La taula inaugural va comptar amb la participació de Josep M. Antó, director científic d'ISGlobal, qui va recordar que de la mateixa manera que el medi ambient condiciona la salut, també es produeix la relació inversa, de forma que " millorar la salut a les ciutats també és una manera de millorar el medi ambient ".
Al llarg del dia es van donar a conèixer la feina que estan fent les administracions locals a ciutats com Vic i Cornellà, en l'àmbit català, Pontevedra, com a referent a nivell estatal, i Nova Iork, en l'àmbit internacional.
" La gran malaltia de les ciutats és l'excés de mobilitat mecanitzada en superfície, la que envaeix l'espai públic i expulsa la gent . Per no voler atacar el problema de manera directa s'estan gastant massa recursos en mesures col·laterals que no funcionen.", va dir César Mosquera, regidor d'Urbanisme de Pontevedra, ciutat que ja l'any 1999 va introduir mesures per reduir el trànsit rodat i on actualment el 70% dels desplaçaments es fan a peu o en bicicleta. “L'espai públic és un dret fonamental en el mateix ordre que la sanitat o l'educació. L'administració ha de garantir que aquest dret es pugui exercir ", va afegir el regidor gallec.
Josep Roca, professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, va recordar que la incorporació de la salut a l'urbanisme no és nova en absolut i que ja fa més de 150 anys el pioner Ildefons Cerdà es va recolzar en les teories del moviment higienista per impulsar un nou model de ciutat amb l'objectiu de promoure la salut. Tanmateix, va afegir, al llarg del segle XX l'urbanisme va donar l'esquena a la salut, un concepte que ara cal recuperar.
En la darrera taula de la jornada, David Rojas, investigador d'ISGlobal, va mostrar exemples sobre com la recerca podia aportar evidències en què basar les polítiques urbanes. Per la seva banda, Aletha Maybank, responsable de salut pública de Nova Iork, va donar a conèixer els reptes d'inequitat en salut que afronta la metròpoli nord-americana.
