Boscos sans per a una societat saludable, és un estudi d’investigació que analitzarà no només el paper que tenen els boscos com a potencial font de salut per a les persones, sinó també com l’estat de salut de les masses forestals pot tenir efectes en la salut humana. L’objectiu principal n’és comprendre els mecanismes químics i fisiològics pels quals el bosc pot tenir un paper directe en la salut de les persones. L’estudi multidisciplinari combina mesuraments experimentals en boscos i laboratori, tecnologia dron i participació ciutadana.
La investigació, que neix del creixent interès social i científic sobre els efectes del contacte amb el medi natural en la nostra salut, se sustentarà en una línia experimental i una línia participativa. La primera d’elles està liderada per l’ICTA-UAB, i té com a propòsit conèixer com els boscos poden afectar la salut de les persones. Per això, els investigadors analitzaran en boscos del Montseny els principis actius que emeten les plantes, i de quina manera poden interaccionar amb la nostra salut. En una fase posterior, mesuraran si la maduresa del bosc, entre altres característiques, fa variar les concentracions d’aquestes substàncies químiques i investigaran com aquestes substàncies s’incorporen i es metabolitzen en el cos humà després d’haver estat dins el bosc.
El projecte ha estat presentat per Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), i Jordi Vayreda, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).
El CREAF estudiarà quin estat de salut tenen els boscos actualment i com canviarà en un futur més càlid i àrid com el que es preveu. Per fer-ho, disposarà d’una plataforma de ciència ciutadana anomenada Alerta Forestal. Així, es crearà una xarxa de vigilants dels boscos que avisaran, enviant fotografies amb els mòbils, si veuen cap bosc afectat per processionària, sequera, vent o neu, una informació imprescindible per obtenir dades en temps real i de gran detall. El projecte també buscarà la participació dels usuaris de drons. Amb aquests aparells es podran fotografiar afectacions de grans extensions, amb un gran nivell de detalls, i fins i tot crear models 3D, cosa inèdita fins ara. Aquesta informació servirà per crear i millorar models matemàtics que ajudin a predir com seran els boscos del futur i com variarà la relació entre aquests i la salut de les persones. «Els boscos aporten serveis i béns tan beneficiosos i tan imprescindibles que podem afirmar que la vida a les ciutats seria molt pitjor sense la presència de boscos al nostre territori», explica Jordi Vayreda, investigador del CREAF.
El Montseny, un laboratori natural per investigar els efectes del bosc a la salut
La part experimental es durà a terme en boscos mediterranis d’alzines, sureres, pins i en boscos de faigs, en zones del Parc Natural del Montseny – Reserva de la Biosfera. Aquest paratge s’ha escollit perquè és molt divers i és un dels parcs més visitats a Catalunya, però els resultats seran extrapolables a altres regions. Es prendran mostres d’aire per analitzar-ne les substàncies químiques que emeten les plantes en cada bosc, i després es comprovarà si la maduresa, la composició d’espècies o altres característiques del bosc fan variar les concentracions d’aquestes substàncies. En una fase posterior del projecte, la investigació es focalitzarà a determinar com aquestes substàncies químiques s’incorporen i es metabolitzen en el cos humà després d’un passeig pel bosc.
L’interès per aquests temes ha derivat avui en dia en una oferta d’activitats dirigides en espais naturals, com els banys de bosc, dels quals ningú ara com ara encara no n’ha demostrat experimentalment els efectes. Aquest projecte serà el primer a intentar-ho. El que pretén l’estudi és, segons els seus investigadors, entendre els mecanismes químics i fisiològics pels quals el bosc pot tenir un paper directe en la salut humana. «No centrem l’atenció en el bosc com un lloc on anar en cas de patir una malaltia indica Albert Bach, investigador de l’ICTA-UAB, sinó que mirarem d’esbrinar de manera experimental el que li passa a qualsevol persona quan entra en contacte amb alguns dels compostos orgànics volàtils més comuns que emeten les plantes presents en els nostres boscos», aclareix.
Els ciutadans, els vigilants dels boscos
Des d’ara, totes les persones que visitin els boscos amb els telèfons mòbils, o que tinguin com a afició fer volar drons i fer fotografies, podran alertar a través de l’aplicació Alerta Forestal sobre zones forestals afectades per sequera, processionària i ventades. Fins ara, part d’aquesta informació ja està sent recollida de manera precisa gràcies a la dedicació i el criteri expert dels agents rurals. Aquestes campanyes, però, tenen una durada limitada i de vegades la natura mostra els efectes de les sequeres fora del període esperat. Per això, tenir un sistema d’alertes primerenques amb la col·laboració ciutadana serà un complement molt interessant a la informació que ja tenim, encara que no pugui tenir la mateixa precisió.
Un bosc afectat per sequera o per l’eruga de la processionària ofereix unes pitjors condicions per al passeig i per a altres usos en comparació amb aquells boscos que es troben en un bon estat de salut. Per això, per planificar itineraris saludables es necessita conèixer amb precisió on es troben els boscos més sans i els menys sans. A més, es necessita saber com canvia la salut dels boscos en funció del clima local, el pendent, l’orientació, l’estructura del bosc i l’existència o absència de gestió forestal.
Amb tota aquesta informació s’utilitzaran models matemàtics per predir quins seran els espais més saludables en un futur proper, tenint en compte que les condicions ambientals i climàtiques estan canviant arreu del planeta.
