Font: ISGlobal
Un estudi epidemiològic ha trobat una relació entre els símptomes de trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) i trastorns de l’espectre autista (TEA) detectats entre més de 70.000 nens i nenes de sis cohorts europees i el paracetamol (acetaminofèn) que les seves mares van indicar haver pres durant l’embaràs. L’estudi, publicat a l’ European Journal of Epidemiology, ha estat liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”.
En total, es va analitzar 73.881 nenes i nens dels quals es disposava de dades sobre l’exposició prenatal i/o postnatal al paracetamol i d’almenys un resultat sobre símptomes de TEA o TDAH, i covariables principals. Depenent de la cohort, entre el 14% i el 56% de les mares d’aquests nens i nenes van informar que havien pres paracetamol mentre estaven embarassades.
Els resultats revelen que els nens i les nenes que havien estat exposats al paracetamol abans de néixer mostraven una major probabilitat de desenvolupar posteriorment símptomes de trastorns de l’espectre autista i trastorns per dèficit d’atenció que els no exposats (un 19% i un 21% més, respectivament).
“Les nostres dades són consistents amb el que indicaven treballs previs. Així mateix veiem que l’exposició prenatal al paracetamol afecta de forma similar nens i nenes, ja que gairebé no hi observem diferències”, explica Sílvia Alemany, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.
Per la seva banda, Jordi Sunyer, investigador d’ISGlobal i últim autor de l’estudi, destaca: “Els nostres resultats aborden part de les debilitats de les metaanàlisis prèvies. Tenint en compte totes les evidències sobre l’ús del paracetamol i el desenvolupament neurològic, estem d’acord amb les recomanacions que indiquen que, si bé el paracetamol no s’ha de suprimir en dones embarassades ni en la infància, sí s’ha d’usar només quan calgui”.
Es calcula que entre el 46% i el 56% de les dones embarassades dels països desenvolupats recorre en algun moment de la gestació al paracetamol, que està considerat l’analgèsic / antipirètic més segur en aquest període i en la infantesa. Tanmateix, alguns estudis han començat a relacionar l’exposició prenatal al paracetamol amb un pitjor rendiment cognitiu, més problemes de comportament, TEA i símptomes de TDAH.
Es tracta d’estudis criticats per la seva heterogeneïtat, de manera que en aquesta ocasió s’ha fet “un esforç per harmonitzar la manera en què s’ha avaluat o definit els símptomes de TDAH i TEA, així com què significa estar exposat al paracetamol”, en paraules d’Alemany. “La mostra és àmplia”, continua, “i analitza de forma conjunta cohorts de diferents països europeus (Regne Unit, Dinamarca, Països Baixos, Itàlia, Grècia i Espanya). En totes les cohorts estudiades el criteri ha estat el mateix, de forma que hem reduït l’heterogeneïtat de criteris d’estudis previs”.
L’estudi també va analitzar l’exposició infantil postnatal al paracetamol, sense que en aquest cas s’observés associació entre el paracetamol pres en la infantesa i els símptomes de TEA. Tot i així, l’equip científic recomana seguir investigant, atesa l’heterogeneïtat de l’exposició en les diverses cohorts estudiades, que va oscil·lar entre el 6% i el 92,8%.
Les sis cohorts en les quals es basa l’estudi són:
- Avon Longitudinal Study of Parents and Children (ALSPAC)
- DNBC
- Gen i Medi Ambient: un Estudi Prospectiu sobre la Infància a Itàlia (GASPII)
- Generation R Study
- INMA (incloses les quatre subcohorts)
- Cohort Materno-Infantil de Creta (RHEA)
Referència
Alemany S, Avella-García C, Liew Z, García-Esteban R, Inoue K, Cadman T, López-Vicente M, González L, Riaño Galán I, Andiarena A, Casas M, Margetaki K, Strandberg-Larsen K, Lawlor DA, El-Marroun H, Tiemeier H, Iñiguez C, Tardón A, Santa-Marina L, Júlvez J, Porta D, Chatzi L, Sunyer J. Prenatal and postnatal exposure to acetaminophen in relation to autism spectrum and attention-deficit and hyperactivity symptoms in childhood: Meta-analysis in six European population-based cohorts. 28 de maig de 2021. https://doi.org/10.1007/s10654-021-00754-4