Un projecte impulsat per l'ICTA-UAB, ISGlobal, i la Facultat de Veterinària de la UAB a la selva amazònica del Perú analitza els efectes dels vessaments petroliers en la salut de les persones que viuen a prop de les zones de extracció en països en vies de desenvolupament. Les comunitats residents estan en contacte amb els tòxics a través del consum d'aigua i aliments contaminats, i del contacte dèrmic amb terres agrícoles afectades
Un total de 638 milions d'habitants de països en vies de desenvolupament viuen prop de jaciments de petroli. Tot i aquest elevat nombre, es desconeixen els efectes nocius que l'exposició a la contaminació procedent d'extraccions petrolieres provoca en la salut de les persones que viuen en zones properes a punts d'extracció de petroli, segons es desprèn d'un treball recent elaborat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), l’Institut de Salug Global de Barcelona (ISGlobal) i la Facultat de Veterinària de la UAB.
El treball, publicat a la revista Environmental Health, s'emmarca un ampli projecte científic desenvolupat per l'ICTA-UAB des de fa més d'una dècada que analitza els preocupants nivells de contaminació per petroli existents en una zona de l'Amazònia peruana pròxima a la frontera amb Equador. Els científics critiquen l'absència d'estudis que determinin amb precisió els efectes nocius d'aquests vessaments a la població indígena resident, i demostren que la contaminació per petroli s'estén a milers de quilòmetres de rius, sediments i sòls, donant lloc a una cadena de contaminació bioacumulable de metalls pesats que enllaça aigua, peixos, animals i persones.
Els científics ja havien constatat en investigacions prèvies que, només en aquesta zona habitada per societats quítxua i achuar, hi ha 1.100 quilòmetres de rius afectats, el 22% del total, i els estudis cartogràfics realitzats estableixen que a la zona s'ha abocat l'equivalent a 2,6 milions de barrils de petroli. Aquesta àrea de selva amazònica va ser declarada pel govern peruà en emergència ambiental el 2003 i en emergència sanitària el 2013, però encara no existeixen registres locals de morbiditat ni mortalitat. "La gent malalta no pot visitar al metge ni anar a l'hospital. Simplement mor i no se sap de què", comenta Martí Orta, científic de l'ICTA-UAB qui critica que, tot i conèixer-se els efectes adversos sobre la salut de l'exposició al petroli i altres productes derivats de l'extracció, mai s'ha pres mesures reparadores ni sancionadores.
Segons els investigadors, la majoria d'estudis existents s'han centrat en analitzar els efectes nocius dels abocaments en els grups de treballadors encarregats de la neteja, però no en les poblacions residents a la zona que són molt més vulnerables a l'estar exposades als contaminants durant períodes molt prolongats. "És important estudiar els efectes que la contaminació derivada del petroli té en la gent que viu en zones d'extracció, ja que els temps i les vies d'exposició són diferents. A més, els estudis realitzats fins ara s'han centrat en treballadors i no estudien els efectes en població que pot ser més vulnerable als efectes de la contaminació, com els nens, les dones embarassades o persones amb problemes previs de salut" comenta Cristina O'Callaghan-Gordo, científica d'ISGlobal. Les comunitats locals ingereixen aigua i aliments contaminats, i mantenen contacte dèrmic amb els rius i les terres afectades mitjançant el bany o les tasques agrícoles diàries.
Aquesta exposició al petroli i a les aigües de formació utilitzades en el procés d'extracció (riques en metalls pesats, hidrocarburs i altres elements radioactius) ocasionen problemes de salut neurològics, hematològics i símptomes irritatius en els habitants. A més, la crema de gas natural afavoreix la inhalació de compostos orgànics volàtils, diòxid de nitrogen i diòxid de sofre, entre d'altres.
L'estudi reclama la necessitat de potenciar la recerca sobre els efectes dels abocaments en la població resident amb l'objectiu final de conèixer amb certesa els riscos en la salut associats a l'exposició, promoure polítiques de control efectives per evitar la contaminació i impulsar les polítiques de salut pública que evitin l'exposició humana a les àrees ja contaminades.
Referència:
O’Callaghan-Gordo C., Orta-Martínez M., Kogevinas M. “Health effects of non-occupational exposure to oil extraction". Environmental Health. 2016
