Life Terra, plantar un arbre per cada habitant de la UE amb criteris científics

Font: CREAF

02/06/2021 - 10:53

El CREAF col·labora en un projecte internacional per plantar un arbre per cada habitant d’Europa seguint metodologies i coneixements científics. L’objectiu: mitigar els efectes del canvi climàtic i millorar la salut mediambiental del planeta.

Plantar 500 milions d’arbres a Europa per al 2025 amb criteris científics i potenciar l’educació ambiental de la ciutadania és l’objectiu principal de Life Terra, un projecte internacional en què participa el CREAF amb un equip d’investigadors i investigadores de la Universitat de Barcelona. L’objectiu d’aquesta iniciativa és mitigar els efectes del canvi climàtic amb la participació de tota la societat.

La iniciativa vol involucrar prop de 50 milions de voluntaris en la plantació d’arbres i conscienciar fins a 100 milions de persones mitjançant activitats i campanyes de sensibilització per protegir el medi ambient. El projecte, que vol potenciar la sostenibilitat i l’economia verda a tot el continent europeu, està impulsat per Sven Kallen, creador de la Fundació Life Terra, i hi participen els experts de la UB adscrits al CREAF Santi Sabaté i Francesc Sabater, a més també hi participa Teresa Saura, tots tres del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia de la UB.

 

Plantacions sota criteris científics

L’equip de la UB-CREAF, que col·labora activament en aquestes jornades, participa en la revisió i assessorament científic sobre els criteris i la realització de les plantacions. És una tasca que implica conèixer i analitzar les característiques de l’hàbitat natural i les espècies més resilients al medi —per exemple, utilitzar espècies rebrotadores en cas de zones susceptible als incendis— per assolir una restauració forestal més efectiva. L’equip també supervisa la preparació prèvia del material vegetal dels vivers i de les possibles combinacions d’espècies per a diferents condicions ambientals, a més d’impulsar la transferència de coneixement (elaboració del material científic, dossiers i protocols, material docent per a escoles de primària i secundària) per a tots els membres i entitats que col·laboren en el projecte.

«No podem oblidar la importància d’involucrar tota la societat mitjançant la transferència de coneixement. És important que la ciutadania faci les coses perquè entén els reptes, no perquè els hi diguem», remarquen Santi Sabaté, Teresa Sauras i Francesc Sabater. «També tenim interès per fer el seguiment científic de l’acció i avaluar què ha funcionat, què no, i com es pot corregir el que és millorable. És a dir, incorporar informació i indicadors que ens ajudin a decidir millor les estratègies per a la repoblació forestal».

Plantació del projecte amb voluntaris

 

Cada arbre en el seu millor hàbitat natural

«El canvi climàtic i totes les derivades que comporta és una de les principals amenaces per a la conservació dels ecosistemes forestals arreu del món», detalla el professor Santi Sabaté, investigador principal del projecte a la UB i membre del CREAF. «D’una banda, pel canvi de condicions ambientals que genera (augment de temperatura, canvis de pluviometria, etc.), i de l’altra, per les pertorbacions relacionades amb aquests canvis, que s’incrementen (incendis, sequeres, tempestes, expansió de plagues, etc.)».

Cada hectàrea de bosc restaurat pot arribar a capturar unes 200 tones de diòxid de carboni durant un període de quaranta anys. Amb aquesta premissa, Life Terra ha impulsat la plantació de milers d’arbres i arbustos en diferents punts del país i de tot el continent europeu. Cada arbre plantat és georeferenciat i monitorat a llarg termini mitjançant una aplicació creada per Life Terra per supervisar el creixement i l’evolució de cada espècimen.

Santi Sabater, investigador CREAF

Santi Sabater, investigador CREAF

Les jornades per plantar arbres i arbustos estan obertes a la participació de tota la ciutadania més implicada en la protecció del medi ambient. A Catalunya, els espais naturals del Bruc i del Delta del Llobregat han estat escenaris de jornades de restauració forestal amb la participació de persones voluntàries i expertes força motivades amb la convocatòria de Life Terra.

 

Cada hectàrea de bosc restaurat pot arribar a capturar unes 200 tones de diòxid de carboni durant un període de quaranta anys.
Restaurar la natura amb una ciutadania més implicada

A més d’implicar i connectar la ciutadania en la protecció de la natura, Life Terra també vol inspirar les futures generacions per actuar enfront dels desafiaments del canvi climàtic mitjançant un programa interactiu en línia d’educació mediambiental. Life Terra impulsarà accions com ara la possibilitat de poder «adoptar» un arbre o participar en altres iniciatives individuals o col·lectives per compensar emissions de carboni i restaurar la salut ambiental del planeta.

L’acció Life Terra suma esforços amb l’estratègia europea i les polítiques forestals per conservar la biodiversitat, els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides i la nova estratègia de creixement del Pacte Verd Europeu (European Green Deal).

El projecte climàtic, que vol contribuir a la captura i l’emmagatzematge de carboni mitjançant les plantacions d’arbres, està cofinançat amb 7 milions d’euros pel programa LIFE de la Unió Europea, que dona suport als projectes mediambientals. Life Terra té la participació a Espanya de Volterra Ecosystems, Land Life Company, la Universitat de Barcelona, Viveros Fuenteamarga i l’Agència Efe, que participa en el grup de comunicació del consorci mitjançant la plataforma d’informació mediambiental Efeverde. En l’àmbit internacional, també hi col·laboren les entitats Stichting, Gynzy, BrightVibes i Land Life Company (Països Baixos); CybELE i Fundació Natura i Home (Portugal); EURACTIV i European Schoolnet (Bèlgica); Comunicazione Europe (Alemanya); Legambiente (Itàlia); IFER (República Txeca) i CERTH (Grècia).


 

Relacionats

Entrevista

La doctora Laila Darwich és professora de malalties infeccioses del Departament de Sanitat Animal i Anatomia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), investigadora adscrita al Centre Recerca Sanitat Animal (CReSA-IRTA) i coordinadora del Màster Universitari en Zoonosis i One Health de la UAB des del 2016. En aquesta entrevista la doctora Darwich aporta la seva visió experta sobre les causes profundes de la pandèmia que estem vivint i defensa la necessitat d’una visió integral de la salut humana i ambiental, que se sintetitza en el concepte de One Health.

Article

El projecte EdiCitNet, finançat per la Unió Europea i amb una durada prevista de 5 anys, va néixer amb l'objectiu de demostrar que la implementació d'infraestructures verdes no ornamentals pot augmentar la producció sostenible d'aliments a nivell local, així com regenerar espais urbans apostant per una millora de la inclusió social.  Sant Feliu és l'únic municipi participant de l'estat espanyol.

Article

Pactes verds en temps de pandèmies s’ha redactat i actualitzat en aquest context complex, inquietant, incert i, per a algunes persones, dramàtic. La seva intenció neix de la certesa que, tot i viure en un moment d’intersecció d’emergències (sanitària, climàtica, ambiental, feminista, etc.) i de restriccions de tot tipus (confinaments totals, parcials, perimetrals, tancaments sectorials, tocs de queda, etc.), cal no ser meres espectadores del futur que ha de venir. Aquesta publicació de l'Observatori del Deute per la Globalització, escrita per Alfons Pérez, és una crítica al GreenNewDeal i vol crear consciència crítica de cara als reptes globals del segle XXI. Es pot aconseguir de manera gratuita a la web de l'ODG.

Butlletí