Font: ISGlobal
Les persones que es desplacen més a peu són les que viuen en barris ben comunicats amb transport públic i amb un nombre major d'habitatges, serveis i instal.lacions
Com es pot dissenyar les ciutats perquè les persones realitzin més activitat física? Coincidint amb la Setmana Europea de la Mobilitat, l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per ”la Caixa”, ha publicat un estudi que descriu les característiques urbanes que impulsen les persones a triar desplaçar-se a peu, abans que utilitzar mitjans de transport motoritzats, amb els beneficis associats per a la salut que això comporta per la realització d'activitat física i la disminució dels nivells de contaminació atmosfèrica.
La manca d'activitat física es troba entre els deu principals factors de risc de mortalitat al món. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que les persones adultes realitzin almenys 150 minuts setmanals d'activitat física d'intensitat moderada –que inclou caminar–, o almenys 75 minuts d'intensitat vigorosa.
L'estudi –que forma part del Projecte PASTA (Physical Activity through Sustainable Transport Approaches) i que s'ha publicat a la revista Environmental Health Perspectives– s'ha realitzat a partir de les dades de 7.875 persones adultes de set ciutats europees: Anvers (Bèlgica), Barcelona (Espanya), Londres (Regne Unit), Örebro (Suècia), Roma (Itàlia), Viena (Àustria) i Zuric (Suïssa).
Les i els participants van omplir un qüestionari digital amb informació personal i els seus hàbits de moure’s a peu per desplaçar-se: el temps que caminaven cada setmana, els seus criteris per escollir un mitjà de transport determinat, o la disponibilitat de vehicle motoritzat o bicicleta, entre d’altres. Així mateix, les i els investigadors van recollir informació sobre les característiques de l'entorn urbà al voltant dels seus habitatges i llocs de treball o estudi, a partir d'informació geogràfica pública.
Mireia Gascon, investigadora d'ISGlobal i primera autora de la publicació, destaca que es tracta del "primer estudi que incorpora no només les característiques de l'entorn construït residencial sinó també les del lloc de treball o estudi, proporcionant així informació rellevant sobre l'entorn al qual estan exposats les i els participants".
Mobilitat a peu i transport públic
Els resultats mostren que les persones que es desplacen més a peu són les que viuen en barris ben comunicats amb transport públic i amb un nombre més alt d'habitatges, serveis i instal·lacions. De fet, viure en un entorn urbà amb aquestes característiques es va associar a un 12% més de minuts caminats per setmana, en comparació amb aquelles persones que no vivien en aquest tipus d'entorns. Aquesta associació també es va trobar en el lloc de treball i/o estudi, però el vincle va ser inferior.
Les i els participants que deien valorar més la seguretat, la privacitat i una menor exposició a la contaminació de l'aire van ser els que van caminar més minuts a la setmana. Per contra, les persones que tenien un nivell educatiu alt i accés a un automòbil eren la que caminaven menys. Les persones que no treballaven o estudiaven es van desplaçar a peu un 65% més de minuts per setmana, en comparació amb aquelles que treballaven a temps complet.
De mitjana, les i els participants de Barcelona van ser els que van caminar més minuts per setmana (259 minuts per setmana), mentre que els participants d'Anvers van caminar menys (50 minuts per setmana), a causa del gran ús de la bicicleta en aquesta ciutat.
"Encara que moure’s a peu és una forma fàcil i saludable d'assolir els nivells recomanats d'activitat física, l'ús creixent de mitjans de transport motoritzats ha contribuït a la disminució dels nivells d'activitat física entre la població en general, i ha donat lloc a altres problemes de salut relacionats amb el trànsit, com la contaminació de l'aire i el soroll", explica Mireia Gascon.
Mark Nieuwenhuijsen, coordinador de l'estudi i director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal, destaca que el treball "dona suport a les conclusions de recerques anteriors sobre el paper de la planificació urbana i del transport en la promoció de la mobilitat a peu, i proporciona noves evidències per ajudar a aconseguir ciutats sostenibles, saludables i habitables, d'acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)". Aquestes estratègies inclouen "la millora de l'entorn construït proper a l'habitatge –i també el lloc de treball i estudi–, amb un bon servei de transport públic i una variada oferta de serveis", concreta.
Caminar és beneficiós físicament, psicològicament i també per al cervell
L'especialista Judith Sánchez Raya detalla els beneficis que aporta caminar en la salut
En el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat, la cap del Servei de Medicina Física i Rehabilitació del Vall d’Hebron, Judith Sánchez Raya, ha explicat a betevé els beneficis que aporta per a la salut sortir a caminar. No només és beneficiós físicament sinó també en els àmbits cerebral i psicològic. Sánchez ha matisat que és una activitat física però que es recomana combinar-la amb altres exercicis que aportin força, equilibri o elasticitat.
