Font: CCMA
Les organitzacions pel medi ambient reclamen una norma més ambiciosa i revisar a l'alça des d'ara els objectius per al 2030
Amb un ampli suport parlamentari, el Congrés dels Diputats ha donat la llum verda definitiva a la primera llei del canvi climàtica a Espanya. Catalunya va aprovar la seva llei del clima el 2017, però, amb l'entrada en vigor de l'article 155, el govern espanyol la va portar al Constitucional, que la va tombar parcialment.
No ha estat fins ara que el legislatiu espanyol ha aprovat la seva llei. És una norma que les organitzacions ecologistes consideren del tot insuficient.
La llei s'ha aprovat amb les úniques abstencions del PP, Més País i la CUP, per motius diferents, i el vot en contra de l'extrema dreta de Vox.
La majoria de grups de la cambra, tot i donar suport a la llei, també han lamentat que no sigui més ambiciosa. Des del govern espanyol, per contra, han qualificat l'aprovació de la norma de fita històrica i de revolució que suposarà una transformació en el model productiu.
La vicepresidenta quarta del govern espanyol i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha afirmat que la llei s'havia ajornat "massa temps" i l'ha definit com una "gran oportunitat de transformar la generació d'ocupació, la prosperitat, el progrés" i superar un model de creixement "insostenible abocat al desastre i al col·lapse".
La Llei de canvi climàtic i transició energètica marca el camí per assolir la neutralitat d'emissions el 2050. I estableix ja una sèrie de fites per al 2030 que han de suposar una reducció dels gasos d'efecte hivernacle del 23% respecte a 1990.
La CUP ha criticat que la llei "ja queda obsoleta" i ha retret al govern espanyol que "no es pot fer la transició ecològica de la mà de l'Íbex".
Tot i el vot favorable, el PDeCAT ha demanat més mesures a favor del delta del Llobregat.
I ERC ha destacat que la llei "afecta tant la indústria com el poder".
Els ecologistes l'accepten com a "punt de partida"
Les organitzacions ecologistes han considerat que la llei és un "punt de partida" i que caldria fer-la més ambiciosa per poder complir els objectius climàtics el 2030 seguint el que reclama la comunitat científica. Ho denuncien en un manifest de la Xarxa per la Justícia Climàtica, subscrit per un centenar d'entitats pel medi ambient i socials.
Alerten que el ritme de reducció d'emissions contaminants hauria de ser superior al 55% el 2030 respecte al 1990, però la llei "es limita a una escassa reducció del 23%, que queda molt lluny fins i tot del que el mateix govern ha aprovat en les institucions europees". Per això, afegeixen, la llei neix "obsoleta".
Entitats com Ecologistes en Acció, Greenpeace, ATTAC, SETEM o col·lectius com Fridays for Future i Rebel·lió o Extinció han advertit que la llei arriba amb una dècada de retard.
Una Llei del clima insuficient, una oportunitat perduda.
— Xarxa per la Justícia Climàtica (@xarxaclimatica) May 13, 2021
Un centenar d’organitzacions ecologistes, socials i per la justícia climàtica denuncien que la llei de canvi climàtic aprovada al Congreso no permetrà complir amb els compromisos climàtics al 2030. https://t.co/5urXJTocfQ pic.twitter.com/zfmzLJeL4z
Celebren avanços com "la prohibició de la mineria d'urani i de les prospeccions de combustibles fòssils, la rehabilitació energètica o el càlcul de la petjada de carboni en el sector financer", però troben a faltar concreció en algunes propostes, que es deixin "pendents els objectius fonamentals a normatives posteriors" o que hi hagi una aposta decidida per la participació ciutadana.
Altres crítiques són que no s'eliminin les subvencions als combustibles fòssils" o que es prenguin mesures per frenar l'increment dels viatges en avió, o que es deixi la porta oberta a "l'ús del gas a tot el transport, la qual cosa és inadmissible".
Tot plegat farà difícil assolir els objectius de l'Acord de París, adverteixen: "Seguirem atentament la gestió que es faci de l'Assemblea Ciutadana pel Clima que preveu la llei, ja que, amb l'experiència dels precedents al Regne Unit i França, considerem important que es dugui a terme amb garanties de representativitat, independència respecte a partits i parts interessades, transparència, debat públic i compromís polític amb els seus resultats, i no es limiti a un simulacre."
També volen que la revisió dels objectius per al 2023 "que ja estan totalment desfasats" comenci des d'ara mateix i que el comitè d'experts s'ajusti purament als criteris científics. La conclusió del manifest és que, tal com ha quedat per ara la llei, "es tanca una finestra d'oportunitat per afrontar de forma real l'emergència climàtica".
