Font: Diputació de Barcelona
La Diputació de Barcelona ha realitzat el Catàleg i Pla especial urbanístic de protecció del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental del municipi d’Olesa de Montserrat, un document que ha de servir per establir mesures per conservar el patrimoni, recuperar-lo i també millorar-lo. El treball, realitzat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), cataloga un total de 205 béns que, segons la seva naturalesa i el tipus de valors associats, es poden classificar en béns arquitectònics i urbanístics, béns arqueològics i paleontològics i béns ambientals i paisatgístics.
El treball, que s’ha desenvolupat al llarg de catorze mesos i amb un cost 38.800 euros, permetrà apropar-se al conjunt de valors patrimonials del municipi des de tots els conceptes per garantir un coneixement general i culturalment connectat dels seus béns. L’estudi ha estat dirigit per la historiadora Imma Vilamala, i l’ha redactat un equip de professionals constituït per Joan Antoni Pérez Farriols, arquitecte, Marta Antuñano Reñé, historiadora, Íngrid Roda del Cuerpo, ambientòloga, i Juan Garcia Targa, arqueòleg.
El Catàleg i Pla especial de protecció del patrimoni recull una memòria amb l’estudi de l’evolució urbana i històrica del municipi, la memòria justificativa, una normativa, els plànols de situació dels elements, la carta arqueològica actualitzada, l’estudi de paisatge i el document ambiental estratègic. S’han confeccionat les fitxes corresponents als 205 béns catalogats, classificats en béns arquitectònics i urbanístics, béns arqueològics i paleontològics i béns ambientals i paisatgístics.
El Pla determinia que Olesa de Montserrat compta amb un ric patrimoni d’enteixinats amb relleus de guix en els sostres de diverses cases, que poden datar-se de finals del segle XVI i començament del XVII, i de portalades i finestrals de pedra.
Entre els seus valors patrimonials cal destacar els conjunts de l’ermita de Sant Pere Sacama i restes de l’antic castell, i de l’ermita de Sant Salvador de les Espases i restes del castell. També destaca el nucli antic de la vila d’Olesa, amb restes de l’antiga muralla, la torre del Rellotge, la plaça Nova, els carrers Hospital, travessia de Tetuan, Montserrat, de l’Església, Arc de l’Església, del Forn, plaça de la Cendra, de Dalt, Sant Joan, Ample i plaça de les Fonts.
També cal fer esment de l’important patrimoni industrial del municipi com les naus industrials Vilapou (antiga Catex), de Cal Pons, de Cal Montané, la fàbrica Vella del Molí; les xemeneies del Vapor Cremat i de Cal Montané; el molí de Gualba i el canal industrial, testimonis del passat i present fabril del territori.
Com a exemples d’edificis d’arquitectura modernista, noucentista i historicista destaquen els xalets Gori, l’ajuntament, que ocupa l’antic hotel Gori, les antigues Cotxeres, els Salistes, Cal Margarit, el Mercat Municipal, Cal Nicolau Ric, la Clota, Cal Milà, el convent de les Escolàpies, l’Hospital Nou i les Escoles Nacionals, tots ells aixecats a finals del segle XIX i inicis del segle XX.
Així mateix, en l’àrea rural, l’interès patrimonial recau en masies, com Can Llimona o Can Mercetó, i el conjunt de marges i de barraques de pedra seca olesanes.
