Aquesta és la crònica del principi d'una mort anunciada. Aquest 1 de setembre, Carrefour va eliminar la distribució gratuïta de bosses de plàstic als seus establiments de Madrid. Abans ja ho havia fet a Jaén, i a partir d'octubre ho farà a Catalunya. La companyia oferirà als seus clients alternatives més sostenibles, com ara bosses de ràfia, bosses de cotó, bosses biodegradables de fècula, bosses moneder o carrets plegables, entre d'altres. Per promocionar la seva iniciativa, el grup francés ha posat en marxa una pàgina web (www.echaleunamanoalmedioambiente.com) i ha iniciat una campanya gràfica (veure foto).
Una altra gran cadena de distribució, Eroski, ha optat per "regalar" un cèntim d'euro per cada bossa que el client no agafi a l'hora de marxar amb la seva compra (un sistema automàtic calcularà el número de bosses necessàries en funció dels productes passats per caixa). El sistema es començarà a aplicar a partir del proper 10 de setembre, i la companyia també oferirà bosses de ràfia a 50 cèntims com alternativa a les de plàstic de tota la vida. Alcampo, de la seva banda, també s'ha proposat deixar de consumir més 50 milions de bosses de plàstic l'any en una primera fase on es fomentarà entre els clients l'ús d'alternatives per dur la compra a casa. Altres cadenes, com el grup Bon Preu, ja fa mesos que treballen en aquesta línia.
El marc legal
Totes aquestes iniciatives no són, però, gratuïtes com ho són les bosses als supermercats: a nivell estatal, el Pla Nacional Integrat de Residus (PNIR) aprovat a finals de 2008 estableix que entre el 2010 i el 2014 s'ha de reduir l'ús de bosses de plàstic als comerços en un 50%. A Catalunya, l'Agència Catalana de Residus va arribar a finals de juny a un acord amb els principals fabricants i distribuïdors per reduir a la meitat l'ús de bosses de plàstic el 2012. L'acord no va ser fàcil (de fet, ecologistes i consumidors continuen defensant l'establiment d'un impost sobre les bosses), però al final la comissió de treball creada expressament pel Govern va aconseguir un compromís voluntari de reducció del 30% pel desembre de 2011 i del 50% per finals de 2012. I si els bons propòsits fallen, es contempla la possibilitat de cobrar per les bosses o, llavors sí, establir un impost sobre el seu consum.
La dimensió del problema
L'estat espanyol és el tercer país europeu en consum de bosses de plàstic d'un sol ús, on cada habitant agafa quan passa per caixa una mitjana de 238 bosses l'any, de les quals només s'acaben reciclant un 10%. A Catalunya, només l'any 2007 els comerços van distribuir més de 2.300 milions de bosses de plàstic, a raó de 45 milions per setmana.
Aquest consum abusiu i insensat de bosses de plàstic -un objecte, recordem, que té una vida útil molt curta (uns 12 minuts, el temps que triguem a arribar a casa) i després triga més de 100 anys a desfer-se-, suposa el malbaratament de gran quantitat d'aigua, energia i petroli. I és que en el fons, les bosses de plàstic no són més que un símbol de la nostra societat consumista, potser el millor exemple de la cultura d'usar i llençar, del consum sense control ni reflexió.
--
Documents de referència:
Pla Nacional Integrat de Residus (PNIR) 2008-2015 [PDF]
Dictamen de la comissió, proposta d'acord i estudi sobre el consum de bosses a Catalunya [PDF]
Notícies relacionades publicades a 'Sostenible.cat':
Ecologistes i consumidors defensen l'establiment d'un impost sobre les bosses de plàstic
Catalunya reduirà l'ús de bosses de plàstic a la meitat en tres anys
Comença la croada contra les bosses de plàstic
Catalunya genera cada any 110.000 tones de residus de bosses de plàstic
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 Aquesta imatge deixarà de ser habitual | 15.63 KB |
