Sostenible.cat
Posar preu als intangibles
‘Valorar el que l'agricultura ofereix a la societat' aquest ha sigut l'objectiu de l'informe segons Ramon Folch, director de ERF Gestió i Comunicació Ambiental, qui n'ha explicat la base conceptual. Aquesta valoració no té res a veure amb una visió productivista ja que, com ha explicat, "la significació de Catalunya a nivell agrícola no és gaire elevada".
L'objectiu, segons Folch, era parametritzar i atribuir valor econòmic a un seguit d'intangibles, "però no per mercantilisme, sinó per poder establir unes referències que siguin útils per a prendre decisions". Ha assenyalat en aquest sentit l'exemple del CO2 "com una manera de posar preu a un no-bé, precisament per desincentivar les activitats que el produeixen".
Si sabem que el món agrari aporta beneficis a la col·lectivitat, i en tenim una valoració rigorosa, això ens permetrà orientar millor la gestió en el futur. D'aquí sorgeix la idea de passar de una agricultura subvencionada a una agricultura -en paraules de Ramon Folch- "adequadament contraprestada", és a dir, que rebi les recursos que li pertoquen pels serveis que presta a la societat i que van molt més enllà de la producció d'aliments. Per a aquesta finalitat s'han establert unes estratègies de contraprestació.
Funcions socioambientals: "què perdríem si l'agricultura un dia deixés d'existir?".
El primer pas de l'equip autor de l'informe va ser definir les principals funcions socioambientals del món agrari, que són, essencialment, la configuració de paisatges i hàbitats; el manteniment dels ecosistemes existents, amb la regulació del cicle de l'aigua o la prevenció de la degradació del sòl; la producció d'aliments i la creació de llocs treball amb l'activitat que genera. Sense oblidar el manteniment d'un medi que és alhora patrimoni i espai de lleure. El món agrari estructura a Catalunya el 90% del territori.
Àlvar Garola, economista i director tècnic de GEE ha explicat la metodologia emprada. Ha fet èmfasi, per una banda en que s'ha posat una cura especial "en no donar a cap dada més importància de la que tenia en realitat" i, per altra, en el fet que "cada externalitat s'ha valorat amb un mètode específic per a les seves característiques". La pregunta que ha guiat el treball ha estat, segons Garola, "què perdríem si l'agricultura un dia deixés d'existir?".
Punt de partida per a l'acció
Josep M. Palau, biòleg i cap de projectes d' ERF Gestió i Comunicació Ambiental, ha sintetitzat el dens contingut de l'informe i ha recordat que "és molt poc freqüent posar números a impactes i funcions ambientals". Josep M. Palau ha volgut deixar molt clar que aquesta feina no era només un important recull de dades, sinó un punt de partida per a futures polítiques i estratègies que tinguin en compte el món agrari en tota la seva complexitat i, conseqüentment, apliquin una valoració més justa del que representa.
El valor ocult de l'activitat agropecuària a Catalunya és un document per un canvi de model, però lluny de vagues recomanacions, traça un full de ruta per efectuar aquest canvi. En aquest sentit planteja 10 directrius estratègiques i 35 propostes d'actuació per encetar la transició cap al nou model. Són directrius i propostes inserides en una estratègia sistematitzada que impulsa línies de treball concretes com: la millora de la producció i la productivitat, l'orientació del sector cap a nous canals i fórmules de distribució i comercialització i l'obertura a nous segments de mercat que proporcionin valor afegit.
L'acte ha comptat, entre d'altres, amb la presència del director general de Desenvolupament Rural de la Generalitat, Jordi Sala, del president de l'Institut Català d'Estudis Agraris i director de la Fundació Món Rural, Josep Maria Vives i del vicepresident d'aquesta fundació, Antoni Pané. Tots tres han coincidit en la necessitat de donar un tomb a la percepció que es té del món rural per part de la societat que no hi pertany però que en rep els efectes positius.
Podeu veure aquí el reportatge de TV3 (15' i 40'').
