La Malla
L'incident nuclear de la central de Fukushima, el més greu patit al món d'ençà de l'explosió de Txernòbil, no podria haver arribat en pitjor moment, ja que coincideix amb la reobertura del debat sobre si apostar o no per les centrals nuclears. La dependència energètica espanyola, una de les més greus d'Europa, deixa el país en mans de règims inestables i dictatorials, i fa que l'economia quedi sotmesa a les oscil·lacions del preu del petroli. Però en un país on part de la classe política i dels ciutadans encara no han deixat enrere la cultura del 'Nuclear? No gràcies' el tema segueix sent molt incòmode, raó per la qual acostuma a obviar-se en les campanyes electorals. Amb tot, el petroli serà cada vegada més car, el gas arriba de països poc fiables i les energies renovables no acaben d'arrancar. Cal, doncs, tornar a l'energia nuclear? És segura? Les associacions ecologistes GETEA i Ecologistes en Acció han recordat aquest diumenge que el reactor accidentat al Japó és idèntic al de Garoña (Burgos).
La pregunta no se la fa només el govern espanyol sinó tots els governs europeus, des de l'alemany al britànic. Després de dècades en que la indústria nuclear ha estat deixada de banda, la crisi energètica ha fet que torni a resultar, per molts, una possibilitat atractiva i realista. Els partidaris apunten que és una energia neta i abundant. Els detractors, que resulta molt cara i és perillosa. Així les coses, a Catalunya només els ecosocialistes fan bandera en contra, mentre que el PP es mostra a favor però sense posar-se massa en evidència, mentre que socialisme i convergents intenten passar de puntetes per un tema que no dóna vots i, en canvi, els pot treure. La polèmica sobre la possible ubicació del cementiri nuclear a Ascó és una prova de la incomoditat que el tema provoca entre els polítics. A nivell espanyol, el govern de Zapatero fa gala d'una marcada indefinició sobre quina és la seva política nuclear.
Una incomoditat que l'incident del Japó no farà més que incrementar. Quan encara es desconeixen els efectes de la fuita radioactiva, el que és segur és que el lobby antinuclear tindrà arguments renovats en la seva campanya contra les centrals. El problema és que els experts no acaben de posar-se d'acord sobre la seguretat de les nuclears. Pels tècnics de la indústria, no suposen cap risc, una valoració que no és compartida pels ecologistes. Qui té raó? Són segures les centrals espanyoles? Què passaria si hi hagués un terratrèmol a la península?
Sebastián: "Són segures"
Òbviament, qui contesta afirmativament a la pregunta de si les centrals espanyoles són segures és el ministre d'Indústria, Comerç i Turisme, Miguel Sebastián, que aquest dissabte va afirmar que el Govern central ha fet una aposta per la substitució de les centrals, sempre que compleixin la seva vida útil que es xifra en 40 anys. A Espanya el parc de les centrals nuclears "és jove i segur", de manera que seguiran funcionant amb normalitat, llevat que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) manifesti el contrari, ha assegurat Sebastián.
Onze instal·lacions a Espanya
Espanya és un país de risc sísmic "baix", però, Guadalajara i Ciudad Real, zones on hi ha centrals nuclears i considerades "geològicament estables", van patir terratrèmols de 4,2 i 5,1 en l'escala de Richter el 2007 ... Si els valors haguessin estat superiors, què hauria passat? Espanya compta amb vuit centrals nuclears operatives, una en procés de desmantellament (José Cabrera, més coneguda com Zorita), un magatzem de residus radioactius de baixa i mitjana a El Cabril (Còrdova), i una fàbrica de combustible nuclear a Juzgabo (Salamanca). La directora de Seguretat Nuclear del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), Isabel Mellado, assegura que les 11 instal·lacions "compleixen" la normativa sísmica de l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA). Aquesta normativa estableix que una instal·lació nuclear ha d'estar construïda d'acord amb dos criteris: "el terratrèmol base de disseny" i "el terratrèmol base d'operació".
El "terratrèmol base de disseny" vol dir que la construcció de la instal·lació està preparada per afrontar el major terratrèmol que es podria esperar en aquests terrenys, aturar-se si es produeix i que els seus mecanismes siguin capaços d'evitar una fuita radioactiva. Això suposaria que qualsevol sisme seria, aparentment, assumible. El segon criteri, el del terratrèmol base d'operació, suposa que la central està preparada per continuar generant energia elèctrica i refrigerant-,se sempre que un terratrèmol a la zona no excedeixi el màxim que els científics prediuen per a aquest àrea.
Mellado explica a Efe que totes les centrals nuclears espanyoles disposen d'un sistema de vigilància sísmica que registra qualsevol tremolor del sòl i inicia una mena d'autoinspecció quan detecta alguna anomalia, i una parada, si cal. Així, el terratrèmol ocorregut a Escopete (Guadalajara) el 2007 va ser registrat en el sistema de vigilància sísmica de la central de Zorita -aturada des del 2006-, que estava a menys de 10 quilòmetres, encara que no va tenir cap tipus de conseqüència a la planta.
El CSN revisa els sistemes de vigilància sísmica de les instal·lacions nuclears cada quatre anys, encara que fins ara cap ha hagut de parar a causa d'un terratrèmol, indiquen fonts d'aquest organisme. La presidenta del Fòrum Nuclear, María Teresa Domínguez, afegeix un argument per a la tranquil·litat: "Cap de les instal·lacions nuclears espanyoles estan emplaçades en zones problemàtiques d'activitat sísmica" de la península, com són Múrcia, Andalusia Oriental i el Pirineu català i aragonès.
Els ecologistes veuen perills
La seva opinió no coincideix amb la dels ecologistes. Francisco Castejón, físic nuclear i portaveu de nuclears d'Ecologistes en Acció, afegeix que els dos reactors nuclears de la central d'Ascó estan construïts sobre "terrenys molt inestables d'argiles expansives". El responsable de campanyes nuclears de Greenpeace, Carlos Bravo, difereix completament de l'afirmació de Domínguez i sosté que la central valenciana de Cofrents es troba situada sobre una falla a la zona sísmica del Llevant que va de València a Tarragona.
Els dos portaveus ecologistes coincideixen que un terratrèmol de 8,8 en l'escala de Richter, com el que va patir el Japó "seria molt improbable" a Espanya, però no tenen cap dubte que, si hi hagués un sisme proper a aquestes magnituds, "les instal·lacions quedarien en un estat catastròfic". La pròpia directora de Seguretat del CSN reconeix que amb "registres" com els que ha deixat el terratrèmol del Japó, la seguretat de les nuclears "es complica".
I, en qualsevol cas, i més enllà del debat en les pròpies fronteres, el Fòrum Nuclear, en el seu recentment presentat informe "Seguretat del parc nuclear espanyol", recull una oportuna reflexió: "Un accident en una central nuclear en qualsevol país és un accident en tots els països".
Notícies relacionades a La Malla:
El Japó s'enfronta al seu Txernòbil