Sabadell acull les primeres jornades de Ciència Ciutadana de Catalunya

24/10/2022 - 08:06

Unes 200 persones van acompanyar els especialistes del sector en unes jornades amb debat, ponències magistrals i tallers participatius en tres espais habilitats en paral·lel a la co-capital del Vallès Occidental.​  

El passat 18 d’octubre es van inaugurar les Jornades de Ciència Ciutadana al Casal Pere IV de Sabadell. L’Objectiu d’aquestes pioneres jornades era impulsar sinèrgies entre projectes, tant des del punt de vista de la recerca com els reptes ambientals i socials, perseguint la idea de transformar les dades en coneixement i ajudar a construir un sector divers i potent de Ciència Ciutadana a Catalunya.

Les jornades, organitzades per l’Ajuntament de Sabadell, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona i comptàven amb la col·laboració d’un comitè científic format per  ISGLOBAL, Science for Change, Ideas for Change, l’Ajuntament de Barcelona i la comissió permanent del Congrés Nacional d'Educació Ambiental (CNEA). 


La ciència ciutadana com a element transformador de la societat

La ciencia ciutadana no només és una forma de recollir evidències i proposar solucions, constitueix també un potent element per a la transformació i l’apoderament de la societat: des de l’educació, la millora de les condicions de vida de les persones, la interrelació entre agents diferents fins als processos d’innovació i la pròpia recerca.

Les Jornades van començar amb un diàleg inaugural a càrrec de dos figures amb gran trajectòria: Aitana Oltra de Mosquito Alert i Jaume Piera de l’Institut de Ciències del Mar, moderats per Diana Escobar del Departament de Ciència i Universitats de l’Ajuntament de Barcelona. 

 

Biodiversitat, Salut i Agenda pública

El matí de les Jornades va servir per aprofundir en l’estat de la qüestió de l’aportació de les dades obertes en projectes de preservació mediambiental, Salut i polítiques públiques.

Els resultats de les recerques i les dades produïdes podran ajudar a altres projectes a no començar de zero. En la primera sessió central es va parlar de com captar, compartir i transferir el coneixement en la Ciència Ciutadana amb Rosa Arias, fundadora de Science for Change, i Pau Sainz de la Maza que va explicar l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya amb la moderació de Javier Creus, fundador d’Ideas for Change. Des de l’Auditori del Casal Pere Quart es va poder conèixer de primera mà els Bioblitz una eina potent i coneguda per a l'obtenció de dades científiques per part de persones voluntàries i ciutadania amb un gran component educatiu i de sensibilització. Un nou escenari detallat per Cristina Junyent (Bioblitz Barris) i Núria Machuca (Parcs i Platges de l’AMB). 

En aquesta primera jornada es va fer un Tour interactiu per explorar les oportunitats i els reptes de les eines digitals en la ciència ciutadana (ScienceforChange), conèixer la iniciativa de les Anèl·lides, una organització dedicada als serveis ambientals marins fundada i dirigida exclusivament per dones i la seva activa agenda. També es va comptabilitzar el tràfic des de la finestra amb el projecte europeu - Cas Wecount i es va poder “Llegir el Riu”, un projecte innovador que destaca per combinar el sector científic amb el públic potencial que ofereixen els punts d’innovació social de les biblioteques de Catalunya, on a través de dades obertes es pot conèixer, protegir i millorar l’estat hidrològic i ecològic del riu.

 

Educació i ciència ciutadana: Guia / amb Melanogaster “Catch the fly”

La tarda va començar amb el projecte de Melanogaster Cath the Fly: que de la mà del seu creador Roberto Torres, va mostrar la promoció de la cultura científica en evolució mitjançant pràctiques de ciència ciutadana als instituts. Una activitat “hands-on” que estableix relacions a llarg termini entre biòlegs i estudiants, professors, agricultors de zones rurals… per entendre millor els processos del canvi climàtic.

Educació i ciència que també es va tractar amb la la presentació de la Guia “Ciència ciutadana i natura: Un repte per a l’educació per a la sostenibilitat”, on es tracta el potencial i l’impacte ambiental dels projectes. Entre les ponents, l’Anna Gutiérrez, d’Escoles Verdes (Gencat).

 

Bon ús de les dades: MCNG

A Catalunya tenim una experiència consolidada de ciència ciutadana: El cas del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Dues peces del seu engranatge,  Carles Flaquer i l’Andreu Ubach van parlar de la fidelització, la continuïtat i les dades amb què treballen per tal d’aconseguir-ho. En aquesta línea de facilitar la visualització i la comprensió de les dades, es va poder descobrir com fer les dades ciutadanes accesibles i divertides, amb alguns exemples, com el Smart Citizen del Fab Lab de Barcelona amb Òscar Gonzalez.

 

Tallers participatius sobre ciutat circular, odour-collect i sostenibilitat marina

Els bioproductes permeten crear una ciutat circular. Aquesta va ser la proposta en forma de puzzle col·laboratiu per explorar les oportunitats i reptes de la bioeconomía circular, d’un taller liderat per l’especialista en ecología urbana Mar Escarrabill de Science for Change. Des de la mateixa entitat, en una área més artística, Isidora Fernàndez, va presentar unes experiències d’olor-art i ciència ciutadana que va culminar amb un collage a partir de pintura extreta d’olis essencials destil·lats.

Una jornada que va acabar a prop del mar amb tres projectes encapçalats per joves emprenedors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM): La construcció d’un sistema de mesura de Baix cost i mostreig anomenat Aulamar, la boia Kduino que mesura la transparència de l’aigua, i el sistema de detecció de microplàstics a les platges de Good Karma Projects, moderats per Núria Capdevila, tècnica d’Educació Ambiental (Generalitat).

Més informació


 

Etiquetes: 
Categories: 

Relacionats

Notícia

Ajuntaments i entitats socials i ambientals del Vallès Oriental exploren aliances per impulsar l’Agenda 2030.

Notícia


L'Ajuntament de Granollers també ha obtingut el finançament per tirar endavant una planta potabilitzadora d'aigua freàtica

Notícia

El llac de Ponent es converteix en un espai naturalitzat, omplert amb aigua no potable. La naturalització suposa crear un sistema de depuració natural de l'aigua i incrementar la biodiversitat.

Butlletí