Sant Cugat fomenta activitats agràries urbanes i promou els horts socials

L'Ajuntament de Sant Cugat aprova una moció institucional que pretén desenvolupar un pla d'acció per apropar el ciutadà a la terra, afavorir l'autoconsum alimentari i valoritzar els productes de proximitat.
El ple de l'Ajuntament de Sant Cugat va aprovar, el passat 18 de juny, una moció institucional per tal de "promoure les activitats agràries urbanes i facilitar totes aquelles iniciatives sorgides de la societat civil que tinguin com a destí involucrar els ciutadans en la producció agrària local".

Les motivacions que han mogut l'Ajuntament de Sant Cugat per acordar aquestes mesures han estat "l'oportunitat d'una font de riquesa per l'autoconsum, la incorporació del contacte amb la terra com a criteri paisatgístic urbà, la promoció dels productes de proximitat i d'estació, el retrobament de Sant Cugat amb les seves arrels agràries i el posar al descobert la factura ambiental amagada dels productes produïts en la llunyania."

La moció acorda que en "en els terrenys sense ús de la titularitat privada, es proposarà al titular la possibilitat d'un acord de cessió temporal per aquesta finalitat" i en els espais de titularitat pública "noves promocions d'ús agrari".

El text es compromet a promoure "programes d'horts socials encaminats a la inserció laboral i la inclusió social a fi que l'autoconsum pugui representar un alleugeriment de la seva situació econòmica i en la vessant de formació una nova estratègia per millorar les seves capacitats".

Per tal d'estalviar en la factura ambiental s'inclou com a condicionant "la prohibició estricta d'utilitzar agroquímics de síntesi i promoure pràctiques agroecològiques. Pel que fa l'ús de l'aigua es promourà la utilització d'aigües pluvials, subterrànies o regenerades com a alternativa a l'aigua de xarxa".

'El ciutadà urbà ha sofert una llunyania molt important en la seva relació amb la terra'

A continuació es pot llegir un fragment reflexiu i introductori de la "Moció Institucional per a la promoció d'activitats agràries urbanes a Sant Cugat del Vallès com a aproximació del ciutadà a la terra, l'afavoriment de l'autoconsum alimentari i la valorització de productes de proximitat".

"D'ençà uns anys hem vist un augment important de productes del camp de curta caducitat provinents de zones molt llunyanes de casa nostra. Aquesta proliferació comporta una sèrie d'efectes perniciosos. La seva presència comporta costos ambientals de trasllat des del lloc d'origen al lloc de consum (emissions de CO₂ i consum energètic) no comptabilitzats en el seu preu. És, doncs, una factura oculta que tard o d'hora haurem de pagar.

La seva ràpida caducitat obliga a que siguin collits del camp amb un grau molt baix de maduració i que en arribar al seu destí necessitin sovint accelerar-la de manera artificial, augmentant també la factura ambiental. Tot això, a més, redunda en una mala qualitat del producte final.

El ciutadà urbà ha sofert una llunyania molt important en la seva relació amb la terra i els cicle estacionals. Aquesta llunyania constitueix un signe de desarrelament amb el passat de Sant Cugat, on el cultiu de la vinya definia una part molt important de l'economia local. Cal remarcar, però, la magnífica experiència d'anys a la nostra ciutat dels horts escolars, on el contacte amb la terra és entès per la comunitat educativa com a part de la formació integral de l'estudiant de primària i secundària. A aquestes experiències en el camp de la formació cal afegir-ne altres en la vida de la ciutat com els grups de consum organitzat, el Mercat de Pagès o fins i tot els menjadors escolars de diversos Centres. D'altra banda el concepte de naturalesa urbana en nombroses ciutats europees s'allunya del model de parc-jardí estàtic, per a incorporar progressivament el cultiu de la terra com una activitat més de la cura del paisatge natural urbà.

També les especials circumstàncies de migradesa econòmica, amb mà d'obra en espera i amb dificultats de tirar endavant, fa que el treballar la terra pugui representar una font de subsistència relacionada amb l'autoconsum de productes alimentaris i en la venda dels sobrants en un mercat local en alça, com és la demanda de productes agraris de proximitat.

A més, la frenada extrema de les activitats immobiliàries fa que en el teixit de la ciutat existeixin terrenys en espera de destí, que permetrien als seus propietaris siguin privats o públics, un ús agrícola temporal que garantís la cura de l'espai i deixar de ser un terreny abandonat per a adquirir el valor de paisatge natural urbà"