L'Ajuntament de Barcelona ha editat la guia "Què són les plantes invasores?" per facilitar als ciutadans el coneixement de les espècies invasores presents en el nostre entorn i proposar una espècie alternativa.
Aquesta guia s'emmarca en les actuacions que duu a terme l'Ajuntament de Barcelona en el marc del 
Pla del Verd i de la Biodiversitat de Barcelona 2012-2020 contra les espècies invasores que es concreta en dues grans línies de treball: la identificació de les espècies invasores en el medi natural proper i la proposta d'ús d'espècies alternatives a efectes preventius; i en segon lloc preveu, en un futur pròxim, accions orientades a la gestió i eradicació de les espècies invasores per mitjà d'un pla específic.
I és que els ciutadans tenen un paper molt important en la selecció de les espècies per als jardins. Des d'aquest punt de vista, la guia facilita un coneixement adequat per actuar amb bon criteri i poder fer una gestió acurada en el cas de tenir espècies invasores.
La identificació de les espècies invasores en el medi natural és fruit de la feina feta en equip per tècnics del parc natural de la serra de Collserola, de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), de l'Associació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya (APEVC), de la Fundació de la Jardineria i el Paisatge, i dels gremis de viveristes i jardiners de Catalunya.
Com minimitzar els riscos d'invasió?
A través d'aquests consells es proposen un seguit de bones pràctiques perquè tots els que s'ocupen d'un jardí puguin actuar de la millor manera possible contra l'amenaça de les espècies vegetals invasores.
1. Utilitzar de manera preferent plantes autòctones. L'ús d'aquestes plantes fa que la seva adaptació al jardí sigui millor i evita haver d'emprar espècies exòtiques amb potencial d'esdevenir invasores.
2. Plantar espècies alternatives a les invasores. Avui el mercat ofereix prou varietats ornamentals per ser alternativa a qualsevol espècie invasora. Són varietats que poden presentar trets ornamentals i funcionals molt similars a l'espècie invasora. (Vegeu les fitxes).
3. Prioritzar els híbrids o les varietats estèrils en el cas que s'utilitzin plantes exòtiques. Si, per la raó que sigui, s'opta per fer servir espècies exòtiques i es trien varietats amb baixa o nul·la capacitat reproductiva, el risc d'invasió disminueix.
4. Afavorir l'equilibri ecològic al jardí. Practicar una jardineria sostenible amb un augment de la diversitat d'espècies i crear diferents hàbitats és bo per reduir la incidència de plagues i malalties, i també l'acció de les espècies invasores, que sovint s'aprofiten de l'alteració de l'equilibri ecològic.
5. Plantejar el jardí a llarg termini. L'opció de tenir un jardí de creixement lent i constant exclou l'ús de plantes de creixement molt ràpid -comportament propi de les invasores.
6. Dipositar correctament les restes de jardineria. Les restes vegetals (fruits, llavors, rizomes, arrels) que tenen capacitat de donar lloc a noves plantes han de ser dipositats als llocs de recollida adequats i no s'han d'abandonar mai en el medi natural. D'aquesta manera s'impedeix que, si n'hi ha d'una espècie invasora, es pugui estendre de manera descontrolada.
Pràctiques culturals per evitar la propagació de les plantes invasores en els jardins
a) Podar les espècies invasores que es propaguen pel vent just després de la floració i d'aquelles espècies que són dispersades per la fauna. L'objectiu és disminuir-ne la capacitat d'invasió. Serien les espècies següents: negundo, ailant, budleia comuna, cortaderia, llorer cirer i acacia, vinya verge, la troana, els dos cotoneasters, la piracanta de fulla estreta i el pistospor.
b) Controlar el perímetre de les espècies que es reprodueixen vegetativament. Es tracta d'impedir que s'escampin. Seria el cas de les espècies següents: campaneta gran, lligabosc del Japó, bálsam, figuera de moro. I també, encara que es disseminen per llavor, en formar mates baixes, del penniset pelut i de la rosella de Califòrnia. L'ailant i la robinia també es reprodueixen vegetativament, i per tant convé eliminar els rebrots un cop han sortit. De l'atzavara i l'aloe de sabó convé eliminar-ne els fillols.
Per a més informació, consulteu l' Estudi d'espècies invasores de la ciutat de Barcelona.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 quesonplantesinvasores_g.jpg | 167.91 KB |
