Una Carta del Paisatge és un instrument voluntari de concertació d'estratègies entre els agents públics i privats orientat a promoure la millora dels paisatges i de la qualitat de vida de les comunitats i dinamitzar els valors del paisatge mitjançant l'establiment d'objectius, acords i estratègies de gestió. Es tracta d'un document de caràcter públic i de compromís a favor del paisatge on les parts signants es comprometen davant la societat a formar part d'un projecte col·lectiu i a treballar en conseqüència per a assolir els compromisos signats.
Agents impulsors de la protecció del paisatge al Priorat
La Carta del Paisatge del Priorat ha estat signada per les tres administracions públiques promotores d'aquest document: el Consell Comarcal del Priorat, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i l'Observatori del Paisatge; juntament amb els 28 agents impulsors d'aquest procés: els 19 ajuntaments de la comarca, la Diputació de Tarragona, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, el Parc Natural de la Serra de Montsant, el Consorci de la Serra de Llaberia, els Consells Reguladors de les DOQ Priorat, DO Montsant i DO protegida Siurana, així com la PIMEC-Priorat i l'Associació Prioritat. Cadascun d'aquests agents impulsors també ha signat el Pacte pel paisatge del Priorat, el document de consens que inclou els acords i compromisos a favor de la protecció, ordenació, gestió i millora dels paisatges de la comarca.
Signants en l'acte de Signatura de la Carta
A més, durant l'acte de Signatura, 23 agents territorials van signar una Fitxa d'adhesió compromesa a la Carta i 67 agents més -entre els que hi ha organismes públics, consorcis i patronats, entitats i associacions, cellers i empreses privades i mitjans de comunicació- es van adherir a la Carta del Paisatge mitjançant Fitxes individuals signades.
El paisatge, també un actiu econòmic
L'advocat i urbanista Albert Cortina apuntava, durant la seva presentació de l'acte de signatura que, tot i el context de crisi actual, no es pot assegurar un creixement econòmicament sostingut en un determinat territori o inclús en el conjunt del país, si no és en condicions, com a mínim, de manteniment del capital paisatgístic; segons ell mateix, la disminució d'aquest capital hauria de ser oportunament comptabilitzada i inclosa en el balanç de l'activitat econòmica i social de la comarca i del conjunt del país. D'altra banda l'urbanista sosté que el paisatge configura el caràcter d'un territori, i en el cas del Priorat, és un actiu fonamental pel desenvolupament econòmic, genera riquesa i valor econòmic.
Objectius de qualitat paisatgística
Els objectius de qualitat paisatgística acordats han estat onze i s'han enfocat en punts com: la rehabilitació de nuclis històrics, la valorització del patrimoni arquitectònic, el manteniment i la preservació de camins, la minimització de l'impacte paisatgístic de les activitats econòmiques i les infraestructures de serveis, l'impuls a l'activitat agrícola tradicional, la conservació de paisatges fluvials, i la gestió preventiva dels boscos, entre d'altres.
Un cop definits els objectius, es van assumir tretze compromisos, entre els quals destaquen el de constituir la Comissió de seguiment del Paisatge del Priorat i el d'impulsar fermament i donar suport a la candidatura del Priorat per esdevenir patrimoni mundial de la UNESCO com a paisatge cultural agrari.
