Aprovat inicialment el Pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles del litoral de Malgrat de Mar a Alcanar, la continuació del Pla de protecció de la Costa Brava per a la resta de la costa de Catalunya. En 30 municipis es redueixen en 46.800 els 106.000 habitatges que es podrien construir, reduint també a la meitat la superfície de nova ocupació de sòl.
El Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori continua amb la seva tasca de protecció de la costa catalana envers la urbanització excessiva amb l’aprovació inicial del Pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles del litoral entre Malgrat de Mar i Alcanar. El PDU analitza el planejament dels 41 municipis situats en aquest tram de costa –menys l’àrea metropolitana de Barcelona-, identifica aquells àmbits on encara s’hi podria construir i els revisa sota criteris moderns de sostenibilitat. Fruit d’aquesta revisió, es proposa impedir la construcció de 46.800 nous pisos, el 44% dels possibles.
El director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha recordat que “el nou Pla forma part de la tasca de revisió que està fent el Govern del planejament urbanístic vigent amb criteris de sostenibilitat”. L’objectiu és afavorir una ordenació sostenible amb menys consum de sòl, pobles i ciutats més compactes i amb varietat d’usos, afavorint la connectivitat i reduint les emissions de CO2.
Així, es vol contribuir a descarbonitzar la mobilitat, evitant perpetuar un model d’urbanitzacions allunyades dels nuclis principals que comporta desplaçaments innecessaris en vehicle privat. La reducció dels habitatges que es podran construir, que majoritàriament es destinarien a segones residències i al turisme, estalviarà l’emissió a l’atmosfera de gairebé dos milions de tones de CO2 cada any.
Revisió global amb criteris de sostenibilitat
La Comissió de territori de Catalunya ha aprovat avui inicialment el PDU de revisió de sòls no sostenibles entre Malgrat de Mar i Alcanar. Es tracta del mateix instrument urbanístic que ja es va fer servir per a la Costa Brava i l’Alt Pirineu que ara es fa extensiu a la resta del litoral català, completant així la revisió del planejament municipal en un àmbit tan sensible i sotmès a pressions. D’aquest nou PDU queda exclòs l’Àmbit Metropolità de Barcelona, que té competències urbanístiques pròpies.
Ara es revisa el planejament dels 41 municipis següents:
- Maresme: Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar, Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Mataró, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar i el Masnou.
- Garraf: Sitges, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú i Cubelles.
- Baix Penedès: Cunit, Calafell i el Vendrell.
- Tarragonès: Roda de Berà, Creixell, Torredembarra, Altafulla, Tarragona, Vila-seca i Salou.
- Baix Camp: Cambrils, Vinyols i els Arcs, Mont-roig del Camp i Hospitalet de l’Infant.
- Baix Ebre: L’Ametlla de Mar, el Perelló, l’Ampolla i Deltebre.
- Montsià: Sant Jaume d’Enveja, Amposta, la Ràpita i Alcanar.
El Pla director impulsa dos tipus d’actuació:
- Detalla els requisits d’integració paisatgística que hauran de complir tots els sectors que s’urbanitzin i que es construeixin a partir d’ara en els 41 municipis que abasta el PDU.
- Analitza 334 àmbits concrets de 30 d’aquests municipis, que sumen 4.700 hectàrees de superfície i on encara s’hi podrien construir uns 106.000 nous habitatges, aproximadament (Veure annex). L’objectiu és verificar si la urbanització prevista a cadascun es considera sostenible o no actualment segons cinc tipus de criteris:
- Territorials: si es respecta l’estratègia de creixement que marca per aquell municipi el seu corresponent Pla territorial parcial.
- Urbanístics: si el sector a construir se situa en continuïtat al nucli urbà, si segueix un model de compacitat i de varietat d’usos, i si es troba en pendent.
- Ambientals: si afecta el sistema d’espais naturals protegits de Catalunya i la biodiversitat, així com l’efecte que hi pugui tenir el canvi climàtic.
- Sectorials: es valora l’existència en aquell sector de riscos naturals i tecnològics, i si compleix la Llei de costes.
- Paisatgístics: s’analitza l’impacte que tindria la nova construcció en la preservació i valorització del paisatge.
Un cop analitzat cada àmbit on encara s’hi podria construir, s’ha decidit mantenir 97 sectors tal com estan al planejament municipal; modificar alguns dels paràmetres de 132 sectors, i desclassificar directament altres 105 sectors, impedint la construcció de 46.800 pisos (Veure el detall a l’annex).
El nou PDU “garanteix un litoral de qualitat amb l’objectiu d’assolir un model urbà sostenible i competitiu a llarg termini”, ha assegurat Serra. "Volem posar ordre i coherència al litoral de Catalunya, que és un territori sotmès a moltes pressions i en un context d'emergència climàtica", ha explicat, per afegir que "amb aquest Pla revertim un model urbanístic que hem heretat del passat".
L’aprovació de l’avanç del PDU l’octubre de 2021 va anar acompanyada d’una moratòriad’un any per evitar que, mentre es redactava el document, s’aprofités per intentar construir en els àmbits que s’han revisat. Amb l’aprovació inicial del Pla director, només es manté la suspensió de llicències per aquells expedients que vagin en contra del planejament vigent i del PDU.
Tramitació del PDU
El Departament obrirà ara un període d’informació pública durant 45 dies per a tota la ciutadania per tal de recollir les al·legacions que es vulguin presentar i també es sol·licitaran els informes als organismes afectats. Un cop recollides les al·legacions i els informes, començarà un període d’un mes d’audiència als ajuntaments directament afectats perquè puguin participar novament en la redacció del document.
Totes les aportacions que es rebin es valoraran i serviran per donar forma al document que es portarà a l’aprovació definitiva de la Comissió de territori de Catalunya, previsiblement a principis de 2023. El PDU entrarà en vigor un cop es publiqui al DOGC.
Modernització de planejament
L’any 2002 es va aprovar la Llei d’urbanisme de Catalunya, que va reforçar el concepte que la planificació urbanística havia de seguir criteris de desenvolupament sostenible i reducció del consum de nou sòl. Des de llavors, el concepte de sostenibilitat s’ha ampliat per englobar també la visió econòmica i social. El planejament territorial que s’ha anat aprovant des de llavors ha recollit aquests nous criteris.
Els ajuntaments han de revisar i refer els seus plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), adaptant-los a les noves directrius, un procés sovint llarg i dificultós per als municipis. A títol d’exemple, dels 41 municipis que abasta aquest PDU, n’hi ha 30 (el 73%) que no estan adaptats al planejament territorial modern, dels quals 19 tampoc s’han adaptat a la Llei d’urbanisme del 2002. Sovint, doncs, els àmbits on el planejament municipal en vigor encara permetria construir són fruit de criteris antics que no s’adiuen amb els canvis socials experimentats des de la seva aprovació.
El PDU que ara es comença a tramitar forma part de la tasca de revisió del planejament vigent a tot Catalunya que el Departament va iniciar el 2015. Atesa la complexitat d’aquest procés, els plans directors es van aprovant per àmbits territorials. El primer àmbit del qual es va aprovar definitivament el PDU, el juliol de 2020, va ser el de l’Alt Pirineu. En aquell cas, es va evitar la construcció de prop de 8.500 habitatges. El gener de 2021 es va aprovar el PDU per al litoral de Girona, conegut com a Pla de Protecció de la Costa Brava, que va evitar l’edificació de prop de 15.000 habitatges.
Sumant aquests dos plans directors amb el que s’ha aprovat inicialment avui, el Departament haurà desclassificat 3.558 hectàrees (equivalent a cinc eixamples de Barcelona), la meitat de la superfície que estava classificada. I s’haurà evitat la construcció de més de 70.000 nous pisos, una xifra equivalent a l’actual parc d’habitatges de la ciutat de Lleida.
