Territori i Sostenibilitat redacta un nou reglament per regular la llum exterior

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat
07/12/2011 - 00:00
La direcció general de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat ha iniciat el redactat d'un nou reglament de contaminació lluminosa amb l'objectiu de modernitzar-lo i incorporar, així, les millores tecnològiques aparegudes els darrers anys. Aquesta nova normativa, a més, permetrà acabar amb la inseguretat jurídica que suposava el fet que el decret en vigor fins ara estava pendent de resolució del recurs de cassació interposat per la Generalitat al Tribunal Suprem. Per aquest motiu, el departament de TES ha decidit retirar el recurs del Suprem i redactar un nou decret. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat aquest 5 de desembre l'anul·lació del decret. A partir d'ara i fins que s'aprovi la nova reglamentació la prevenció de la contaminació lluminosa quedarà regulada per la pròpia llei catalana i pel reial decret estatal que regula l'eficiència energètica en instal·lacions d'il·luminació exterior.

La normativa ambiental catalana de protecció del medi nocturn va ser pionera amb l'aprovació l'any 2001 de la Llei d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, i el seu posterior desplegament pel decret de 2005, que va ser el primer reglament sobre prevenció de la contaminació lluminosa que s'aplicava a l'Estat Espanyol.  

Tanmateix, el desembre de 2007 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va declarar nul el decret per defectes de forma en la seva tramitació. I el gener de 2008, la Generalitat va presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem contra la sentència esmentada. Veient, però, la inseguretat jurídica que produuia aquesta situació als ajuntaments, empreses i societat catalana en general i perquè en limitava la presa de decisions en quant a l'enllumenat exterior a implantar, la Generalitat ha decidit retirar el recurs i redactar un nou decret.

La nova normativa incorporarà les noves tecnologies aparegudes els darrers anys i que el decret ara en vigor no contempla. L'aplicació del decret els darrers anys ha permès avançar en la protecció del medi nocturn a Catalunya. Així, s'ha aprovat el Mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa de Catalunya i s'ha donat màxima protecció al territori que envolta l'observatori astronòmic del Montsec, o s'han dut a terme nombrosos plans municipals de millora de la il·luminació exterior existent, per citar alguns exemples.  

Enllumenat de Nadal
Un dels punts motiu de conflicte els darrers anys és la regulació de les hores d'encesa de les llums ornamentals de Nadal, que mentre el decret català limita a 168 hores, el reglament estatal no en posa límit en quant a hores d'encesa, però sí que ho fa en quant a la potència de les instal·lacions d'il·luminació.  

En la futura reglamentació en la qual s'està treballant es preveu limitar els horaris d'encesa permesos condicionats a la utilització de determinades tecnologies i potència elèctrica.     

Mentre no s'aprovi el nou decret, la normativa que regularà aquest aspecte serà la pròpia llei catalana, que contempla que són els ajuntaments els que han de regular amb un règim propi l'enllumenat per als esdeveniments festius. Aquest règim propi ha de comptabilitzar les necessitats d'aquesta festivitat amb criteris de prevenció de la contaminació lumínica i l'estalvi energètic i, per tant, amb l'obligat compliment del reglament estatal pel que fa a la potència instal·lada per m2 així com pel número d'hores d'encesa quan s'utilitzi tecnologia d'il·luminació incandescent.

Relacionats

Article
El documental "Something in the air" examina l’element més essencial per a la nostra supervivència, mostrant què hi ha a l’aire que respirem, els efectes que té sobre el nostre cos i com les noves tecnologies i un públic motivat canvien l’equació per millorar.
Opinió

Les ciutats són l’escenari del repte social, ambiental i econòmic que suposa la mobilitat sostenible. És el moment d’aplicar noves fórmules com l’ús compartit de vehicles, el foment de la bicicleta, els desplaçaments a peu o models urbanístics com les superilles; i també de promoure eixos verds i transports col·lectius electrificats.

Butlletí