Periodista
Com s'adaptaran els sistemes ecològics i les ciutats al canvi climàtic? Aquest és el títol d'una nova sessió que ha tingut lloc dintre del cicle de conferències Conviure amb el canvi climàtic, organitzades per l'Obra Social de Catalunya Caixa. El catedràtic d'ecologia a La Universitat Autònoma de Barcelona, Jaume Terrades, ha analitzat l'escenari futur dels sistemes ecològics, mentre que el director de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona, Salvador Rueda, s'ha centrat en les zones urbanes. Tots dos, però, han coincidit en que l'adaptació passa necessàriament per un tipus de gestió diferent.
La qüestió del ritme dels canvis és molt rellevant. Fa que els escenaris es tornin cada cop més impredictibles. "En un sistema complex, quan això succeeix, se solen donar transicions sobtades i fenòmens que s'acceleren a si mateixos com passa, per exemple, amb el desglaç", segons Terrades.
El canvi ja es pot observar a Catalunya
El catedràtic d'ecologia de l'UAB ha citat les dades de diversos estudis recents a Catalunya en què es posa de manifest un seguit de tendències preocupants. Així, Al Montseny s'ha observat que el faig creix la meitat que fa 50 anys i que el període vegetatiu dels arbres caducifolis s'allarga un mes durant l'any, fet que suposa un problema quan no hi ha suficient aigua i nutrients. Aquest procés podria anar a més durant aquest segle. La Mediterrània és especialment sensible a l'escassetat d'aigua, fins al punt que un petit descens de la quantitat disponible té uns efectes molt més severs que els boscos temperats. "Els episodis de sequeres freqüents que hem vist en la darrera dècada són la prova d'aquesta tendència", ha assenyalat Jaume Terrades
L'escenari al què ens enfrontem és, en resum, un món superpoblat, més càlid i amb esdeveniments climàtics extrems on les condicions ambientals ja no són constants. Els científics també s'estan adonant que els boscos i els oceans estan perdent la seva capacitat d'absorció del CO2.
Davant d'aquest escenari les estratègies d'adaptació són imprescindibles. A Catalunya, Jaume Terrades ha citat de manera destacada el Projecte ACCUA, però també ha reclamat "una modificació en la gestió de la natura". Més concretament ha remarcat que "caldria un canvi en la gestió dels boscos, si bé ha considerat que seria "difícil per la falta de recursos dels propietaris". Jaume Terrades també ha denunciat que "el sistema de protecció de la natura en espais insulars és incorrecte i que cal millorar la connectivitat d'aquests espais".
El professor Terrades ha tancat la intervenció cridant l'atenció sobre la urgència dels canvis en la manera de fer les coses un concepte, que junt amb d'altres, com la mesura del capital natural en els rendiment econòmic, o el paper dels països en desenvolupament, està sintetitzat en la Declaració de Barcelona de 2008
Cal tornar a la ciutat compacta i autosuficient. Figueres de model.
El director de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona, Salvador Rueda ha dit, per la seva part, que el factor que ens limita a l'hora de respondre els reptes de la sostenibilitat urbana "no és ni el coneixement, ni la tecnologia sinó la manca d'una organització adequada". Com a expert en els models de ciutat, Rueda ha destacat l' error que ha suposat l'aposta per una ciutat dispersa que separa les funcions urbanes (treball, residència, lleure) Aquest sistema implica un consum de sòl innecessari que, a més, estimula el consum de recursos destinats al transport.
Salvador Rueda ha afirmat que calia tornar a les ciutats compactes i ha posat com a exemple un nou desenvolupament urbanístic per a la ciutat de Figueres que està dissenyant l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona. A banda del fet que el territori que ocupa es contigu al nucli de la ciutat, aquest desenvolupament presenta aspectes molt interessants pel que fa a l'autoabastiment en el consum d'aigua. Gràcies a la permeabilitat del sòl i a la recollida d'aigües grises, es podrà acumular un important volum d'aigua en una bassa on es realitzarà una depuració biològica. Posteriorment aquesta aigua serà reinjectada a l'aqüífer local. Aquest esquema també servirà per minimitzar les inundacions. Salvador Rueda creu que "cal desenvolupar tots els programes d'autosuficiència que es pugui tant a les ciutats consolidades com en els nous desenvolupaments". Malgrat defensar clarament aquesta opció i tornant a la qüestió de l'organització, s'ha preguntat "qui es farà càrrec de la gestió de l'autosuficiència?"
Respecte als fenòmens climàtics extrems als què s'havia referit anteriorment Jaume Terrades, el director de l'Agència d'Ecologia Urbana ha proposat solucions concretes d'adaptació a les ciutats. Així, per exemple, pel que fa a les onades de calor, ha suggerit augmentar la vegetació al carrer però també les cobertes verdes en els terrats, opcions que ajudarien a rebaixar les temperatures a l'exterior i en els edificis.
Després de la intervenció de Salvador Rueda, Jaume Terrades ha afirmat que "és a les ciutats on ens juguem el futur perquè el 2050 el 80% de la població mundial serà urbana".
